HISTÒRIA
A PARTIR DE 1999

Himne del Barça

1999-2000                                                                                                                    Inici

• La tercera temporada de Van Gaal acaba amb un sol títol, la Copa de Catalunya.

• A inicis de temporada es perd la Supercopa d'Espanya front el València.

• A la Lliga el Barça aconsegueix el subcampionat. El Deportivo de La Corunya guanya el títol amb 5 punts d'avantatge.

• A la Copa del Rei es planta a semifinals i s'enfronta a l'At.Madrid. En el partit d'anada, al Calderón, els blaugrana perden per 3-0. El partit de tornada al Camp Nou no arriba a disputar-se tot i que els dos equips fan acte de presència. El Barcelona renúncia a jugar al.legant insuficiència de jugadors disponibles. Malgrat les al.legacions presentades, el Barça queda exclòs de la competició.

• A la Lliga de Campions supera brillantement les lliguetes de setzens i de vuitens, elimina al Chelsea als quarts de final (en un bon partit de tornada, al Camp Nou, que el Barça guanya per 5-1, amb pròrroga) i arriba a semifinals on és eliminat pel València (derrota a Mestalla per 4-1 i victòria insuficient al Camp Nou per 2-1). Per tercer any consecutiu el Barça de Van Gaal no pot aconseguir el títol més preuat.

• La temporada acaba amb la renúncia del president Núñez a continuar. L'entrenador Van Gaal també anuncia el seu adéu. El nou Barça depèn de les eleccions convocades per al mes de juliol.

2000-2001                                                                                                                    Inici

• El 23 de juliol de 2000, després d'una campanya electoral on van anar caient i unint-se candidats, se celebren eleccions presidencials. El triomf és per a Joan Gaspart, vicepresident durant l'era Núñez, que s'imposa amb certa comoditat a Lluís Bassat. D'un cens electoral de 93.006 socis, van exercir el dret a votar un total de 45.888 (el 49,34 %); Joan Gaspart va tenir 25.181 vots (el 54,87 %) i Lluís Bassat, 19.791 (el 43,13 %). Van haver-hi 197 vots nuls (0,42 %) i 719 vots en blanc (1,56 %).

• Just l'endemà de les eleccions, Luis Figo, molt estimat per l'afecció culé, és presentat com a nou jugador del Reial Madrid. En les eleccions del club blanc, celebrades poc abans que les del Barça, el candidat Florentino Pérez va fer servir la carta del fitxatge de Figo. La inesperada victòria electoral de Pérez, va consumar un fitxatge que va colpir tots els barcelonistes. El jugador portuguès va passar de ser idolatrat a ser odiat, com es va demostrar quan el Reial Madrid va visitar el Camp Nou, en partit de Lliga (el 21 d'octubre de 2000) i Figo va ser escridassat i xiulat durant tot el partit.

• El nou entrenador de l'equip és el mallorquí Llorenç Serra Ferrer.

• La nova directiva fitxa diversos jugadors, intentant superar el cop baix que ha suposat la marxa de Figo al Madrid. Així, s'incorporen a l'equip el porter Dutruel, Petit, Gerard, De la Peña, Overmars i Alfonso. Rivaldo veu molt millorada la seva fitxa i es converteix en el futbolista més ben pagat de tota la història del Club.

• La primera decepció de la temporada arriba a la Lliga de Campions: l'equip cau eliminat a la lligueta de la primera ronda. La tercera posició del grup el permet, però, seguir en competició europea, a la Copa de la UEFA.

• La mala situació a la Lliga i l'eliminació de la UEFA a semifinals front el Liverpool forcen el president Gaspart a rellevar Serra Ferrer. El substitueix com a màxim responsable de l'equip Carles Rexach (23 d'abril).

• Malgrat el canvi d'entrenador, l'equip clou una temporada sense cap títol: a la Liga acaba quart després d'un dramàtic últim partit jugat a casa front el València, amb una plaça per a la Lliga de Campions de la propera temporada en joc, amb tres gols de Rivaldo, el darrer dels quals, d'extraordinària xilena, i al final del temps reglamentari, serveix per a la victòria (3-2). El Camp Nou va omplir-se d'afeccionats festejant la plaça per a la competició europea més important. A la Copa, es cau a semifinals davant el Celta de Vigo. Dies abans, es perdia la final de la Copa Catalunya front el modest Balaguer.

2001-2002                                                                                                                    Inici

• Malgrat els diversos rumors sobre l'arribada d'un nou míster a la banqueta, Carles Rexach és confirmat com a primer entrenador de l'equip.

• Important renovació de la plantilla, amb els fitxatges de Bonano (porter), Andersson, Christanval, Rochemback, Saviola, Geovanni i Coco. L'argentí Saviola, de només 19 anys, és la gran aposta de futur. Entre les baixes cal destacar la d'en Pep Guardiola, tot un símbol de can Barça. El "noi de Santpedor" abandona voluntàriament el club per a provar noves experiències en un altre país (finalment acabarà fitxant pel Brescia italià).

• La temporada és un fracàs en no obtenir-se cap títol.

• A la Lliga es repeteix la història de la temporada passada i ha d'esperar a la darrera jornada per a assegurar la quarta plaça que dóna accés a la Champions.

• A la Copa queda eliminat a la primera de canvi, als 1/32 de final, en ser derrotat a partit únic pel Figueres, equip de la Segona B.

• A Europa s'arriba a la semifinal de la Lliga de Campions i és eliminat pel Reial Madrid (0-2 al Camp Nou i 1-1 al Bernabéu). En aquesta ocasió, el millor joc dels blaugranes, en els dos partits, no es va veure reflectit en el marcador final de l'eliminatòria i el Barça deia adéu a la possibilitat d'arribar a una altra final de la Champions. La copa de Wembley, deu anys després, segueix essent l'únic títol del Barça en la màxima competició europea de clubs.

• Per acabar de consumar el fracàs de la temporada, es perd la final de la Copa Catalunya, com l'any passat contra un modest, aquest cop el Terrassa.

• El dia 17 de maig de 2002 mor, als 74 anys, Laszi Kubala, tot un símbol del barcelonisme.

2002-2003                                                                                                                    Inici

• La temporada comença amb la sorpresa del retorn de Louis van Gaal a la banqueta del Barça.

• La plantilla es renova amb les altes del porter alemany Enke, Mendieta i l'argentí Riquelme, el fitxatge estrella de la temporada. En el capítol de baixes cal destacar la del brasiler Rivaldo, fitxat pel Milan, i la dels carismàtics Abelardo i Sergi.

• A la Copa, i per segon any consecutiu, queda eliminat a la primera ronda, als 1/32 de final, en ser derrotat a partit únic per un equip de Segona B, aquesta vegada el Novelda.

• El dia del partit Barça-Madrid de Lliga, el dissabte 23 de novembre de 2002, al Camp Nou, l'afecció va seguir rebent Figo, que tornava a l'estadi per segon cop des del seu polèmic fitxatge pel Madrid, com un traïdor. Cada vegada que el portuguès picava els còrners, li plovien diversos objectes llançats des de la graderia. En una ocasió, a la segona part, l'àrbitre va suspendre el partit per uns minuts.
  Setmanes més tard, el club era sancionat amb la clausura de l'Estadi per dos partits. Era la primera vegada que es tancaria el Camp Nou.

• La pèssima marxa de l'equip a la Lliga, que contrastava amb la impecable trajectòria a la "Champions", força el president Gaspart a destituir Louis van Gaal en acabar la primera volta de la Lliga. El Barça es troba a 23 punts del líder i a només tres del descens. El tècnic de la casa Toño de la Cruz es fa càrrec de l'equip interinament en el partit contra l'Atlético de Madrid a fora (derrota per 3-0), a l'espera de l'arribada d'un nou entrenador. L'endemà, el diumenge 2 de febrer, el serbi Radomir Antic és presentat com a nou entrenador.

• El dia 7 de febrer, el president Joan Gaspart anuncïa la seva renúncia al càrrec i la convocatòria d'eleccions anticipades. El dimecres 12 presenta la seva dimissió i Enric Reyna es fa càrrec de la presidència, fins a les noves eleccions. El dia 6 de maig dimiteix Enric Reyna i la seva Junta i es fa càrrec de l'equip una Comissió Gestora, presidida per Joan Trayter, que acorda celebrar eleccions el 15 de juny.

• En guanyar 3-0 l'Inter de Milà, el Barça bat el rècord de victòries consecutives a la Lliga de Campions, amb 11, fins llavors en possessió del Milan amb 10 (temporada 1992-93).
  Però totes les il.lusions que estaven dipositades en la Lliga de Campions se'n van en orris quan l'equip cau en l'eliminatòria de quarts de final front la Juventus de Torí (1-1 allà i 1-2 al Camp Nou, amb gol dels italians a la pròrroga).

• L'única gran satisfacció de la temporada va venir la nit de l'11 de maig, quan l'equip de bàsquet va proclamar-se per primera vegada campió d'Europa, després de derrotar el Benetton de Treviso (76-65) en la gran final al Palau Sant Jordi de Barcelona, seu de la "Final Four" de l'Eurolliga. La consecució de la Copa del Rei i la Lliga estatal, completen un triplet històric per a la secció de bàsquet.

• El diumenge 15 de juny de 2003 se celebren les eleccions més concorregudes de la història del club, amb sis candidats a la presidència. D'un cens electoral de 94.339 socis, en van votar 51.618 (el 54,72 %, la major participació en la història del barcelonisme). La victòria va ser per Joan Laporta, representant d'una candidatura que apostava pel canvi absolut, a l'obtenir 27.138 vots (el 52,57 %). D'aquesta manera, el nou president ho era amb un suport majoritari i récord en la història electoral blaugrana. En segon lloc va quedar Lluís Bassat (16.412 vots; el 31,8 %). Els altres candidats, ja molt allunyats, van quedar així: Jordi Majó, 2.490 vots (el 4,82 %); Josep Martínez-Rovira, 2.388 (el 4,63 %); Josep Maria Minguella, 1.867 (el 3,62 %); i Jaume Llauradó, 987 (l'1,91 %). Van haver-hi 98 vots nuls (0,19 %) i 238 vots en blanc (0,46 %).

• A la Lliga, després de molts patiments, s'aconsegueix in extremis, en l'última jornada, la sisena plaça, que donava dret a jugar la Copa de la UEFA, just el dia que Joan Laporta s'estrenava oficialment com a president. De no haver estat així, l'equip corria el risc de quedar-se fora de les competicions europees per primer cop en la seva història (o d'haver-hi d'entrar per la porta falsa de la Intertoto) i perdre l'honrós mèrit de ser l'únic equip europeu que hi ha jugat sempre. Era la darrera satisfacció d'una temporada atípica, per oblidar, amb quatre presidents (Gaspart, Reyna, Trayter i Laporta) i tres entrenadors (Van Gaal, De la Cruz i Antic).

• Amb el nou president Joan Laporta, s'obre una nova etapa en la història del Club.

• El projecte de la nova junta aposta pel fitxatge de l'holandès Frank Rijkaard com a nou entrenador del primer equip. La plantilla es renova considerablement, amb l'alta de set nous jugadors: el porter turc Rüstü, els defenses Márquez (el primer mexicà de la història del club), l'holandès Van Bronkhorst i Mario, els migcampistes Ronaldinho i Luis García (repescat) i el davanter portuguès Quaresma. El brasiler Ronaldinho és l'estrella mediàtica del nou Barça. En plena temporada són baixa Andersson i Navarro i entra a l'equip l'holandès Davids.

• Tot i que no es guanya cap títol tampoc (només la Copa Catalunya al principi de temporada), el nou Barça torna la il.lusió als afeccionats.

• La segona jornada de Lliga, el partit al Camp Nou contra el Sevilla, es disputa a les 00:05 hores del dimecres 3 de setembre de 2003, un horari tan sorprenent com magnífica la resposta dels afeccionats culers, que van omplir gairebé l'estadi. Aquest fet demostrava la il.lusió que torna a tenir la gent pel Barça.

• L'actuació de l'equip a la Lliga presenta dues cares ben diferents: la primera volta bastant dolenta, i la segona molt bona (només es perden 2 partits). Al final, l'equip aconsegueix el subcampionat, superant al Madrid dels presumptes "galàctics", que acabarà finalment en la quarta posició.

• La participació europea del Barça, aquesta temporada a la Copa de la UEFA, acaba als vuitents de final, en ser eliminat pel Celtic de Glasgow. Pel que fa a la Copa del Rei, és el Saragossa l'equip que elimina els blaugrana, als quarts de final.

• La temporada acaba amb l'esperança de què, amb un equip retocat, i sota el lideratge de Ronaldinho -l'autèntica figura de l'equip- aviat puguin tornar els títols.
  

• La temporada comença amb diversos canvis al vestidor. Abandonen el club fins a onze jugadors, entre ells el carismàtic Luis Enrique, i s'hi incorporen els brasilers Belletti, Sylvinho, Edmílson i Deco, el francès Giuly, el suec Larsson i, sobretot, el camerunès Samuel Eto'o, significatiu perquè renuncia a anar al Reial Madrid, club al que pertanyia, però que el tenia cedit al Mallorca. Avançada la temporada, en el mercat d'hivern (gener), van incorporar-se a la plantilla el veterà italià Albertini i el jove argentí Maxi López.

• La temporada comença amb el triomf a la Copa Catalunya i acaba amb la consecució de la Lliga, després de cinc temporades sense èxits. El títol de la Lliga s'aconsegueix dues jornades abans d'acabar la competició, el vespre del dissabte 14 de maig de 2005, a l'empatar al camp del Llevant a un gol, marcat per Eto'o, que, per cert, es va quedar a les portes de ser "Pichichi" aquella temporada. L'endemà, l'equip va oferir la Lliga als afeccionats, en un recorregut espectacular, en autocar descobert, pel centre de la ciutat i una festa grossa al Camp Nou. De la festa encara ressona allò del "Madrid, cabrón, saluda al campeón" que va repetir diverses vegades un eufòric Eto'o. La forma en què se celebrava el triomf era novedosa i trencava amb la llarga tradició d'oferir els trofeigs a la Mare de Déu de la Mercè i a les autoritats, de l'Ajuntament i de la Generalitat.

• A les altres dues competicions, no es pot pas parlar d'èxit, al contrari. A la Champions, es cau als vuitens de final davant el Chelsea; i a la Copa del Rei, una vegada més es cau a la primera de canvi, amb un segona B, aquest cop la Gramenet.

• La temporada 2004-2005 serà recordada també per les lesions de l'equip. Fins a quatre jugadors (Larsson, Gabri, Motta i Edmílson) van haver de passar pel quiròfan i restar molt de temps recuperant-se.
  

• En plena pretemporada, l'1 d'agost, la Federació Espanyola de Futbol decideix substituir el tancament per dos partits del Camp Nou (arran dels incidents del Barça-Madrid de la temporada 2002-03) per una multa de 4.000 euros. D'aquesta manera, el club evita el tancament de l'estadi, fet que no s'ha produït mai.

• La temporada presenta la novetat del canvi en l'equipament de l'equip: per primera vegada els pantalons seran de color vermell en lloc dels tradicionals blaus. L'equipació reserva presenta la camiseta d'un color groc fluorescent molt cridaner, que acabarà essent un èxit en el mercat de productes del club.

• L'equip presenta dues úniques novetats: l'holandès Van Bommel i Santi Ezquerro.

• La temporada és quasi perfecte: s'aconsegueixen els dos títols més preuats: la Lliga (per segon any consecutiu) i, sobretot, la Copa d'Europa (Lliga de Campions), a París, catorze any després de la de Wembley.

• En començar la temporada cau un primer títol, la Supercopa d'Espanya, en el doble enfrontament amb el Betis. La clara victòria a Sevilla (0-3) va deixar pràcticament enllestida la final, que va acabar amb una derrota inesperada (1-2), però intranscendent, en el partit de tornada.

• A la Copa del Rei, no es passarà dels quarts de final, en caure davant el Saragossa.

• A la Lliga, l'equip presenta una trajectòria impecable, batint el seu propi rècord de victòries consecutives, deixant-les en catorze. Tanmateix, comptant altres competicions, l'equip va encadenar 19 victòries seguides, entre octubre i gener. A més, el camerunès Samuel Eto'o va aconseguir el "Pichichi" com a màxim golejador de la Lliga, amb 26 gols.

• El dimecres 3 de maig, el Barça es va proclamar campió de Lliga, la segona consecutiva de l'era Laporta-Rijkaard. Curiosament el títol va arribar al descans del partit amb el Celta de Vigo, a Balaídos, quan va acabar el partirt que el València va perdre a Mallorca i, així, l'equip ja era matemàticament campió, encara que perdés el partit amb el Celta. Per fer més brillant la consecució del títol, l'equip va acabar guanyant el partit contra l'equip gallec (0-1, gol d'Eto'o).

• A la Lliga de Campions, l'equip va seguir una trajectòria brillant, imposant-se fàcilment en la lligueta de la fase de grups, tenint com a rivals l'alemany Werder Bremen, l'italià Udinese i el grec Panathinaikos. Després, es va anar eliminant, en eliminatòria directa, al Chelsea anglès (revenja per l'eliminació de la temporada anterior), al Benfica portuguès entrenat per Koeman, l'heroi de Wembley i, a semifinals, al sempre temut Milan italià.
  D'aquesta manera s'arribava a la final de París front l'equip londinenc de l'Arsenal, que es va disputar el dimecres 17 de maig. L'escenari va ser l'estadi de Saint-Denis (Stade de France) i el Barça, que va començar perdent el partit, va aconseguir remuntar amb gols d'Eto'o i Belletti. Curiosament, el gol de Belletti era el primer que feia el jugador brasiler amb la samarreta blaugrana. S'havia patit, però finalment es va guanyar: el Barça ja era bicampió d'Europa!!
  

• La temporada comença amb la imposició, via judicial, d'eleccions a la presidència. Només Joan Laporta pot reunir les signatures requerides per ser candidat i queda reelegit automàticament president fins al 2010, sense haver-se de fer eleccions.

• Novetats importants en l'equipament: tornen els tradicionals pantalons de color blau i l'equipació reserva canvïa la camiseta groga fluorescent per una, també fluorescent, de color taronja. Però el més destacat és que per primera vegada en tota la història del club, l'equip llueix una marca a la camiseta, encara que no sigui la d'una empresa, sinó la d'un organisme humanitari de l'ONU, UNICEF. L'estrena del Barça-UNICEF es produeix el dia 12 de setembre de 2006, en el debut de l'equip a la Lliga de Campions, al Camp Nou, en el partit contra el Levski de Sofia búlgar (es guanya 5-0).

• Tres novetats al vestidor blaugrana: l'islandès Gudjohnsen, l'italià Zambrotta i el francès Thuram.

• La temporada es presenta amb força alicients: fins a set títols esperen; vuit, si es compta la Copa Catalunya de la temporada anterior, pendent de celebrar-se la final.
  Les coses comencen bé, en guanyar el primer de la temporada, la Supercopa d'Espanya, en doble partit contra l'Espanyol (1-0 a Montjuïc i 3-0 al Camp Nou), però es perd la Supercopa d'Europa, en caure davant el Sevilla, a Mònaco, per un contundent 0-3.

• La decepció de Mònaco seria la primera d'una temporada que acabaria essent molt dolenta. Al desembre es va al Japó a disputar el Mundial de Clubs, l'antiga Copa Intercontinental, l'únic títol que falta a les vitrines del club, però llastimosament es perd la final contra l'Internacional de Porto Alegre brasiler per 0-1.

• A la Champions aquest any no va haver-hi sort. Es va passar la lligueta de setzens com a segons classificats, darrera el Chelsea, però al primer enfrontament directe, a vuitens, contra el Liverpool, el Barça va quedar fora de la competició, després de perdre a casa (1-2) i guanyar inútilment al seu camp (1-0).
  Decepció, però esperança perquè encara restaven dos títols importants: Copa i Lliga.

• A la Copa del Rei es van superant eliminatòries fins arribar a semifinals, on espera l'equip madrileny del Getafe. Al Camp Nou, en el partit d'anada, l'equip guanya amb rotunditat (5-2), amb un gol prodigiós de Lionel Messi, que a molts els va recordar el de Maradona al Mundial de Mèxic de 1986. Tot semblava indicar que el Barça estaria a la final de Copa, però en una nit per oblidar, el Barça va caure estrepitosament a Getafe per 0-4. Una decepció més: un altre títol s'ecapava.

• Però el pitjor estava per venir. La Lliga que es tenia molt a l'abast, es va deixar escapar d'una forma increïble. En el darrer tram de la competició es van anar deixant escapar punts i el Reial Madrid, que no afluixava, tot i jugar força malament, es va anar acostant fins a superar l'equip blaugrana en un final trepidant, superemocionant, en el que ni la mala sort del Barça (va empatar partits, amb el Betis i l'Espanyol, els dos a casa, a l'últim minut), combinada amb la bona sort del Madrid (va guanyar dos partits a l'últim minut, a casa contra l'Espanyol i a fora contra el Recreativo de Huelva i va empatar in extremis a Saragossa), van justificar el regal de la competició a l'etern rival, que va acabar empatat a punts, però amb el goal average particular favorable.
  Un dels moments més intensos es van viure a la penúltima jornada, el dissabte 9 de juny de 2007. Madrid i Barça hi arribaven empatats a punts  i el Barça havia d'esperar que el Madrid punxés. Els de Madrid jugaven a casa del Saragossa i el Barça rebia l'Espanyol al Camp Nou. Els partits es jugaven simultàniament i les coses no podien anar millor per als blaugrana: mentres el Madrid perdia a Saragossa, el Barça ("mà de Déu" de Messi inclosa) remuntava un gol a l'Espanyol i ja saborejava un títol, que es creia perdut des del dia de l'empat del Betis a casa, a l'últim minut. I quan tothom ja veia la Lliga coll avall, va arribar, un cop més, el malèfic i cruel últim minut: va ser gairebé alhora, primer empatava el Madrid i acte seguit ho feia l'Espanyol. En un instant tot es va desplomar. La Lliga seria per al Madrid, ara sí. L'afecció, emmudida, no es creia el que havia passat. Un sentiment de profunda estupefacció va envair tots els culers en una nit realment boja.
  La darrera jornada, la del diumenge 17, només va servir per augmentar la crueltat de la pèrdua de la Lliga: per uns minuts el Barça era campió...però al final no hi va haver sorpreses.

• Per últim, destacar la disputa de dues Copes Catalunya, amb finals contra l'Espanyol, amb sort desigual: la Copa de la temporada passada se la va emportar l'Espanyol (va guanyar 1-0 a Girona), i la d'aquesta temporada, el Barça (victòria per penals a Sabadell).

• La Copa Catalunya completaria el trist palmarès d'una temporada decebedora com poques: de vuit títols possibles, només dos, i dels petits. En definitiva, un fracàs absolut.
  

• Una temporada per oblidar. Els mals resultats i la manca de títols ha donat la clara sensació de què s'estava acabant un cicle.

• L'equip presenta quatre altes: Thierry Henry, Touré Yaya, Abidal i Milito, a més de la incorporació, al mes de gener, del porter Pinto.

• A la Lliga es va acabar en tercera posició, a 18 punts del Madrid. A la Copa, es va caure a semifinals contra el València. A la Champions es va arribar lluny, fins a semifinals, però el Manchester United ens va barrar el pas a la final de Moscou. Ni a la Copa de Catalunya es va aconseguir el títol, en perdre la final davant el Nàstic de Tarragona.

• Al final de la temporada, es presenta (9 de maig de 2008) una moció de censura contra el president Joan Laporta i la seva Junta, que té el suport necessari per tirar endavant. El vot de censura se celebra al Camp Nou el diumenge, 6 de juliol, i el resultat (60,6% de vots a favor) és insuficient per fer que prosperi la moció (es necessitaven 2/3 parts dels vots), tot i que el president Laporta en surt durament castigat i una bona part de la Junta li presenta la dimissió pocs dies després.

• Frank Rijkaard, després de cinc temporades, acaba el contracte amb el Barça, el 30 de juny de 2008. El nou entrenador serà en Josep Guardiola, que arriba al primer equip després d'haver aconseguit l'ascens a 2a B amb el Barça B. 

• La temporada, tot i la crisi institucional originada pel resultat del vot de censura de juliol, comença amb renovades il.lusions en el projecte de Pep Guardiola com a nou entrenador. 
  
• El nou cicle afecta també al vestidor, amb una renovació a fons. Se'n van, entre d'altres, Ronaldinho, que fitxa pel Milan, deixant enrere un magnífic record, tot i les dues últimes temporades més aviat fluixes. 
  Arriben a l'equip jugadors tant diversos com Keita, Gerard Piqué, Martín Cáceres, Daniel Alves i Hleb (aquest, el primer bielorrús en la història del club).