HISTÒRIA
A PARTIR DE 1999

1999-2000                                                                                                                    Inici

• La tercera temporada de Van Gaal acaba amb un sol títol, la Copa de Catalunya.

• A inicis de temporada es perd la Supercopa d'Espanya front el València.

• A la Lliga el Barça aconsegueix el subcampionat. El Deportivo de La Corunya guanya el títol amb 5 punts d'avantatge.

• A la Copa del Rei es planta a semifinals i s'enfronta a l'At.Madrid. En el partit d'anada, al Calderón, els blaugrana perden per 3-0. El partit de tornada al Camp Nou no arriba a disputar-se tot i que els dos equips fan acte de presència. El Barcelona renúncia a jugar al.legant insuficiència de jugadors disponibles. Malgrat les al.legacions presentades, el Barça queda exclòs de la competició.

• A la Lliga de Campions supera brillantement les lliguetes de setzens i de vuitens, elimina al Chelsea als quarts de final (en un bon partit de tornada, al Camp Nou, que el Barça guanya per 5-1, amb pròrroga) i arriba a semifinals on és eliminat pel València (derrota a Mestalla per 4-1 i victòria insuficient al Camp Nou per 2-1). Per tercer any consecutiu el Barça de Van Gaal no pot aconseguir el títol més preuat.

• La temporada acaba amb la renúncia del president Núñez a continuar. L'entrenador Van Gaal també anuncia el seu adéu. El nou Barça depèn de les eleccions convocades per al mes de juliol.

2000-2001                                                                                                                    Inici

• El 23 de juliol de 2000, després d'una campanya electoral on van anar caient i unint-se candidats, se celebren eleccions presidencials. El triomf és per a Joan Gaspart, vicepresident durant l'era Núñez, que s'imposa amb certa comoditat a Lluís Bassat. D'un cens electoral de 93.006 socis, van exercir el dret a votar un total de 45.888 (el 49,34 %); Joan Gaspart va tenir 25.181 vots (el 54,87 %) i Lluís Bassat, 19.791 (el 43,13 %). Van haver-hi 197 vots nuls (0,42 %) i 719 vots en blanc (1,56 %).

• Just l'endemà de les eleccions, Luis Figo, molt estimat per l'afecció culé, és presentat com a nou jugador del Reial Madrid. En les eleccions del club blanc, celebrades poc abans que les del Barça, el candidat Florentino Pérez va fer servir la carta del fitxatge de Figo. La inesperada victòria electoral de Pérez, va consumar un fitxatge que va colpir tots els barcelonistes. El jugador portuguès va passar de ser idolatrat a ser odiat, com es va demostrar quan el Reial Madrid va visitar el Camp Nou, en partit de Lliga (el 21 d'octubre de 2000) i Figo va ser escridassat i xiulat durant tot el partit.

• El nou entrenador de l'equip és el mallorquí Llorenç Serra Ferrer.

• La nova directiva fitxa diversos jugadors, intentant superar el cop baix que ha suposat la marxa de Figo al Madrid. Així, s'incorporen a l'equip el porter Dutruel, Petit, Gerard, De la Peña, Overmars i Alfonso. Rivaldo veu molt millorada la seva fitxa i es converteix en el futbolista més ben pagat de tota la història del Club.

• La primera decepció de la temporada arriba a la Lliga de Campions: l'equip cau eliminat a la lligueta de la primera ronda. La tercera posició del grup el permet, però, seguir en competició europea, a la Copa de la UEFA.

• La mala situació a la Lliga i l'eliminació de la UEFA a semifinals front el Liverpool forcen el president Gaspart a rellevar Serra Ferrer. El substitueix com a màxim responsable de l'equip Carles Rexach (23 d'abril).

• Malgrat el canvi d'entrenador, l'equip clou una temporada sense cap títol: a la Liga acaba quart després d'un dramàtic últim partit jugat a casa front el València, amb una plaça per a la Lliga de Campions de la propera temporada en joc, amb tres gols de Rivaldo, el darrer dels quals, d'extraordinària xilena, i al final del temps reglamentari, serveix per a la victòria (3-2). El Camp Nou va omplir-se d'afeccionats festejant la plaça per a la competició europea més important. A la Copa, es cau a semifinals davant el Celta de Vigo. Dies abans, es perdia la final de la Copa Catalunya front el modest Balaguer.

2001-2002                                                                                                                    Inici

• Malgrat els diversos rumors sobre l'arribada d'un nou míster a la banqueta, Carles Rexach és confirmat com a primer entrenador de l'equip.

• Important renovació de la plantilla, amb els fitxatges de Bonano (porter), Andersson, Christanval, Rochemback, Saviola, Geovanni i Coco. L'argentí Saviola, de només 19 anys, és la gran aposta de futur. Entre les baixes cal destacar la d'en Pep Guardiola, tot un símbol de can Barça. El "noi de Santpedor" abandona voluntàriament el club per a provar noves experiències en un altre país (finalment acabarà fitxant pel Brescia italià).

• La temporada és un fracàs en no obtenir-se cap títol.

• A la Lliga es repeteix la història de la temporada passada i ha d'esperar a la darrera jornada per a assegurar la quarta plaça que dóna accés a la Champions.

• A la Copa queda eliminat a la primera de canvi, als 1/32 de final, en ser derrotat a partit únic pel Figueres, equip de la Segona B.

• A Europa s'arriba a la semifinal de la Lliga de Campions i és eliminat pel Reial Madrid (0-2 al Camp Nou i 1-1 al Bernabéu). En aquesta ocasió, el millor joc dels blaugranes, en els dos partits, no es va veure reflectit en el marcador final de l'eliminatòria i el Barça deia adéu a la possibilitat d'arribar a una altra final de la Champions. La copa de Wembley, deu anys després, segueix essent l'únic títol del Barça en la màxima competició europea de clubs.

• Per acabar de consumar el fracàs de la temporada, es perd la final de la Copa Catalunya, com l'any passat contra un modest, aquest cop el Terrassa.

• El dia 17 de maig de 2002 mor, als 74 anys, Laszi Kubala, tot un símbol del barcelonisme.

2002-2003                                                                                                                    Inici

• La temporada comença amb la sorpresa del retorn de Louis van Gaal a la banqueta del Barça.

• La plantilla es renova amb les altes del porter alemany Enke, Mendieta i l'argentí Riquelme, el fitxatge estrella de la temporada. En el capítol de baixes cal destacar la del brasiler Rivaldo, fitxat pel Milan, i la dels carismàtics Abelardo i Sergi.

• A la Copa, i per segon any consecutiu, queda eliminat a la primera ronda, als 1/32 de final, en ser derrotat a partit únic per un equip de Segona B, aquesta vegada el Novelda.

• El dia del partit Barça-Madrid de Lliga, el dissabte 23 de novembre de 2002, al Camp Nou, l'afecció va seguir rebent Figo, que tornava a l'estadi per segon cop des del seu polèmic fitxatge pel Madrid, com un traïdor. Cada vegada que el portuguès picava els còrners, li plovien diversos objectes llançats des de la graderia. En una ocasió, a la segona part, l'àrbitre va suspendre el partit per uns minuts.
  Setmanes més tard, el club era sancionat amb la clausura de l'Estadi per dos partits. Era la primera vegada que es tancaria el Camp Nou.

• La pèssima marxa de l'equip a la Lliga, que contrastava amb la impecable trajectòria a la "Champions", força el president Gaspart a destituir Louis van Gaal en acabar la primera volta de la Lliga. El Barça es troba a 23 punts del líder i a només tres del descens. El tècnic de la casa Toño de la Cruz es fa càrrec de l'equip interinament en el partit contra l'Atlético de Madrid a fora (derrota per 3-0), a l'espera de l'arribada d'un nou entrenador. L'endemà, el diumenge 2 de febrer, el serbi Radomir Antic és presentat com a nou entrenador.

• El dia 7 de febrer, el president Joan Gaspart anuncïa la seva renúncia al càrrec i la convocatòria d'eleccions anticipades. El dimecres 12 presenta la seva dimissió i Enric Reyna es fa càrrec de la presidència, fins a les noves eleccions. El dia 6 de maig dimiteix Enric Reyna i la seva Junta i es fa càrrec de l'equip una Comissió Gestora, presidida per Joan Trayter, que acorda celebrar eleccions el 15 de juny.

• En guanyar 3-0 l'Inter de Milà, el Barça bat el rècord de victòries consecutives a la Lliga de Campions, amb 11, fins llavors en possessió del Milan amb 10 (temporada 1992-93).
  Però totes les il.lusions que estaven dipositades en la Lliga de Campions se'n van en orris quan l'equip cau en l'eliminatòria de quarts de final front la Juventus de Torí (1-1 allà i 1-2 al Camp Nou, amb gol dels italians a la pròrroga).

• L'única gran satisfacció de la temporada va venir la nit de l'11 de maig, quan l'equip de bàsquet va proclamar-se per primera vegada campió d'Europa, després de derrotar el Benetton de Treviso (76-65) en la gran final al Palau Sant Jordi de Barcelona, seu de la "Final Four" de l'Eurolliga. La consecució de la Copa del Rei i la Lliga estatal, completen un triplet històric per a la secció de bàsquet.

• El diumenge 15 de juny de 2003 se celebren les eleccions més concorregudes de la història del club, amb sis candidats a la presidència. D'un cens electoral de 94.339 socis, en van votar 51.618 (el 54,72 %, la major participació en la història del barcelonisme). La victòria va ser per Joan Laporta, representant d'una candidatura que apostava pel canvi absolut, a l'obtenir 27.138 vots (el 52,57 %). D'aquesta manera, el nou president ho era amb un suport majoritari i rècord en la història electoral blaugrana. En segon lloc va quedar Lluís Bassat (16.412 vots; el 31,8 %). Els altres candidats, ja molt allunyats, van quedar així: Jordi Majó, 2.490 vots (el 4,82 %); Josep Martínez-Rovira, 2.388 (el 4,63 %); Josep Maria Minguella, 1.867 (el 3,62 %); i Jaume Llauradó, 987 (l'1,91 %). Van haver-hi 98 vots nuls (0,19 %) i 238 vots en blanc (0,46 %).

• A la Lliga, després de molts patiments, s'aconsegueix in extremis, en l'última jornada, la sisena plaça, que donava dret a jugar la Copa de la UEFA, just el dia que Joan Laporta s'estrenava oficialment com a president. De no haver estat així, l'equip corria el risc de quedar-se fora de les competicions europees per primer cop en la seva història (o d'haver-hi d'entrar per la porta falsa de la Intertoto) i perdre l'honrós mèrit de ser l'únic equip europeu que hi ha jugat sempre. Era la darrera satisfacció d'una temporada atípica, per oblidar, amb quatre presidents (Gaspart, Reyna, Trayter i Laporta) i tres entrenadors (Van Gaal, De la Cruz i Antic).

• Amb el nou president Joan Laporta, s'obre una nova etapa en la història del Club.

• El projecte de la nova junta aposta pel fitxatge de l'holandès Frank Rijkaard com a nou entrenador del primer equip. La plantilla es renova considerablement, amb l'alta de set nous jugadors: el porter turc Rüstü, els defenses Márquez (el primer mexicà de la història del club), l'holandès Van Bronkhorst i Mario, els migcampistes Ronaldinho i Luis García (repescat) i el davanter portuguès Quaresma. El brasiler Ronaldinho és l'estrella mediàtica del nou Barça. En plena temporada són baixa Andersson i Navarro i entra a l'equip l'holandès Davids.

• Tot i que no es guanya cap títol tampoc (només la Copa Catalunya al principi de temporada), el nou Barça torna la il.lusió als afeccionats.

• La segona jornada de Lliga, el partit al Camp Nou contra el Sevilla, es disputa a les 00:05 hores del dimecres 3 de setembre de 2003, un horari tan sorprenent com magnífica la resposta dels afeccionats culers, que van omplir gairebé l'estadi. Aquest fet demostrava la il.lusió que torna a tenir la gent pel Barça.

• L'actuació de l'equip a la Lliga presenta dues cares ben diferents: la primera volta bastant dolenta, i la segona molt bona (només es perden 2 partits). Al final, l'equip aconsegueix el subcampionat, superant al Madrid dels presumptes "galàctics", que acabarà finalment en la quarta posició.

• La participació europea del Barça, aquesta temporada a la Copa de la UEFA, acaba als vuitents de final, en ser eliminat pel Celtic de Glasgow. Pel que fa a la Copa del Rei, és el Saragossa l'equip que elimina els blaugrana, als quarts de final.

• La temporada acaba amb l'esperança de què, amb un equip retocat, i sota el lideratge de Ronaldinho -l'autèntica figura de l'equip- aviat puguin tornar els títols.
  

• La temporada comença amb diversos canvis al vestidor. Abandonen el club fins a onze jugadors, entre ells el carismàtic Luis Enrique, i s'hi incorporen els brasilers Belletti, Sylvinho, Edmílson i Deco, el francès Giuly, el suec Larsson i, sobretot, el camerunès Samuel Eto'o, significatiu perquè renuncia a anar al Reial Madrid, club al que pertanyia, però que el tenia cedit al Mallorca. Avançada la temporada, en el mercat d'hivern (gener), van incorporar-se a la plantilla el veterà italià Albertini i el jove argentí Maxi López.

• La temporada comença amb el triomf a la Copa Catalunya i acaba amb la consecució de la Lliga, després de cinc temporades sense èxits. El títol de la Lliga s'aconsegueix dues jornades abans d'acabar la competició, el vespre del dissabte 14 de maig de 2005, a l'empatar al camp del Llevant a un gol, marcat per Eto'o, que, per cert, es va quedar a les portes de ser "Pichichi" aquella temporada. L'endemà, l'equip va oferir la Lliga als afeccionats, en un recorregut espectacular, en autocar descobert, pel centre de la ciutat i una festa grossa al Camp Nou. De la festa encara ressona allò del "Madrid, cabrón, saluda al campeón" que va repetir diverses vegades un eufòric Eto'o. La forma en què se celebrava el triomf era novedosa i trencava amb la llarga tradició d'oferir els trofeigs a la Mare de Déu de la Mercè i a les autoritats, de l'Ajuntament i de la Generalitat.

• A les altres dues competicions, no es pot pas parlar d'èxit, al contrari. A la Champions, es cau als vuitens de final davant el Chelsea; i a la Copa del Rei, una vegada més es cau a la primera de canvi, amb un segona B, aquest cop la Gramenet.

• La temporada 2004-2005 serà recordada també per les lesions de l'equip. Fins a quatre jugadors (Larsson, Gabri, Motta i Edmílson) van haver de passar pel quiròfan i restar molt de temps recuperant-se.
  

• En plena pretemporada, l'1 d'agost, la Federació Espanyola de Futbol decideix substituir el tancament per dos partits del Camp Nou (arran dels incidents del Barça-Madrid de la temporada 2002-03) per una multa de 4.000 euros. D'aquesta manera, el club evita el tancament de l'estadi, fet que no s'ha produït mai.

• La temporada presenta la novetat del canvi en l'equipament de l'equip: per primera vegada els pantalons seran de color vermell en lloc dels tradicionals blaus. L'equipació reserva presenta la camiseta d'un color groc fluorescent molt cridaner, que acabarà essent un èxit en el mercat de productes del club.

• L'equip presenta dues úniques novetats: l'holandès Van Bommel i Santi Ezquerro.

• La temporada és quasi perfecte: s'aconsegueixen els dos títols més preuats: la Lliga (per segon any consecutiu) i, sobretot, la Copa d'Europa (Lliga de Campions), a París, catorze any després de la de Wembley.

• En començar la temporada cau un primer títol, la Supercopa d'Espanya, en el doble enfrontament amb el Betis. La clara victòria a Sevilla (0-3) va deixar pràcticament enllestida la final, que va acabar amb una derrota inesperada (1-2), però intranscendent, en el partit de tornada.

• A la Copa del Rei, no es passarà dels quarts de final, en caure davant el Saragossa.

• A la Lliga, l'equip presenta una trajectòria impecable, batint el seu propi rècord de victòries consecutives, deixant-les en catorze. Tanmateix, comptant altres competicions, l'equip va encadenar 19 victòries seguides, entre octubre i gener. A més, el camerunès Samuel Eto'o va aconseguir el "Pichichi" com a màxim golejador de la Lliga, amb 26 gols.

• El dimecres 3 de maig, el Barça es va proclamar campió de Lliga, la segona consecutiva de l'era Laporta-Rijkaard. Curiosament el títol va arribar al descans del partit amb el Celta de Vigo, a Balaídos, quan va acabar el partirt que el València va perdre a Mallorca i, així, l'equip ja era matemàticament campió, encara que perdés el partit amb el Celta. Per fer més brillant la consecució del títol, l'equip va acabar guanyant el partit contra l'equip gallec (0-1, gol d'Eto'o).

• A la Lliga de Campions, l'equip va seguir una trajectòria brillant, imposant-se fàcilment en la lligueta de la fase de grups, tenint com a rivals l'alemany Werder Bremen, l'italià Udinese i el grec Panathinaikos. Després, es va anar eliminant, en eliminatòria directa, al Chelsea anglès (revenja per l'eliminació de la temporada anterior), al Benfica portuguès entrenat per Koeman, l'heroi de Wembley i, a semifinals, al sempre temut Milan italià.
  D'aquesta manera s'arribava a la final de París front l'equip londinenc de l'Arsenal, que es va disputar el dimecres 17 de maig. L'escenari va ser l'estadi de Saint-Denis (Stade de France) i el Barça, que va començar perdent el partit, va aconseguir remuntar amb gols d'Eto'o i Belletti. Curiosament, el gol de Belletti era el primer que feia el jugador brasiler amb la samarreta blaugrana. S'havia patit, però finalment es va guanyar: el Barça ja era bicampió d'Europa!!
  

• La temporada comença amb la imposició, via judicial, d'eleccions a la presidència. Només Joan Laporta pot reunir les signatures requerides per ser candidat i queda reelegit automàticament president fins al 2010, sense haver-se de fer eleccions.

• Novetats importants en l'equipament: tornen els tradicionals pantalons de color blau i l'equipació reserva canvïa la camiseta groga fluorescent per una, també fluorescent, de color taronja. Però el més destacat és que per primera vegada en tota la història del club, l'equip llueix una marca a la camiseta, encara que no sigui la d'una empresa, sinó la d'un organisme humanitari de l'ONU, UNICEF. L'estrena del Barça-UNICEF es produeix el dia 12 de setembre de 2006, en el debut de l'equip a la Lliga de Campions, al Camp Nou, en el partit contra el Levski de Sofia búlgar (es guanya 5-0).

• Tres novetats al vestidor blaugrana: l'islandès Gudjohnsen, l'italià Zambrotta i el francès Thuram.

• La temporada es presenta amb força alicients: fins a set títols esperen; vuit, si es compta la Copa Catalunya de la temporada anterior, pendent de celebrar-se la final.
  Les coses comencen bé, en guanyar el primer de la temporada, la Supercopa d'Espanya, en doble partit contra l'Espanyol (1-0 a Montjuïc i 3-0 al Camp Nou), però es perd la Supercopa d'Europa, en caure davant el Sevilla, a Mònaco, per un contundent 0-3.

• La decepció de Mònaco seria la primera d'una temporada que acabaria essent molt dolenta. Al desembre es va al Japó a disputar el Mundial de Clubs, l'antiga Copa Intercontinental, l'únic títol que falta a les vitrines del club, però llastimosament es perd la final contra l'Internacional de Porto Alegre brasiler per 0-1.

• A la Champions aquest any no va haver-hi sort. Es va passar la lligueta de setzens com a segons classificats, darrera el Chelsea, però al primer enfrontament directe, a vuitens, contra el Liverpool, el Barça va quedar fora de la competició, després de perdre a casa (1-2) i guanyar inútilment al seu camp (1-0).
  Decepció, però esperança perquè encara restaven dos títols importants: Copa i Lliga.

• A la Copa del Rei es van superant eliminatòries fins arribar a semifinals, on espera l'equip madrileny del Getafe. Al Camp Nou, en el partit d'anada, l'equip guanya amb rotunditat (5-2), amb un gol prodigiós de Lionel Messi, que a molts els va recordar el de Maradona al Mundial de Mèxic de 1986. Tot semblava indicar que el Barça estaria a la final de Copa, però en una nit per oblidar, el Barça va caure estrepitosament a Getafe per 0-4. Una decepció més: un altre títol s'ecapava.

• Però el pitjor estava per venir. La Lliga que es tenia molt a l'abast, es va deixar escapar d'una forma increïble. En el darrer tram de la competició es van anar deixant escapar punts i el Reial Madrid, que no afluixava, tot i jugar força malament, es va anar acostant fins a superar l'equip blaugrana en un final trepidant, superemocionant, en el que ni la mala sort del Barça (va empatar partits, amb el Betis i l'Espanyol, els dos a casa, a l'últim minut), combinada amb la bona sort del Madrid (va guanyar dos partits a l'últim minut, a casa contra l'Espanyol i a fora contra el Recreativo de Huelva i va empatar in extremis a Saragossa), van justificar el regal de la competició a l'etern rival, que va acabar empatat a punts, però amb el goal average particular favorable.
  Un dels moments més intensos es van viure a la penúltima jornada, el dissabte 9 de juny de 2007. Madrid i Barça hi arribaven empatats a punts  i el Barça havia d'esperar que el Madrid punxés. Els de Madrid jugaven a casa del Saragossa i el Barça rebia l'Espanyol al Camp Nou. Els partits es jugaven simultàniament i les coses no podien anar millor per als blaugrana: mentres el Madrid perdia a Saragossa, el Barça ("mà de Déu" de Messi inclosa) remuntava un gol a l'Espanyol i ja saborejava un títol, que es creia perdut des del dia de l'empat del Betis a casa, a l'últim minut. I quan tothom ja veia la Lliga coll avall, va arribar, un cop més, el malèfic i cruel últim minut: va ser gairebé alhora, primer empatava el Madrid i acte seguit ho feia l'Espanyol. En un instant tot es va desplomar. La Lliga seria per al Madrid, ara sí. L'afecció, emmudida, no es creia el que havia passat. Un sentiment de profunda estupefacció va envair tots els culers en una nit realment boja.
  La darrera jornada, la del diumenge 17, només va servir per augmentar la crueltat de la pèrdua de la Lliga: per uns minuts el Barça era campió...però al final no hi va haver sorpreses.

• Per últim, destacar la disputa de dues Copes Catalunya, amb finals contra l'Espanyol, amb sort desigual: la Copa de la temporada passada se la va emportar l'Espanyol (va guanyar 1-0 a Girona), i la d'aquesta temporada, el Barça (victòria per penals a Sabadell).

• La Copa Catalunya completaria el trist palmarès d'una temporada decebedora com poques: de vuit títols possibles, només dos, i dels petits. En definitiva, un fracàs absolut.
  

• Una temporada per oblidar. Els mals resultats i la manca de títols ha donat la clara sensació de què s'estava acabant un cicle.

• L'equip presenta quatre altes: Thierry Henry, Touré Yaya, Abidal i Milito, a més de la incorporació, al mes de gener, del porter Pinto.

• A la Lliga es va acabar en tercera posició, a 18 punts del Madrid. A la Copa, es va caure a semifinals contra el València. A la Champions es va arribar lluny, fins a semifinals, però el Manchester United ens va barrar el pas a la final de Moscou. Ni a la Copa de Catalunya es va aconseguir el títol, en perdre la final davant el Nàstic de Tarragona.

• Al final de la temporada, es presenta (9 de maig de 2008) una moció de censura contra el president Joan Laporta i la seva Junta, que té el suport necessari per tirar endavant. El vot de censura se celebra al Camp Nou el diumenge, 6 de juliol, i el resultat (60,6% de vots a favor) és insuficient per fer que prosperi la moció (es necessitaven 2/3 parts dels vots), tot i que el president Laporta en surt durament castigat i una bona part de la Junta li presenta la dimissió pocs dies després.

• Frank Rijkaard, després de cinc temporades, acaba el contracte amb el Barça, el 30 de juny de 2008. El nou entrenador serà en Josep Guardiola, que arriba al primer equip després d'haver aconseguit l'ascens a 2a B amb el Barça B. 

• La temporada, tot i la crisi institucional originada pel resultat del vot de censura de juliol, comença amb renovades il.lusions en el projecte de Pep Guardiola com a nou entrenador. 
  
• El nou cicle afecta també al vestidor, amb una renovació a fons. Se'n van, entre d'altres, Ronaldinho, que fitxa pel Milan, deixant enrere un magnífic record, tot i les dues últimes temporades més aviat fluixes. 
  Arriben a l'equip jugadors tant diversos com Keita, Gerard Piqué, Martín Cáceres, Daniel Alves i Hleb (aquest, el primer bielorrús en la història del club).
  
• La temporada ha acabat essent la millor de totes des de la fundació del club. 
  L'equip, fent un joc espectacular, guanya un triplet històric: Copa, Lliga i Champions, convertint-se en el cinquè equip europeu en aconseguir-ho i el primer de l'Estat espanyol. L'equip tricampió va enamorar a tots els culers i als bons afeccionats al futbol.
  
• A la Lliga, malgrat el decedebor començament, amb la derrota al camp del Numància, l'equip va acabar de demostrar que era el millor de tots. Tot i la resistència del Madrid i la pressió mediàtica des de la capital de l'Estat, el Barça es va acabar enduent-se la competició, amb diverses exhibicions de bon joc i gols, que van arribar al punt culminant amb l'històric 2-6 al Bernabéu, el dissabte, 2 de maig de 2009, que deixava enllestida la Lliga.
  
• A la Copa, victòria incontestable en la final a València, davant l'Athetic de Bilbao (4-1).
  
• A la Champions, el Barça va anar superant la prèvia, la lligueta de grups i les eliminatòries directes fins arribar a la final de Roma. A semifinals, contra el Chelsea, semblava que tot estava perdut a un minut del final de l'eliminatòria, a Stamford Bridge, quan un gol extraordinari d'Iniesta, abocava l'equip a la tan desitjada finalíssima. A l'Estadi Olímpic de Roma, el dimecres, 27 de maig de 2009, l'equip blaugrana aconseguia la seva tercera Copa d'Europa, derrotant 2-0 (gols d'Eto'o i Messi) al Manchester United. 
  Era també el colofó a una temporada de somni, amb la consecució del triplet: Copa, Lliga i Champions!!!
  
• La temporada 2008-09 passarà a la història per ser la millor de totes en la història del Club, no només pels títols assolits, sinó pel magnífic joc desplegat per un equip en el que han destacat diversos jugadors formats en el planter. I amb un entrenador de la casa!

• L'equip tricampió d'en Pep Guardiola encara una nova temporada, amb nous reptes. En l'apartat de canvis de jugadors cal destacar la marxa d'Eto'o a l'Inter de Milà, i l'arribada del suec Zlatan Ibrahimovic, procedent del mateix equip italià.
  
• El mes d'agost l'equip disputa les Supercopes d'Espanya i d'Europa, guanyant les dues: victòria font l'Ath.Bilbao (1-2 i 3-0) a la Supercopa d'Espanya, i victòria treballada (pròrroga inclosa) contra el Shakhtar Donetsk (1-0, gol de Pedro) a la Supercopa d'Europa.
   
• Se sumaven cinc títols, però faltava la cirereta per aconseguir un any 2009 fantàstic: era el Mundial de Clubs (l'antiga Copa Intercontinental), l'únic títol que no tenia el club. L'escenari va ser Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units. 
  El rival a semifinals va ser l'equip mexicà de l'Atlante, al que es va derrotar per 3-1. S'arribava així a la gran final, s'estava a un pas de la glòria. 
  Dissabte, 19 de desembre de 2009, el rival l'equip argentí Estudiantes de La Plata. A la primera part van marcar els argentins i tot semblava dat i beneït, quan a manca només de 2 minuts per al final del partit, Pedro va marcar un esplèndid gol de cap, que empatava el matx i feia rebrotar les il.lusions dels culers. A la pròrroga, al minut 110, Messi va rematar amb el pit, amb l'escut, amb el cor -què més dóna!- una pilota centrada per Dani Alves, al fons de la xarxa. Era la bogeria: campions del món!!!
  
•  El 2009 ha estat el millor any de tota la història del Barça, en aconseguir sis copes de sis. Mai fins ara cap equip del món ho havia assolit.
  
• El canari Pedro Rodríguez, format a la pedrera, es converteix en el primer jugador del món en marcar en sis competicions oficials en un mateix any.
  
• A la Copa del Rei, l'equip perd l'eliminatòria contra el Sevilla als vuitens de final, tot i jugar millor que l'equip andalús. Repetir el triplet serà impossible.
  
• A la Lliga s'acaba la primera volta imbatut, per primera vegada en la història del club. Al final del campionat, la LLiga és per al Barça, després d'un frec a frec trepidant amb el Madrid, equip al qui, per cert, es va derrotar en les dues voltes de la competició. L'equip, a més, aconsegueix el rècord de punts de la història de la Lliga espanyola, amb un total de 99 (49, en la 1a volta, 50 en la 2a).
  
• A la Champions, després de la lligueta de grups, es van disputar les eliminatòries directes fins arribar a la semifinal contra l'Inter de Milà. La derrota a Milà (1-3), amb polèmica arbitral, no va poder ser remuntada al Camp Nou, amb una victòria insuficient (1-0) i l'equip va quedar a les portes de la somiada final al Bernabéu.
  
• El diumenge 13 de juny de 2010 se celebren eleccions presidencials, un cop esgotat el límit de temps en el càrrec d'en Joan Laporta, amb quatre candidats. D'un cens electoral rècord de 118.665 socis, en van votar 57.088 (el 48,11 %). La victòria va ser per Sandro Rosell, amb 35.021 vots (el 61,35 %). D'aquesta manera, el 39è president del club ho era amb el major nombre de vots de la història. En segon lloc va quedar Agustí Benedito (8.044 vots; el 14,09 %), seguit de Marc Ingla (7.014 vots, 12,29%) i de Jaume Ferrer (la candidatura continuïsta) (6.168 vots, 10,8%). Va haver-hi 722 vots en blanc (1,26 %) i 119 vots nuls (0,21 %). Les eleccions són interpretades com una clara derrota del laportisme, tot i els indiscutibles èxits esportius que es van assolir sota la presidència de Laporta.

• La primera temporada del president Rosell i la tercera d'en Pep Guardiola com a entrenador presenta novetats a l'equip: són baixa Henry, Márquez, Touré Yaya, Chygrynskiy i Ibrahimov i s'incorporen David Villa, Adriano, Mascherano i, al desembre, Afellay.
  
• Malgrat els canvis, l'equip segueix oferint un futbol ofensiu i atractiu, que desperta admiració allà on va. La humilitat, el treball diàri i el bon ambient al vestidor, segueixen caracteritzant un equip, que fa pinya en qualsevol circumstància.
  
• La temporada comença amb la consecució de la Supercopa d'Espanya, davant el Sevilla (1-3 a Sevilla i 4-0 al Camp Nou).
  
• A la Lliga, una vegada més, exhibició de bon joc i només l'oposició del Reial Madrid. L'equip assoleix el rècord de victòries seguides en la Lliga, amb 16, superant les 15 que tenia el Reial Madrid de la temporada 1960-61. A la primera volta, l'equip aconsegueix una "maneta" (5-0) al Reial Madrid. Finalment, l'equip de Guardiola guanya la Lliga, la tercera consecutiva.
  
• La temporada ha volgut que en només 18 dies (del 16 d'abril al 3 de maig), es disputessin 4 clàssics: el partit de Lliga al Bernabéu, la final de Copa de València i el doble enfrontament de la Champions.
  
• A la Copa, derrota a la pròrroga (0-1) davant el Reial Madrid, en la final de València.
  
• A la Champions, el Barça es desfà, a semifinals, del Reial Madrid (0-2 al Bernabéu i 1-1 al Camp Nou), en una eliminatòria molt dura. La veritat és que el Barça va demostrar ser molt millor equip que el Madrid. A la final de Wembley, victòria espectacular (pel bon joc, per l'ambient, per tot) davant el Manchester United, per 3-1, amb gols de Pedro, Messi i Villa. El capità Carles Puyol va cedir a Abidal, operat feia poc d'un tumor al fetge, l'honor d'aixecar la Copa d'Europa. Wembley tornava a ser culer!!
  
• En definitiva, magnífica temporada i ja en van tres. Tot i les excuses i falses acusacions de la caverna mediàtica espanyolista i del propi Reial Madrid, la realitat ha estat implacable i inqüestionable: ara per ara, el Barça està molt per sobre de la resta.
  

• Segona temporada del president Rosell i quarta de Guardiola com a entrenador, amb només dues novetats, però importants: el davanter xilè Alexis Sánchez i el migcampista Cesc Fàbregas, que s'havia format al planter del Barça. Són baixa Milito, Bojan i Jeffren.
  
• La temporada comença amb el triomf a la Supercopa d'Espanya, davant el Reial Madrid (2-2 al Bernabéu i 3-2 al Camp Nou). És la desena. En el partit de tornada al Camp Nou, al final, el mal perdre del Madrid va derivar en una tangana, que ens va deixar la imatge patètica d'en Mourinho ficant el dit a l'ull a en Tito Vilanova, el segon entrenador de l'equip.
  
• L'inici de la temporada no pot ser millor: segon títol amb la conquesta de la Supercopa d'Europa (2-0 al Porto) a Mònaco. El títol comporta una sèrie de marques especials: a nivell de club, el Barça es converteix en l'equip amb més títols europeus (15) superant el Milan (14), i supera en el total de títols (74) al Reial Madrid (73); a nivell particular, Xavi esdevé el jugador del club amb més títols (18) davant d'Amor (17), i el tècnic Guardiola supera en títols (12) com a entrenador del club a en Cruyff (11).
  
• Al Mundial de Clubs, celebrat a la ciutat japonesa de Yokohama, el Barça derrota (0-4) a l'equip qatarí Al-Sadd a semifinals i el diumenge 18 de desembre de 2011 s'enfronta en la gran final al Santos del Brasil. En un partit magnífic, amb nou jugadors del planter titulars, l'equip es proclama per segona vegada campió del món (victòria 0-4, amb dos gols de Messi, un de Xavi i un de Cesc Fàbregas). El món es rendeix a un equip admirable pel seu joc, per la seva actitud esportiva i pels valors que transmet.
  Messi iguala la marca mundial de Pedro Rodríguez (aconseguida el 2009) en marcar en sis competicions oficials en un mateix any.
  
•  A la Lliga se suspèn la primera jornada, per una vaga de jugadors. El 10 de desembre de 2011, victòria espectacular (1-3) al Bernabéu, front un Reial Madrid, que, de guanyar, es posava amb una diferència important de punts. El Barça va demostrar qui és una vegada més i va frenar en sec l'eufòria dels madridistes. Al final, però, la Lliga es va anar posant cada vegada més difícil, tot i la retallada de punts (de 10 a 4) fins arribar al partit clau del Camp Nou. Una victòria hagués posat a l'abast una Lliga que semblava impossible, però la derrota (1-2) va significar dir adéu a la Lliga, de forma definitiva. Al final, segons a 9 punts del Madrid i a 30 del València, tercer.
  
• A la Champions es va passar la difícil eliminàtòria de quarts front el Milan (0-0 a San Siro i 3-1 a casa), però no es va superar la semifinal amb el Chelsea (derrota per 1-0 a Stamford Brigde i empat a dos a casa), tot i merèixer guanyar els dos partits. La pronosticada final de Munic, entre el Barça i el Madrid no va ser possible: l''endemà de caure el Barça, ho feia el Madrid, per penals, contra el Bayern.
  
• En una setmana, el Barça havia dit adéu a la Lliga i a la Champions, però encara faltava una sorpresa més: el divendres 27 d'abril, al migdia, en roda de premsa, l'entrenador Pep Guardiola anunciava que no renovaria, donant per acabat un cicle de quatre anys absolutament fantàstic i històric. En la mateixa roda de premsa, la junta anunciava que Tito Vilanova, el segon entrenador, es faria càrrec del primer equip en acabar la present temporada. El relleu està servit.
  
• A la Copa del Rei, es va anar superant eliminatòries (a destacar desfer-se del Madrid als quarts, amb victòria al Bernabéu per 1-2 i empat 2-2 al Camp Nou) fins arribar a la final, que es va celebrar el divendres 25 de maig a l'estadi Vicente Calderón de Madrid, front l'Athletic de Bilbao, amb victòria del Barça per 3-0, amb gols de Pedro (2) i Messi.
  
• Messi, amb 50 gols a la Lliga i 73 en tota la temporada, bat rècords històrics.
  
• Pep Guardiola tanca un cicle de quatre temporades realment fantàstic, amb 14 títols de 19 possibles: 3 Lligues, 2 Champions, 2 Copes del Rei, 3 Supercopes d'Espanya, 2 Supercopes d'Europa i 2 Mundials de Clubs.

• Tito Vilanova és el nou entrenador del primer equip. Entre els fitxatges nous destaca el de Jordi Alba, procedent del València. Abandona el club, Keita.
  
• L'equip manté el seu nivell de joc i tanca la primera volta de la Lliga amb un resultat de récord (18 victòries i un empat).
  
• Pel desembre s'anuncia la recaiguda de Tito de la seva malaltia (càncer a la glàndula paròtida) i deixa temporalment la banqueta per anar a operar-se als Estats Units (Nova York), essent substituït per Jordi Roura, el segon seu.
  
• La temporada acaba amb una gran victòria a la Lliga, aconseguint els mítics 100 punts. Mai el Barça havia aconseguit aquesta xifra. Amb la puntuació centenària iguala el registre aconseguit pel R.Madrid la temporada anterior. També es bat el récord de gols marcats en una Lliga, amb 115, superant d'un gol la marca de 114 que havia assolit l'equip la temporada anterior, amb Guardiola a la banqueta.
  
• Tant a la Copa del Rei com a la Champions, es cau a semifinals: a la Copa és eliminat pel R.Madrid i a la Campions pel Bayern de Munic.
  
• El 19 de juliol de 2013, Tito Vilanova decideix abandonar el club per dedicar-se de ple a la recuperació de la seva malaltia. Per a substituïr-lo es contracta l'argentí Gerardo Martino, el "Tata".

• La gran novetat de la temporada, a banda del nou entrenador, el Tata Martino, és el davanter brasiler Neymar. Causen baixa David Villa i Eric Abidal.
  
• La temporada del Tata Martino no és dolenta, però només aconsegueix guanyar el primer títol, la Supercopa d'Espanya.
• Al final, a la Lliga es queda classificat en segon lloc, en empatar a un a l'últim partit al Camp Nou front l'Atlètic de Madrid, partit en què els dos equips es jugaven el campionat.
  
• A la Champions es va caure a quarts de final davant l'Atlètic de Madrid i a la Copa es va perdre la final enfront el Reial Madrid, a Mestalla, per 1-2.
  
• Entretant, cal destacar diverses notícies fora de l'àmbit esportiu: pel gener de 2014, el president Sandro Rosell abandona el càrrec per la querella presentada pel fitxatge de Neymar. El va substituir Josep Maria Bartomeu, membre de la Junta.
  
• Al febrer, el club és imputat per un possible frau fiscal arran del fitxatge del brasiler. El recurs presentat pel Barça és rebutjat i es confirma el delicte de frau a Hisenda i la voluntat de la Fiscalia de portar a judici al Barça i a Rosell.
  
• El 2 d'abril de 2014, la FIFA sanciona al Barça amb la prohibició de fitxar jugadors fins a gener de 2016, per infraccions relatives a la transferència internacional i la inscripció de jugadors menors de 18 anys.
  
• El 25 d'abril de 2014 va morir Tito Vilanova, deixant un impacte important. Un temps més tard, el primer camp d'entrenament de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí va ser batejat amb el seu nom.
  
• Pel que fa a les notícies estrictament esportives, destacar que, en acabar la Lliga, el Tata Martino anuncia que se'n va. Dos dies després, el 19 de maig, Luis Enrique Martínez, exjugador del Barça i exentrenador del Barça B, és anunciat com a nou entrenador de l'equip.

• Força novetats en aquesta temporada, que seria històrica: a més de l'entrenador Luis Enrique, s'estrenen a l'equip els porters Claudio Bravo (que jugarà a la Lliga) i Ter Stegen (ho farà a la Copa i a la Champions), el defensa Jérémy Mathieu, el migcampista Ivan Rakitic i el davanter uruguaià Luis Suárez (que, sancionat per la FIFA, no podrà debutar en partit oficial fins a l'octubre, precisament al Bernabéu). Entre les baixes, cal remarcar les de Víctor Valdés, Pinto, Puyol, Cesc Fàbregas i Alexis Sánchez, entre d'altres.
  
• L'entrenador Luis Enrique sorprèn, en el primer tram de la temporada, amb les freqüents rotacions de jugadors a l'equip, cosa que va provocar algunes tibantors entre el míster i alguns jugadors, com Messi.
  
• A la Lliga va tenir una marxa irregular, molt bona al començament (8 partits sense encaixar cap gol i cedint només un empat), però després amb derrotes clau front Reial Madrid, Celta de Vigo i Reial Societat, que li van fer perdre el lideratge. A partir de la derrota amb l'equip basc, les coses van canviar de nou i per a bé. Des de llavors, l'equip va redreçar el rumb i va tornar a dalt de tot de la classificació a la Lliga i va arribar a les finals de Copa i de la Champions, en aquesta competició després d'una eliminatòria de semifinals amb el Bayern de Munic, entrenat per Pep Guardiola.
  
• El balanç final de la temporada va ser immillorable: en pocs dies va guanyar la Lliga, la Copa (3-1 a l'Athletic de Bilbao, en partit disputat al Camp Nou) i la Champions (3-1 a la Juventus de Torí, a l'Estadi Olímpic de Berlín), signant el segon triplet de la seva història (el primer havia estat a la temporada 2008-09, amb Pep Guardiola). D'aquesta manera, el Barça es convertia en l'únic equip del món que aconsegueix dos triplets.
• Xavi Hernández, el capità de l'equip, que ha anunciat que deixa el club, té un final espectacular, carregat de títols i amb el magnífic bon sabor del triplet.
  
• El dissabte 18 de juliol de 2015 es fan eleccions presidencials al Barça. Hi ha quatre candidats oficials: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Antoni Freixa. Van votar 47.270 socis (el 43,12 % del cens) i va guanyar clarament Bartomeu, amb el 54,63% dels vots, confirmant-se com a president del club.

• La nova temporada comença amb les baixes de Xavi i Pedro i les altes d'Arda Turan i Aleix Vidal, que no podran jugar fins al gener de 2016 per la sanció FIFA al club.
  
• Es comença bé, amb la consecució de la cinquena Supercopa d'Europa, guanyant al Sevilla, en una final disputada a Tbilissi (Geòrgia), que va acabar amb empat a 4 i que va decidir un gol de Pedro a la pròrroga.
  
• A la Supercopa d'Espanya, es perd la final a doble partit davant l'Athletic de Bilbao (0-4 a San Mamés i 1-1 al Camp Nou) i s'esvaeix la possibilitat de repetir el sextet de títols en un any natural.
  
• Per tercera vegada s'aconsegueix el Mundial de Clubs, amb la victòria davant el River Plate argentí per 3-0, en partit celebrat a la ciutat japonesa de Yokohama.
  
• El dijous 24 de març de 2016 va morir d'un càncer de pulmó el mític Johan Cruyff, exjugador i exentrenador de l'equip. Durant quatre dies (del dissabte 26 al dimarts 29) el club va habilitar al Camp Nou una àrea de condolences, per la qual van passar més de 60.000 persones. El dissabte 2 d'abril, abans del matx Barça-R.Madrid, es va fer un petit però molt emotiu homenatge al que fou una llegenda del futbol mundial. Gràcies, Johan!
  
• Durant la temporada s'aconsegueix el rècord de partits consecutius sense perdre del futbol espanyol, amb un total de 39 (32 victòries i 7 empats). La ratxa va començar amb la victòria a casa contra el Rayo Vallecano (5-2), el 17 d'octubre de 2015, i va acabar amb la derrota front el Reial Madrid (1-2), també a casa, el 2 d'abril de 2016.
  
• A nivell esportiu, als dos títols de principis de temporada (Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs), s'hi suma el doblet de Lliga i Copa. En un final espectacular, el Barça guanya el duel amb els dos equips de Madrid i s'acaba emportant la Lliga, amb un punt de diferència sobre el Reial Madrid. A la Copa, es disputa la final al Calderón contra el Sevilla, amb victòria 2-0 a la pròrroga.

• Tercera i darrera temporada de Luis Enrique com a entrenador del primer equip. Altes destacades a l'equip: Denis Suárez, Umtiti, Digne, André Gomes, Cillessen i Paco Alcácer. Baixes destacades: Dani Alves, Claudio Bravo i Adriano.
  
• La temporada comença amb la conquesta de la Supercopa d'Espanya, en front el Sevilla, a doble partit.
   
• A la Lliga un nou frec a frec amb el R.Madrid, decidit a l'última jornada a favor de l'equip blanc. No hi va haver "miracle" a Màlaga, com havia passat ja fa uns anys a Tenerife. A destacar, però, la victòria al Bernabéu (2-3), amb gol de Messi en temps afegit.
  
• A la Copa, nova victòria de l'equip, la tercera consecutiva, en vèncer a la final del Calderón (que acollia per última vegada un partit oficial) a l'Alabès per 3-1, amb gols de Messi, Neymar i Alcácer.
  
• A la Champions, bé a la fase de grups, aconseguint el liderat, però molt irregular a la fase d'eliminatòries. Als vuitens, després d'una derrota contundent per 4-0 davant el París Saint-Germain al seu estadi, es va produir el moment més màgic i extraordinari de la temporada, en el partit de tornada al Camp Nou. Calia una remuntada històrica i increïblement es va aconseguir, amb un gol èpic de Sergi Roberto al final del partit, que posava un 6-1 espectacular i el passi a quarts.
  A la següent eliminatòria, però, les coses no van sortir tan bé. De nou s'ensopegava a l'anada, amb una derrota per 3-0 al camp de la Juventus de Torí. A la tornada, no hi va haver remuntada aquesta vegada i el partit va acabar amb un 0-0, que eliminava el Barça de la Champions als quarts de final, per segon any consecutiu.
  
• Al final de temporada, s'anuncia el nou entrenador del primer equip, l'Ernesto Valverde, exjugador del club.

• Primera temporada de l'Ernesto Valverde com a entrenador del primer equip. Entre les altes, destaquen dos noms, Ousmane Dembélé i (no arriba fins al gener) Philippe Coutinho; altres fitxatges són Semedo, Paulinho i Yerri Mina. Entre les baixes cal remarcar les de Javier Mascherano i, sobretot, la de Neymar Jr, que fitxa pel PSG per 222 milions d'euros, el traspàs més car de la història del futbol.
  
• La temporada va començar amb la derrota a la Supercopa d'Espanya davant el Reial Madrid, amb doble derrota, a casa (1-3) i al Bernabéu (0-2).
  
• A la Copa del Rei s'arriba a la final per cinquena temporada consecutiva. Aquesta vegada el rival és el Sevilla i l'escenari el nou Wanda Metropolitano, seu de l'Atlètic de Madrid. En el partit decisu, disputat el dissabte 21 d'abril de 2018, el Barça goleja 5-0 al Sevilla i s'emporta la seva 30ena Copa, quarta consecutiva.
  
• Es guanya la 25ena Lliga, a 4 jornades del final. Era el 8è doblet de la història del club. El Barça va aconseguir el rècord d'imbatibilitat en la Lliga espanyola, amb 43 partits, sumant els 7 últims de la temporada passada i els 36 d'aquesta temporada, fins que va caure derrotat en l'últim desplaçament de la competició, pel Llevant.
  
• A la Champions, repetició de les dues últimes temporades: lideratge a la fase de grups, es passen els vuitens (aquest cop contra el Chelsea, 1-1 a Londres i 3-0 al Camp Nou), però no els quarts, tot i jugar en aquesta ocasió contra l'equip, a priori, més dèbil, la Roma. Al Camp Nou es guanya per un 4-1 que feia preveure el passi a semifinals, però a Roma es va jugar un partit pèssim i l'equip romà va guanyar per 3-0, remuntant l'eliminatòria; per tercer any consecutiu el Barça quedava fora de la Champions als quarts. 
  
• A nivell esportiu, la temporada ha estat força bona. S'ha guanyat el doblet amb la Lliga, rècord inclòs, i la Copa, i l'única punxada ha estat, una temporada més, la Champions.

• Segona temporada amb Ernesto Valverde a la banqueta. Altes destacades a l'equip: Arthur Melo, Lenglet, Malcom i Arturo Vidal. Baixes a destacar: Iniesta, Denis Suárez, Digne, André Gomes i Paco Alcácer.
  
• La temporada comença a l'agost amb la conquesta de la Supercopa d'Espanya en front el Sevilla, a partit únic disputat a Tànger (Marroc), en guanyar per 2-1. És la 13a vegada que s'emporta el trofeu d'aquesta competició, que per primer cop té per escenari una seu de l'estranger.
   
•  Es repeteix triomf a la Lliga (la 26ena), amb un còmode avantatge, amb l'Atlètic de Madrid en segona posició a 11 punts des distància. El R.Madrid, tercer, queda a 19 punts del Barça. Fins aquí els èxits de la temporada, perquè la resta de competicions van acabar amb fracàs.
  
• Per començar es perd la Supercopa de Catalunya, en caure front el Girona (0-1) a Sabadell.
   
• Á la Copa, no es va poder revalidar el títol (hagués estat el cinquè consecutiu), tot i arribar una altra vegada a la final, amb el mèrit afegit de derrotar el R.Madrid a semifinals, amb empat al Camp Nou (1-1) i gran victòria al Bernabéu (0-3). En aquesta ocasió, però, el nostre rival a la final del Benito Villamarín, el València, va aconseguir guanyar-nos per 2-1 i la Copa s'escapava.
  
• Més greu va ser l'eliminació a la Champions. S'havia quedat primer a la lligueta de la fase de grups i es van superar els vuitens de final (contra l`'Olympique de Lió) i el 'tabú' en les darreres temporades, els quarts (contra el temible Manchester United). Ì la semifinal ens va enfrontar al Liverpool, finalista de la Champions de l'any passat. L'eliminatòria contra l'equip anglès va començar de manera immillorable, amb una victòria contundent per 3-0 al Camp Nou. Semblava que s'arribaria a una altra final de la Champions, però no. Com l'any passat, increïblement, en el partit de tornada a Anfield Road l'equip va ser incapaç de marcar un gol i en va encaixar fins a 4. El 4-0 del Liverpool ens deixava eliminats i molt tocats. S'havia repetit el malson de la Champions de les últimes temporades.
  
• Acaba una temporada amb pitjor balanç que l'anterior i amb la sensació de què a l'equip li falta quelcom més per ser competitiu al màxim, sobretot després dels fiascos a la Champions, agreujats per coincidir amb les victòries de l'etern rival, el Madrid.

• Tercera temporada de l'Ernesto Valverde al front del primer equip, que no arribarà a completar Entre les altes de jugadors destaquen la del francès Antoine Grizmann, ja pretès la temporada passada, i la de l'holandés Frenkie de Jong; també van arribar el porter Neto, el defensa Junior Firpo i, al febrer, el danès Martin Braithwaite per reforçar la davantera després de la lesió de llarga durada de Dembélé. Entre les baixes, la cessió del brasiler Philippe Coutinho, així com Cillessen,Vermaelen i Malcon, entre d'altres.
  
• En començar l'any 2020, al gener, l'entrenador Valverde és acomiadat per tal de donar aire a l'equip, que no acabava de rutllar. El nou entranador serà el càntabre Quique Setién, que promet bon joc per damunt de resultadisme.
  
• Al mes de febrer esclata un escàndol al club a nivell extraesportiu, l'anomenat afer 'Barçagate', una crisi institucional que comença quan es fa públic (dona la notícia Cadena Ser Catalunya) que el club va contractar l'empresa I3 Ventures, que gestiona una sèrie de comptes a diferents xarxes socials, que es dediquen a danyar la imatge d'alguns jugadors (com Messi i Piqué) i d'altres persones de l'entorn blaugrana, i al mateix temps netegen la imatge de la junta presidida pel senyor Bartomeu. L'afer acaba amb la dimsissió de diversos directius del club.
  
• A nivell esportiu, la temporada comença a l'estiu amb la derrota a la Supercopa d'Espanya a la final-a-quatre celebrada a Jiddah (Aràbia Saudita). El nou format de la competició no va portar sort a l'equip blaugrana i a semifinals, contra l'Atlètic de Madrid, va caure per 2-3 en els darrers minuts de partit.
  
• La Copa del Rei també estrena nou format, amb les primeres eliminatòries -fins a semifinals- a partit únic. El Barça va superar als setzens de final l'Eivissa (a fora, 1-2) i als vuitens al Leganés (victòria 5-0 a casa), però va haver de disputar-se els quarts amb l'Athletic de Bilbao, a San Mamés, i en el temps afegit del partit va encaixar un únic gol que l'eliminava.
  
• A la Lliga es té una actuació irregular, amb alguns partits bons, sobretot al Camp Nou, però amb actuacions més aviat discretes a domicili.
  
• Finalment, a la Champions, s'obté la primera posició a la lligueta de la fase de grups, com en les darreres temporades. Als vuitens de final ens va tocar el Nàpols. En el partit d'anada, en el que va debutar Setién a la Champions, a San Paolo, l'equip va aconseguir un emapt (1-1), que deixava oberta l'eliminatòria per al partit de tornada al Camp Nou.
  
• L'últim partit disputat fins ara va ser la treballada victòria (1-0) contra la Reial Societat al Camp Nou, en partit de Lliga, el diumenge 7 de març. Aquest resultat junt amb la derrota del Madrid al camp del Betis, ens posicionava líders de Primera Divisió, en el moment de la suspensió.
  
• I es que a mitjan mes de març de 2020 totes les competicions es van veuere sobtadament interrompudes per l'expansió del coronavirus (Covid-19), que estava provocant una pandèmia a nivell mundial. La crisi sanitària va obligar a parar tota l'activitat, també l'esportiva. Des de llavors no s'ha disputat cap partit més. Resta per jugar la final de la Copa del Rei (una final basca, entre Ath-Bilbao-R.Societat), onze partits de Lliga i la continuació de la Champions, aturada als vuitens de final.
  A hores d'ara la incertesa presideix el futur més immediat.