1974-1975 Inici
					L'equip es reforça amb l'holandès Johan Neeskens, tot esperant la doble nacionalitat de Sotil, però aquesta no arriba mai i el peruà es passa la temporada en blanc. A la Lliga les coses no marxen bé. A més, al camp del Màlaga, l'àrbitre Orrantia expulsa Cruyff per demanar-li amb insistència que pregunti al jutge de línia perquè ha aixecat la bandera en un gol dels andalusos. Cruyff es nega a marxar i acaba fent-ho conduït per la força pública. A la Lliga es queda en tercera posició, a 13 punts del campió, el Madrid. A la Copa és eliminat pel Saragossa i a la Copa d'Europa va superant eliminatòries, amb una nit històrica en què Rexach marca tres gols al Feyenoord, fins arribar a les semifinals, en què és eliminat pel Leeds United (derrota a Leeds per 2-1 i empat a un a la tornada al Camp Nou). Al novembre de 1974 el Club, que ja té quasi 70.000 socis, commemora el seu 75è Aniversari.
1975-1976 Inici
					La directiva contracta un nou entrenador, l'alemany Hennes Weisweiler, famós per imposar una fèrria disciplina en els equips on treballa. Sotil per fi pot jugar sense ocupar plaça d'estranger, però l'any en blanc li ha passat factura i ja no rendeix com abans. Durant la temporada, Weisweiler s'enfronta amb Cruyff. Tot comença quan en el partit de Lliga que l'equip juga a Sevilla, l'entrenador substitueix l'holandès. Des de llavors les relacions entre ambdos seran tenses, declarant-se incompatibles. La directiva ha de decidir entre un o altre i es decanta pel jugador. Weisweiler és destituït i el seu lloc l'ocupa Laureano Ruiz. A la Lliga el Barça acaba segon a cinc punts del Madrid, a la Copa és eliminat per l'At.Madrid i a la Copa de la UEFA arriba fins a les semifinals, però el Liverpool guanya al Camp Nou (0-1, gol de Toshack) i el Barça només pot empatar a Anglaterra.
1976-1977 Inici
					L'holandès Marinus Michels torna a seure a la banqueta de l'equip. La Lliga s'escapa per només un punt i en circumstàncies ben especials. A la jornada 21, el partit contra el Màlaga al Camp Nou acaba amb greus incidents. L'àrbitre Melero no va xiular dos penals a l'àrea andalusa i va concedir un gol al Màlaga marcat en fora de joc i amb la mà. Després va expulsar Cruyff per insults i un afeccionat va saltar al camp per agredir-lo. En acabar, hi va haver enfrontaments amb la policia i una furgoneta de TVE fou incendiada. Cruyff va estar tres partits sancionat en els que el Barça només va aconseguir un punt (sobre 6 possibles). A la Copa l'equip és eliminat pel Celta, i a la UEFA per l'Ath.Bilbao.
1977-1978 Inici
					Per tercer any consecutiu el Barça és segon a la Lliga. A la Copa de la UEFA cau eliminat a semifinals pel PSV Eindhoven. A la Copa s'aconsegueix el triomf (el segon de l'època Cruyff), en vèncer a la final el Las Palmas (3-1). El 18 de desembre de 1977, just vuit anys després de ser elegit president per primera vegada, Agustí Montal deixa el Club. Raimon Carrasco se'n fa càrrec interinament fins a fer-se eleccions. El 6 de maig de 1978 se celebren les eleccions per sufragi universal. Votaren 26.487 socis (49,37 % del cens electoral) i el vencedor fou Josep Lluís Núñez i Clemente amb 10.352 vots (el 39,7 %). Segon va quedar Ferran Ariño (9.537 vots; el 36,6 %) i tercer, Nicolau Casaus (6.202 vots; el 23,8 %). Van haver-hi 153 vots nuls (0,6 %) i 243 vots en blanc (0,91 %).
1978-1979 Inici
					Primera temporada del nou president Núñez, que centrarà els seus primers esforços a sanejar l'economia del Club. El nou entrenador és l'ex jugador francès Lucien Müller. Cruyff ja és fora del Club i es fitxa l'austríac Hansi Krankl per reforçar l'equip. A la Lliga el Barça acaba en cinquena posició, la pitjor des de l'any 1965. A la Copa, després de guanyar el València al Camp Nou per 4-1, perd a València per 4-0, amb dos gols de penal, i és eliminat. Müller és substituït per un altre ex jugador, Joaquim Rifé. A la Recopa l'equip supera totes les eliminatòries, destacant la gran nit contra l'Anderlecht al Camp Nou amb un gol decisiu in extremis de l'argentí Zuviría. El 16 de maig de 1979 juga la final a Basilea contra el Fortuna de Düsseldorf. L'equip és acompanyat per 30.000 afeccionats que van veure guanyar el seu equip per 4-3, en un partit vibrant, amb pròrroga. És el primer títol europeu des de la Copa de Fires de 1966. La consecució de la Recopa fou molt celebrada per tots els seguidors culés, que van rebre l'equip de manera apoteòsica.
1979-1980 Inici
					Rifé continua entrenant l'equip, que es reforça amb el danès Allan Simonsen, però els resultats no són bons. Fins i tot el golejador Krankl és substituït pel brasiler Roberto "Dinamita". Una derrota a casa amb el València, en l'anada dels quarts de final de la Recopa, provoca la destitució de Rifé. Es fa càrrec de l'equip Helenio Herrera, que torna vint anys després. El seu objectiu és classificar-se per la UEFA i ho aconsegueix. Però tant a la Copa com a la Recopa el Barça és eliminat prematurament. El 3 de març de 1980 s'aprova en assemblea l'ampliació del Camp Nou, que arribarà a tenir una capacitat per a 120.000 espectadors.
1980-1981 Inici
					Laszi Kubala és el nou entrenador de l'equip, que ha incorporat, entre d'altres, els jugadors Quini i Alexanco. L'equip, però, no funciona i es toca fons amb l'eliminació de la UEFA amb el Colònia, amb un 0-4 al Camp Nou. Helenio Herrera torna a fer-se càrrec de l'equip. Quasi al mateix temps es fitxa l'alemany Bernd Schuster, figura destacada de la recent Eurocopa, i el Barcelona comença a guanyar partits. L'1 de març de 1981, després de 27 jornades, l'equip es troba a només dos punts del líder i en disposició de lluitar pel títol. És llavors quan es produeix el segrest de Quini, que estarà 25 dies captiu, i el Barça cau en una crisi fins acabar la Lliga en cinquè lloc. A la Copa, però, se superen totes les eliminatòries sense perdre cap partit i el 18 de juny de 1981, a Madrid i amb Quini ja recuperat, el Barça venç a la final l'Sporting de Gijón per 3-1, amb dos gols del davanter asturià.
1981-1982 Inici
					Núñez avança un any les eleccions i el 18 d'agost de 1981 és reelegit president sense oposició. L'any 1982 el Barça supera els 100.000 socis. L'alemany Udo Lattek es fa càrrrec de l'equip. Es fitxa a Urruti, Víctor i Gerardo. Les coses semblen anar a la perfecció. En les primeres sis jornades de la Lliga el Barça té 10 punts i ha marcat 20 gols, amb golejades al València (5-1) i a l'Espanyol (0-4)... fins que arriba el desplaçament a Bilbao. A San Mamés, el defensa basc Goikoetxea lesiona de gravetat l'alemany Schuster, que veu acabada la temporada. Després de la lesió de Schuster, l'equip trontolla però es recupera i a sis jornades per al final de la Lliga, té el títol al sac amb cinc punts d'avantatge sobre el segon, la Reial Societat. Però, incomprensiblement, el Barça ja no guanya cap més partit i regala la Lliga. La decepció es compensa amb la victòria a la Recopa, en una final disputada al Camp Nou, ja ampliat, com a gran assaig de l'imminent Mundial de futbol. El Barça guanya (2-1) l'Standard de Lieja.
1982-1983 Inici
					El Barcelona es reforça espectacularment amb el fitxatge més car de la història, el de l'argentí Diego Armando Maradona. També s'incorporen a l'equip Marcos, Julio Alberto, Urbano, "Pichi" Alonso i "Perico" Alonso. Els resultats, però, no són bons. Per primer cop el Barça queda últim en el trofeu Gamper. Comença la Lliga i Maradona cau malalt d'hepatitis. A la Recopa l'equip és eliminat per l'Àustria de Viena. El 3 de març de 1983 Lattek és destituït i el substitueix l'argentí César Luis Menotti. L'equip queda quart a la Lliga, però guanya la Copa (2-1 al Madrid, amb gol al darrer minut de Marcos) i la primera edició de la Copa de la Lliga (en superar de nou el Madrid a la doble final).
1983-1984 Inici
					La temporada comença sense canvis importants i amb moltes il.lusions. Tot es trastoca quan, a la quarta jornada de Lliga, en el partit contra l'Ath.Bilbao, al Camp Nou, Goikoetxea, amb una entrada a destemps, lesiona de gravetat Maradona, que haurà de passar pel quiròfan. El jugador basc, el mateix que havia lesionat Schuster feia dues temporades, no va ser expulsat, encara que després el van sancionar amb rigor. Per acabar d'adobar-ho, tres jornades després cau lesionat Schuster, que serà baixa durant dos mesos. Tot i així, el Barça lluita pel títol fins al final però acaba tercer a un punt del campió, l'Athletic de Bilbao. A la Recopa, l'equip cau davant el Manchester United (victòria a casa per 2-0 i derrota per 3-0 a Anglaterra). Es guanya la Supercopa d'Espanya i s'arriba a la final de Copa, en la qual s'enfronta de nou a l'Ath.Bilbao. Guanyen els bascos per 1-0 però el partit acaba en una batalla campal, amb cops de puny i puntades de peu a dojo, entre els jugadors de tots dos equips. Núñez accedeix al traspàs de Maradona al Nàpols i recupera la inversió feta amb l'argentí.
1984-1985 Inici
					El nou entrenador, recomanat per Bobby Robson, és l'anglès Terry Venables. Per suplir la baixa de Maradona, Venables incorpora l'escocès Steve Archibald, tot i que la directiva preferia el mexicà Hugo Sánchez, el golejador de l'At.Madrid que acabarà fitxant pel Reial Madrid i guanyarà cinc vegades el "Pichichi". El Barcelona comença la Lliga guanyant al Bernabeu per 0-3 i es col.loca líder, situació que ja no deixarà. La consecució del títol es produeix a Valladolid, el 24 de març de 1985, on Urruti ha d'aturar un penal que podia haver endarrerit l'obtenció matemàtica del campionat encara una setmana. A la Recopa l'equip cau d'entrada i de manera sorprenent davant el Metz francès. El Barça havia guanyat el partit d'anada, al camp del Metz, per 2-4, però a la tornada els francesos s'imposen per 1-4. A la Copa és eliminat als quarts de final pel Betis. El 2 de maig de 1985 Núñez és reelegit president sense oposició després de recollir 17.326 signatures d'aval.
1985-1986 Inici
					De cinc títols en joc, el Barça només n'aconsegueix un, el de menys transcendència. A la Lliga, amb Archibald en baixa forma i Schuster enfrontat amb tothom, el Barça acaba segons a 11 punts del Madrid. A la Copa es perd la final contra el Saragossa, i també es perd la Supercopa d'Espanya amb l'At.Madrid. La Copa d'Europa és el gran objectiu de la temporada. El Barça supera l'Sparta Praga, el Porto, el Juventus i el Goteborg, aquest últim en una altra nit històrica, en la qual "Pichi" Alonso va marcar tres gols. La final es juga a Sevilla, al camp del Sánchez Pizjuán, el 7 de maig de 1986, contra l'Steaua de Bucarest. Contra tot pronòstic, els romanesos guanyen la copa, en imposar-se als penals. El partit i la pròrroga van acabar sense gols. Urruti va parar dos penals però els jugadors blaugrana no en van marcar ni un. Després de l'oportunitat de Berna, el 1961, el Barça torna a quedar-se sense l'únic gran títol europeu que li manca. La trista temporada acaba amb el triomf a la Copa de la Lliga, una competició devaluada que no es disputarà més.
1986-1987 Inici
					Venables segueix al front de l'equip i té carta blanca per reforçar l'equip i es fitxa a Zubizarreta, Hughes, Lineker i Roberto. Schuster queda apartat de l'equip. La Lliga més llarga de la història (34 jornades més 10 de "play-off" entre els sis millors classificats a la lliga regular) acaba amb victòria del Madrid, amb tres punts més que el Barça, segon, que va ser líder durant bona part de la competició. Una derrota a casa amb el Gijón (0-4) va marcar la davallada de l'equip. A la Copa el Barça és eliminat per Osasuna per penals i a la Copa de la UEFA cau davant el Dundee United a quarts de final. El mal joc de l'equip fa que el públic del Camp Nou es quedi a casa.
1987-1988 Inici
					La Lliga comença fatal per al Barcelona i ja el 23 de setembre de 1987 Venables és rellevat del càrrec d'entrenador per Luis Aragonés. La temporada està plena de polèmiques: Luis pateix una depressió i deixa la banqueta a Carles Rexach; 80 notables demanen la dimissió de Núñez; Schuster se'n va en el descans d'un partit (després es va saber que havia fitxat pel Madrid)... A la Lliga l'equip acaba sisè (per trobar un any pitjor cal remuntar-se a 1942) i a la Copa de la UEFA cau eliminat a quarts de final. La Copa és la salvació d'una temporada negra que pot deixar l'equip fora d'Europa per primer cop en la seva història i aconsegueix una victòria molt important en imposar-se a la final a la Reial Societat amb un gol d'Alexanco. El 28 d'abril de 1988 es produeix l'anomenat "motí de l'Hespèria": els jugadors convoquen la premsa a l'hotel Hespèria i fan públic un comunicat on se suggereix la dimissió del president Núñez. Pocs dies després es contracta Johan Cruyff com a nou entrenador.
1988-1989 Inici
					Amb Cruyff a la banqueta la plantilla es renova de cap a peus. La majoria dels components del "motí de l'Hespèria" marxen i arriben cares noves: Bakero, Berigistain, López Rekarte, Serna, Unzué, Eusebio, Salinas, Aloisio, Soler, Valverde i Manolo Hierro. El mes d'abril es fitxa Romerito. A la Lliga es queda segon després de moltes protestes per suposats errors arbritals que van afavorir el Reial Madrid. A la Copa cau front l'At.Madrid amb un rotund 4-0 al Calderón. El gran triomf de la temporada ve a la Recopa en imposar-se a la final, disputada a Berna, al Sampdoria (2-0). El Camp Nou registra un increment de quasi mig milió d'espectadors a la Lliga. Noves eleccions presidencials (1 d'abril de 1989): van votar 43.663 socis (el 46,93 % del cens electoral) i Josep Lluís Núnez (25.441 vots; el 59,1 %) derrota Sixte Cambra (17.609 vots; el 40,9 %). Van haver-hi 215 vots nuls (0,49 %) i 398 vots en blanc (0,91 %).
1989-1990 Inici
					S'incorporen a l'equip l'holandès Ronald Koeman i el danès Michael Laudrup. A la Lliga no es comença bé: l'equip perd els seus primers tres desplaçaments (amb algunes polèmiques, com la de fer jugar el jove Lucendo a Valladolid) i el Madrid pren avantatge. Quan el Barça recuperava terreny es produeix un greu escàndol en un Barça-Sevilla arbitrat pel canari Brito Arceo i finalment l'equip acaba en tercera posició a 11 punts del Madrid. A la Recopa el Barça cau eliminat a la pròrroga per l'Anderlecht però a la Copa arriba a la final de València contra el Reial Madrid, a qui venç per 2-0, amb gols d'Amor i Julio Salinas. Durant la temporada esclata l'afer Milla. El jugador del planter vol una substancial millora del seu contracte però Cruyff la troba exagerada. Milla acabarà fitxant pel Madrid.
1990-1991 Inici
					Arriben nous reforços per al Barça de Cruyff: el búlgar Hristo Stòitxkov, Nando i Goikoetxea. La Lliga comença amb un 0-1 a Sarrià i és dominada clarament pels blaugrana, que aconsegueixen el títol amb 10 punts d'avantatge, malgrat la greu lesió de Koeman a la novena jornada i l'expulsió d'Stòitxkov a la Supercopa d'Espanya per trepitjar l'àrbitre. En el tram final arriben victòries sonades, com un 0-6 a Bilbao amb quatre gols del davanter búlgar. El 26 de febrer de 1991 Cruyff pateix una insuficiència coronària i ha de ser operat. Mentres es recupera el substitueix Carles Rexach. A la Copa l'equip cau amb polèmica al Calderón. Són expulsats Nando, Ferrer, Koeman i el propi Cruyff. A la Recopa s'arriba a la final, però les baixes de Zubizarreta, Stòitxkov i Amor debiliten l'equip, que perd (1-2) amb el Manchester United, a Rotterdam.
1991-1992 Inici
					S'incorporen a l'equip Witschge, Nadal i Juan Carlos i passa al primer equip el jove Josep Guardiola, revelació de la temporada. A la Lliga es comença força malament i en les cinc primeres jornades només suma 4 punts i es distancïa del Madrid que ja és a 6 punts i ho ha guanyat tot. Però l'equip de Cruyff no es va donar mai per vençut i a l'última jornada aprofiten la derrota del Madrid a Tenerife (3-2) per aconseguir el títol de Lliga. Es guanya la Supercopa d'Espanya, en vèncer l'At.Madrid, però a la Copa l'equip és eliminat als penals pel València. A la Copa d'Europa es van superant eliminatòries, amb un gol extraordinari de Bakero a Kaiserslautern. El dimecres 20 de maig de 1992 el Barcelona disputa la final a l'estadi de Wembley (Londres) i s'imposa al Sampdoria per 1-0 a la pròrroga, amb gol històric de Ronald Koeman en llançament de falta. No cal dir que la primera Copa d'Europa va omplir de joia els afeccionats barcelonistes, que no van dubtar en rebre l'equip com es mereixia. La Generalitat de Catalunya concedeix la Creu de Sant Jordi al F.C. Barcelona.
1992-1993 Inici
					L'equip es presenta amb molt poques novetats. Es guanya la Lliga per tercer any consecutiu i, com en la temporada anterior, aprofitant la derrota del Madrid a Tenerife (2-0) en la darrera jornada del campionat. El Barça guanya també la Supercopa d'Espanya i, per primera vegada, la Supercopa d'Europa. A la Copa d'Europa, en canvi, arriben les decepcions, en no poder superar el CSKA de Moscou als vuitens de final. El mes de desembre de 1992 el Barça disputa per primera vegada la Copa Intercontinental a Tòquio, però la perd davant el Sao Paulo brasiler (1-2). A la Copa del Rei, l'equip és eliminat a semifinals pel Madrid. El 7 de gener de 1993 hi ha eleccions a la presidència, però no es presenta cap opositor a Núñez, el qual disposa de 18.522 avalistes, i segueix com a president del Club.
1993-1994 Inici
					L'equip es reforça amb el fitxatge del brasiler Romário. S'aconsegueix la quarta Lliga consecutiva, empatat a punts amb el Deportivo de La Corunya, que perd el títol a l'última jornada en empatar a casa amb el València, amb un penal fallat per Djukic al darrer minut. Romário és el "Pichichi" de la Lliga, amb 30 gols. Destaca la seva actuació davant el Madrid al Camp Nou (8 de gener de 1994), que acabà amb un històric 5-0, amb tres gols del brasiler. A la Copa del Rei el Betis, equip de Segona Divisió, elimina sorprenentment al Barça a quarts de final. A la Copa d'Europa arriba a la final d'Atenes per enfrontar-se al Milan, però els blaugrana perden per 4-0. És el final de l'anomenat "Dream Team".
1994-1995 Inici
					La derrota d'Atenes porta greus conseqüències. Cruyff decideix prescindir de Zubizarreta, Laudrup, Goikoetxea i Salinas. El "Dream Team" es descomposa i els seus substituts, com el romanès Gica Hagi, procedent del Madrid, i Busquets, no fan oblidar les figures de quatre anys d'èxits. Romário, que durant l'estiu s'ha proclamat campió del món amb Brasil, es presenta 23 dies tard i és castigat pel Club. Però a la primera jornada de Lliga, amb les baixes d'Hagi i Stòitxkov, Cruyff ja es veu obligat a fer-lo jugar. A la Lliga s'acaba en quart lloc, a 9 punts del Madrid. Es guanya la Supercopa d'Espanya però cau eliminat de la Copa i perd els quarts de final de la Copa d'Europa amb el París Saint-Germain. Romário torna de les vacances de Nadal amb el propòsit de marxar al Flamengo i acaba fent-ho. Abans, però, ha de patir, com la resta de l'equip, una escandalosa derrota (5-0) al Bernabeu davant el Madrid. El "Dream Team" segueix descomposant-se: Stòitxkov té un greu enfrontament amb Cruyff, Koeman anuncia la seva voluntat de tornar a Holanda i Begiristain i Eusebio preparen el seu comiat.
1995-1996 Inici
					Cruyff basteix un nou equip amb la incorporació d'un nou bloc d'estrangers, amb Prosinecki (procedent del Madrid), Kodro, Popescu i Figo, i passen al primer equip jugadors del planter, com Celades, Roger i De la Peña, junt amb el seu fill Jordi Cruyff, que ja havia destacat en el darrer tram de la temporada anterior. Per primer cop des de l'any 1988, no es guanya cap títol oficial. El Barcelona queda tercer a la Lliga, perd la final de la Copa del Rei i es queda a un pas de la final de la Copa de la UEFA. Els diversos enfrontaments entre l'entrenador i la directiva esclaten el 18 de maig de 1996 i el president Núñez anuncia la fulminant destitució de Johan Cruyff. Carles Rexach es fa càrrec de l'equip en l'últim partit de la Lliga.
1996-1997 Inici
					Comença una nova etapa en el Barcelona, amb l'anglès Bobby Robson com a entrenador i la incorporació, aprofitant l'obertura del mercat europeu, de nombrosos estrangers: Vitor Baia, Couto, Giovanni, Blanc i, per damunt de tots, el brasiler Ronaldo, que ben aviat es confirma com una gran estrella. També arriben Luis Enrique (des del Madrid) i Pizzi i torna Stòitxkov. No es fa estrany que vuit estrangers coincideixin a l'equip titular. En plena temporada s'incorpora el nigerià Amunike. El Barça guanya el primer trofeu de la temporada en batre l'At.Madrid a la Supercopa d'Espanya. A la Lliga es queda en segona posició. A la Copa del Rei s'enfronta al Betis de Serra Ferrer a la final, disputada al Bernabeu. Els blaugrana, en un emocionant partit, decidit a la pròrroga, s'imposen per 3 a 2, amb una gran actuació de Luis Figo, autor de dos gols. Com a nota insòlita, a l'acabar el partit va escoltar-se pels altaveus de l'estadi l'himne del Barça, fins a tres vegades!. A la Recopa supera al París Saint-Germain a la final, amb gol de Ronaldo de penal.
1997-1998 Inici
					L'holandès Louis Van Gaal és el nou entrenador de l'equip. La marxa de Ronaldo fa que es busquin nous reforços i arriben els brasilers Rivaldo i Anderson, el francès Dugarry, el crota Ciric i els holandesos Reizeger i Hesp. Més tard s'incorporarà un altre holandès, Bogarde. S'aconsegueix la Lliga, amb Rivaldo com a figura, a quatre jornades del final, a Saragossa, i la Copa del Rei, però la decepció arriba a la Lliga de Campions. La derrota front el Dinamo de Kíiv (0-4) a casa va deixar l'equip fora de la competició més anhelada. També s'aconsegueix la Supercopa d'Europa, en vèncer a doble partit el Borussia de Dortmund. El president Núñez torna a guanyar unes eleccions, aquesta vegada amb Àngel Fernández com a opositor. Van votar 31.485 socis (el 34,3 % del cens electoral) i Núñez va obtenir 24.025 vots (el 76,3 %), front els 5.209 (el 17,5 %) del seu rival. Van haver-hi 358 vots nuls (1,1 %) i 1.893 vots en blanc (6,0 %).
1998-1999 Inici
					La temporada comença amb la pèrdua de la Supercopa d'Espanya front el Mallorca. La temporada no va bé. Hi ha crisi de joc i de resultats i el pitjor és l'eliminació de la Lliga de Campions a la lligueta de vuitens, dominada pel Bayern Munic i el Manchester United, que curiosament disputarien la final de la competició mesos més tard al Camp Nou, amb victòria sorprenent en els últims minuts de l'equip anglès. En un intent de redreçar el rumb, a començaments de l'any 1999 s'incorporen a l'equip els germans Frank i Ronald de Boer. El mes de novembre de 1998 comencen els actes de celebració del Centenari del Club. Entre els molts actes celebrats, cal destacar el partit del Centenari (abril 1999) que enfronta el Barça a la selecció del Brasil. El partit acaba amb empat a 2 gols. El mes anterior s'havia celebrat un emotiu partit-homenatge a Johan Cruyff al Camp Nou. L'ocasió serveix també per homenatjar el "Dream Team" de la primera meitat dels noranta. A la Copa és eliminat pel València als quarts de final. A la Lliga s'aconsegueix el títol a tres jornades del final, en guanyar al camp de l'Alabès per 1-4.

Inici Tornar a Història Tornar a Barça

Pàgina d'inici