BUXAWEB

HISTÒRIA Socials

Història

Geografia Art

Economia

Política

Sociologia


Història

CONCEPTES DE CIÈNCIES SOCIALS

CONCEPTES D'ECONOMIA

ÍNDEX TEMÀTIC

Conceptes generals
Tipus d'economia
Sistemes econòmics
Capitalisme
Socialisme
Activitats econòmiques
Béns econòmics
Estructura productiva
Empresa
Organització empresarial
Capitalització
Finançament i amortització
Ingressos i despeses
Patrimoni i propietat
Renda
Concentració empresarial i industrial
Tipus d'empreses o societats
Establiments de producció, comerç i consum
Sistemes de treball i de producció
Problemes empresarials
Treball
Contractes

Problemes laborals
Conflictes laborals
Subjectes econòmics
Mercat
Oferta i demanda
Tipus de mercat
Preus
Recursos
Indicadors econòmics
Comptabilitat
Control econòmic
Renda
Caràcter cíclic de l'activitat econòmica
Diner i sistema financer
Banca
Operacions bancàries
Mitjans de pagament
Moneda
Política monetària
Títols de crèdit
Política econòmica
Política social
Política pressupostària
Fiscalitat i política fiscal
Impostos
Economia internacional
Comerç
Política comercial
Tipus de comerç
Balança de pagaments
Borsa
Internacionalització de l'economia
Creixement i desenvolupament econòmic
Desenvolupament i subdesenvolupament
Doctrines i teories econòmiques
Organismes econòmics
Accions relacionades amb l'economia

Tornar a Història

Activa la música

More Than A Feeling


CONCEPTES

Conceptes generals Anàlisi econòmica
Part de l'economia que estudia els models generals d'uniformitat del procés econòmic i els combina en un sistema coherent.
Comptabilitat
Branca particular de l'economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
Econometria
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l'estadística i la matemàtica. Té com a objecte, d'una banda, d'emprar l'anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l'especificació empírica de l'estadística i, de l'altra, de fornir a l'estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica.

Economia
1. Ciència que té per objecte l'anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic. L'Economia pertany al grup de les ciències socials. El seu objecte d'estudi és l'administració d'uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució.
2. Administració ordenada dels béns d'una comunitat (estat, establiment, família, etc.).

Economia de l'educació
Part de l'economia aplicada que té per objecte l'anàlisi de la influència de l'educació en els fenòmens econòmics, com també dels aspectes econòmics de l'educació: costs, finançament, etc. Considerada l'educació com a factor productiu, el corrent més estès se centra en la noció de capital humà, amb aplicació del concepte de rendiment de la inversió que representa els coneixements adquirits en el procés educatiu.
Economia de l'empresa
Branca de la ciència econòmica que té per objecte l'anàlisi de l'activitat econòmica de l'empresa. Abasta un conjunt de disciplines necessàries per a la formació dels economistes d'empresa. En són disciplines centrals, purament econòmiques, l'economia teòrica d'empresa i l'economia aplicada d'empresa o política econòmica de l'empresa.

Estructura econòmica
1. Branca de l'economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual cosa correspon a l'anàlisi econòmica. Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infrastructura econòmica, que constitueix la base física invariable de la realitat. Aquest condicionament comporta la seva lenta transformació al llarg del temps, en contraposició a la variació continuada de la conjuntura econòmica. De fet, els instruments més generalment utilitzats per a l'anàlisi estructural —la comptabilitat nacional i les taules input-output— són típicament estàtics. L'estructura econòmica, per raó de la seva dependència de l'evolució històrica, no pot ésser, però, considerada aïllada de l'estructura política i social.

2. Conjunt d'elements d'un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
Macroeconomia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades --renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc--, llur evolució i llurs taxes de variació.
Microeconomia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.
Procés econòmic
Conjunt d'estadis i activitats que, en llur constant i progressiva repetició, configuren el fet econòmic. Aquest conjunt és integrat alhora per un procés de producció dels béns (d'un bé en concret o d'una totalitat de béns produïts en un país, societat, etc) i per un procés de distribució de les rendes corresponents als diversos factors que intervenen en el procés de producció.
Teoria monetària
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Unitat econòmica
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l'actuació dels quals resulta un determinat nivell d'activitat econòmica. Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió. La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d'incidència que les seves decisions tindran en el mercat; així, hom parla de microunitats (família, empreses), l'actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats (administració pública, monopolis), les decisions de les quals tenen una repercussió més gran en l'activitat econòmica.
Índex
Tipus d'economia Economia d'escala
Disminució del cost de producció d'un producte obtingut gràcies a un augment de les dimensions de l'empresa.
Economia de bescanvi
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor. Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l'economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball.

Economia de guerra
Reestructuració del sistema productiu d'un estat en situació d'excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl.liques prioritàries.
Economia de l'empresa
Branca de la ciència econòmica que té per objecte l'anàlisi de l'activitat econòmica de l'empresa. Abasta un conjunt de disciplines necessàries per a la formació dels economistes d'empresa. En són disciplines centrals, purament econòmiques, l'economia teòrica d'empresa i l'economia aplicada d'empresa o política econòmica de l'empresa.

Economia de mercat
Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels estats capitalistes.
Economia del benestar
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l'optimum col·lectiu.

Economia dualista
Superposició, en els sistemes económics subdesenvolupats, de dues estructures productives que no tenen entre elles cap lligam econòmic. Una de tradicional, generalment de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern en el qual la majoria d'empreses són de propietat estrangera, amb tecnologia moderna i amb poca mà d'obra autòctona, indústries normalment dedicades a la primera transformació d'alguna primera matèria de l'estat per a l'exportació. Aquesta situació generlament no és dóna, car el contacte amb l'economia dominant no afecta solament el sector de l'economia, sinó tota l'economia.
Economia oberta
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.

Economia social de mercat
Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l'estat de sostenir i facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la producció.
Economia submergida
Conjunt d'activitats de producció i de servei realitzades fora del sistema de regulació administrativa per a defugir el copliment de les obligacions fiscals o laborals i estalviar en el costs indirectes. Es basa en el treball eventual, temporer i permanent. Quan es tracta de treball per compte d'altri, és afavorit per situacions especials com les migracions clandestines, etc. Té un pes molt important en el PIB dels països subdesenvolupats.
Economia tancada
Sistema econòmic en el qual no es dóna cap mena d'intercanvi amb l'exterior. Aquesta situació, teòrica en sentit estricte, és característica de les societats primitives i, d'alguna manera, d'alguns estats moderns en situació i èpoques determinades.
Índex
Sistemes econòmics Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).

Corporativisme
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals. El corporativisme sorgí enfront de l'individualisme de l'estat liberal i contra el sindicalisme de classes (de caire marxista i anarcosindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d'evitar, amb intervenció de l'estat, la lluita de classes.
Democràcia econòmica
Expressió amb què hom designa el fet que l'exercici de les llibertats polítiques pressuposa un cert nivell de vida material, d'instrucció i educació, etc, amb la corresponent exigència d'una economia controlada per part de l'estat democràtic.
Economia oberta
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
Economia tancada
Sistema econòmic en el qual no es dóna cap mena d'intercanvi amb l'exterior. Aquesta situació, teòrica en sentit estricte, és característica de les societats primitives i, d'alguna manera, d'alguns estats moderns en situació i èpoques determinades.
Esclavisme
Pràctica del comerç d'esclaus.
Feudalisme
Sistema que configurà fonamentalment l'estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l'Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l'edat moderna).
Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d'unes lleis naturals, immutables, de l'economia— una producció òptima amb el mínim cost possible. Considerant, doncs, que l'afany de guany i l'esperit de competència individuals són concordants amb l'interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s'oposa al control de la vida econòmica per part de l'estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l'acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat.
Obrerisme
Règim econòmic fonamentat en el predomini del treball obrer com un element de producció i creador de riquesa.

Sistema econòmic
Conjunt coherent de relacions capaç d'explicar els objectius i els mitjans de l'organització econòmica total de la societat.
Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivitzacuó dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Índex
Capitalisme Acumulació capitalista
Procés de transformació d'una part de la plus-vàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.

Acumulació primitiva
Acumulació del capital no fonamentada en les relacions de producció capitalistes, és a dir, que no té el seu origen en la producció de plusvàlua, per tal com aquesta és un producte de l'ordre econòmic capitalista. Marx l'anomenà primitiva o originària i Adam Smith, prèvia. L'acumulació primitiva és una condició necessària per al sorgiment del capitalisme. Fou realitzada per diversos camins; entre d'altres, el gran comerç i la pirateria a partir del descobriment d'Amèrica i dels viatges a l'Índia, l'espoliació de les noves colònies fins a la destrucció de l'economia autòctona, i les revolucions agràries dels ss XV i XVI que crearen una classe d'agricultors-comerciants deslligada de la noblesa, que obtingué beneficis extraordinaris en períodes de crisi de subsistències i que expulsà la gent del camp mitjançant l'expropiació violenta.
Capitalisme popular
Conjunt de mesures, típiques d'un estadi avançat del desenvolupament capitalista, que tenen com a finalitat l'eliminació de la lluita de classes i la integració del proletariat en el sistema. Les més freqüents són l'accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis col·lectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga.

Monopolista
Dit del sistema econòmic capitalista en què el procés de concentració del capital es troba en un estadi avançat.
Neocapitalisme
Terme aplicat al sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del decenni dels anys cinquanta. Aquesta fase del capitalisme, que fou la del seu màxim desenvolupament, ha estat interpretada per molts autors no marxistes com la superació definitiva de moltes de les contradiccions i dels conflictes socials presents en etapes anteriors d'aquest sistema i, per tant, el manteniment ininterromput de les altes taxes de creixement. Les característiques més importants del neocapitalisme són: un avanç tecnològic ininterromput, en bona part conseqüència de la cursa d'armaments, i unes relacions d'explotació amb els països del tercer món, com a conseqüència del creixement de la producció i la necessitat de mercats.

Societat de consum
Expressió amb què hom designa l'estat i l'etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció. Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana. Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat; el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció.
Índex
Socialisme Acumulació socialista
Procés de transformació de l'excedent econòmic planificat en fons d'inversió d'una societat socialista. És la diferència entre el producte social planejat i el volum de consum elegit. Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d'una decisió autoritària i prèvia del pla.

Producte social
Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període determinat, obtinguda a l'interior d'un estat sota el règim d'economia socialista. Hom considera com a producció material no solament els béns físics, sinó també els béns intangibles com el treball intel·lectual, relacionat amb l'activitat productiva, l'energia, etc.
Índex
Activitats econòmiques Activitat econòmica
Activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de béns, i a la realització de finalitats definides materialment, amb l'ajut de determinats mitjans materials que constitueixen la tècnica.
Activitats primàries
Són les que d'una manera directa o indirecta depenen de la utilització dels recursos naturals i es fan necessàriament als llocs on es troben aquests recursos (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal...).
Activitats secundàries
Són les que produeixen béns industrials, és a dir, transformen les primeres matèries en productes semielaborats o acabats (artesania, indústria...). La seva localització depèn en gran part de decisions humanes basades en criteris econòmics.
Activitats terciàries
Són les que no produeixen béns, sinó que ofereixen serveis. Aplega un grup heterogeni d'activitats: serveis d'administració pública de l'estat, serveis financers, serveis comercials, serveis de transport, serveis de comunicació, serveis d'educació, serveis culturals (museus, conferències...), serveis de temps lliure (esports, turisme...), serveis d'informació (ràdio, televisió, premsa,...), serveis sanitaris (dispensaris, ambulatoris, hospitals...), serveis relacionats amb professions que aconsellen les empreses o els individus (advocats, publicistes, assessors fiscals...).
Base econòmica
Conjunt d'activitats productives d'una zona que exporta productes o serveis.

Circulació econòmica
Conjunt d'activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics. El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d'un cos (en aquest cas, el cos social)— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra.

Cost social
Cost global que té, per a la societat, qualsevol forma d'activitat econòmica. Per exemple, la contaminació de l'aire o d'un corrent d'aigua a causa de la producció o d'un excés de trànsit són costs que no es reflecteixen en els preus dels béns produïts.
Sector econòmic
Cadascuna de les parts en què hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb diversos criteris. Segons la mena d'activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius: primari, secundari i terciari.

Índex
Béns
econòmics

1. En plural (béns), riquesa, fortuna, patrimoni.
2. Tot allò de què es pot disposar jurídicament per a treure'n un profit o una utilitat.

Bé comú
Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
Bé comunal
Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba. L'aprofitament dels béns comunals ha d'ésser per explotació comuna o per conreu col·lectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l'adjudicació de lots.
Bé de luxe
Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l'adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda. En contraposició als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l'elasticitat de llur demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que proporcionalment a la modificació del preu.

Bé econòmic
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura -física o humana- pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats. Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures (tota la resta de béns no provinents del procés productiu), dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d'estudi de l'economia política. Des d'un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns: béns de producció i béns de consum.
Bé immoble
Bé que té una situació fixa i no pot ser desplaçat sense malmetre's (terreny).
Bé moble
Bé que no té una situació fixa i que pot ser traslladat d'una banda a una altra sense que es malmeta.

Bé privat
Bé que pertany a persones o entitats privades.
Bé públic
Bé immaterial que forma part del dipòsit del dogma i de la moral catòlics que, per tant, és invendible i que no pot ésser objecte de transacció.
Béns d'equipament
Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions, serveis, etc, necessaris per al funcionament d'una unitat de producció. Són part integrant de l'actiu d'una empresa i equivalen al concepte de capital fix.

Béns de producció
Són els que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball (és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les primeres matèries, etc), o bé mitjans de treball (és a dir, objectes emprats per a transformar, com ara les màquines, les eines, etc).
Béns de consum
Són els destinats als consumidors, béns que responen d'una manera directa a la satisfacció de les necessitats (productes acabats, aliments, etc).

Índex
Estructura productiva Divisió del treball
Especialització de les unitats econòmiques en una feina determinada que constitueix una part d'un procés productiu complet.
Estalvi

Part de la renda no despesa en consum.
Estoc
En anglès, "en existència", de sèrie normal, corrent.
1. Quantitat d'una mercaderia que hi ha en magatzem.
2. Volum de primeres matèries i de productes acabats de què disposa una empresa en un moment determinat. Per la fixació de la magnitud de l'estoc cal considerar les necessitats de la seva rotació, és a dir, la periodització de l'entrada de les primeres matèries al procés productiu i de la distribució del producte.
Estructura econòmica
1. Branca de l'economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual cosa correspon a l'anàlisi econòmica. Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infrastructura econòmica, que constitueix la base física invariable de la realitat. Aquest condicionament comporta la seva lenta transformació al llarg del temps, en contraposició a la variació continuada de la conjuntura econòmica. De fet, els instruments més generalment utilitzats per a l'anàlisi estructural —la comptabilitat nacional i les taules input-output— són típicament estàtics. L'estructura econòmica, per raó de la seva dependència de l'evolució històrica, no pot ésser, però, considerada aïllada de l'estructura política i social.

2. Conjunt d'elements d'un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
Excedent
1. Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per sobreviure.
2. Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Factor de producció
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d'uns ingressos. Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d'una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l'empresa o l'organització com a quart factor o factor residual.
Flux
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques. Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics (béns i serveis), i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids.

Forces productives
Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmics determinats. A un cert nivell de desenvolupament de les forces productives, aquestes entren en contradicció amb les relacions de producció existents i es converteixen en un impediment a l'expansió del sistema. És aleshores que segons Marx s'inicia una època de revolució social.

Infraestructura
1. Conjunt d'elements de base que faciliten el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball, com és ara carreteres, ferrocarrils, proveïment d'aigua i altres fonts d'energia, instal·lacions sanitàries, urbanització, sistema educatiu, etc. Assumint una bona part del finançament d'aquests elements, l'estat permet la revaloració de la taxa de guany dels capitals privats.
2. Base o estructura econòmica d'una societat. La infraestructura és el fonament d'on cal partir per a explicar la superstructura en els aspectes juridicopolític i ideològic.
Input
Entrada d'un factor de producció com a part integrant d'un procés productiu.
Input-output
Instrument analític utilitzat per a descriure el funcionament de l'activitat econòmica.
Mitjans de producció
Conjunt d'elements que intervenen en el procés de producció: edificis, màquines, energia, matèries primeres, capital,...
Mode de producció
Concepte teòric elaborat per l'anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat. Hom el considera com una combinació articulada de relacions de producció (relacions que s'estableixen entre els homes en el procés de producció social) i forces productives (combinació del treball i els mitjans de producció en el procés de treball), estructurada per la dominació de les relacions de producció. Segons quina sigui aquesta combinació, hom distingeix els següents modes de producció tipus, que corresponen a períodes de la història humana: primitiu, esclavista, feudal, asiàtic, capitalista i socialista. El caràcter dominant de les relacions de producció és donat pel fet que aquestes defineixen la forma específica d'apropiació i assignació de l'excedent econòmic. L'excedent econòmic apareix com a element clau en el concepte de mode de producció, mentre que els modes de producció concrets són diferenciats en la forma que, en cadascun d'ells, es realitza l'apropiació d'aquest excedent.

Output
Sortida, producte, resultat, d'una determinada combinació de factors de producció.

Producció
Conjunt d'activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d'obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.
Producte
1.
Resultat del procés productiu. Hom distingeix el resultat essencial d'un procés complet de producció, o producte principal, dels secundaris i subproductes que poden derivar-se d'aquell. També cal diferenciar el producte acabat, llest per a ésser consumit, d'aquells productes semielaborats, la utilització dels quals depèn d'un tractament posterior.
2. Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria. Quan un producte ja no ha d'ésser transformat hom el sol anomenar article.
3. Agregat que indica el valor total dels productes finals elaborats en un estat, o a qualsevol altre àmbit territorial, durant un temps determinat, normalment un any.
Productivitat
Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.
La productivitat mesura la relació entre la quantitat de productes produïts per una empresa i la quantitat de treball (nombre de treballadors, temps i sous) emprada per fabricar-los. Per exemple, la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home.

Relacions de producció
Vincles de les persones a l'entorn del procés de producció de béns materials. Sota aquesta interpretació, present en l'anàlisi de K.Marx, les relacions de producció s'estableixen en el procés de treball, o sigui en el procés de l'acció de l'home damunt la natura, i es modelen segons el nivell històric de les forces productives, és a dir, en funció de la forma com es realitza la relació activa de l'home amb la natura. Les relacions socials de producció es refereixen a les formes de propietat dels mitjans de producció, la situació que en el procés de producció ocupen les classes i els grups socials, les relacions mútues establertes entre ells i les formes de distribució del que hom produeix. Hom considera com a tècniques aquelles relacions de producció que s'estableixen entre el treball i el seu objecte, en primer terme, doncs, la productivitat. La forma de propietat dels mitjans de producció exerceix una influència decisiva sobre el sistema de relacions de producció, car determina la posició que ocupen els homes en l'estructura de classes de la societat, llur participació en el procés productiu i, com a conseqüència, llur lloc en el repartiment de la renda.
Reproducció
Procés que permet, donades unes determinades condicions econòmiques, socials i tècniques, la producció específica i el manteniment del mode de producció en què aquestes tenen lloc.

Sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda).
Desajust en la circulació econòmica motivat per un excés de producció, que fa que el volum de l'oferta d'un mercat sigui superior a la capacitat efectiva de la demanda. Les crisis de sobreproducció, que es contradiuen amb la llei de Jean Baptiste Say, sostinguda pels clàssics, tenen unes característiques i, com a tendència, han estat tractades analíticament d'una manera equivalent a les de subconsum. Això no obstant, en aquest cas es poden donar situacions d'excés d'oferta de caràcter estrictament cojuntural, com a conseqüència de decisions contràries al comportament del mercat, la qual cosa no es correspon en les situacions de subconsum.
Superproducció
Veure sobreproducció.

Subconsum
Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s'ofereixen en el mercat.
Superestructura
En el pensament marxista, conjunt d'institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infrastructura. La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s'hi corresponen, tot i que pot actuar damunt d'elles, i en determinades circumstàncies dominar-les, establint-se llavors entre base econòmica i superestructura una relació dialèctica. D'entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l'estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d'una manera indirecta.
Terra
Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d'activitat a què es refereix: és bàsic en l'agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o l'electrònica.
Índex
Empresa Actiu
Conjunt de béns i crèdits d'una empresa, representat per un sistema ordenat de comptes, en contraposició al passiu o estructura financera. Els elements de l'actiu es presenten segons el major o menor grau de liquidesa, i l'actiu es divideix, segons aquest criteri, en: actiu circulant, que inclou tots els elements de l'actiu que entren en el procés productiu, la finalitat mediata o immediata dels quals és la conversió en diners (mercaderies, primeres matèries, etc); actiu fix, que inclou els béns adquirits per tal d'ésser utilitzats en el procés productiu, però que normalment resten incorporats en aquest (maquinària, etc); i actiu fictici o no realitzable, que és aquell no convertible en efectiu, i necessari per a la constitució de l'empresa (despeses de constitució, etc).
Diversificació de la producció
Reorganització de la gestió empresarial per a obtenir una ampliació de la gamma de productes vendibles i augmentar, així, la participació en el mercat. La reorganització pot afectar el procés intern de producció, quan l'objectiu és de lluitar contra les fluctuacions cícliques o estacionals de les vendes, o bé pot ésser externa a l'àmbit de l'empresa, quan és resultat d'un procés de concentració per a fer cara a la competència monopolista.

Empresa
Unitat econòmico-jurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l'obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.

Espionatge
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre el procés de producció d'una empresa. Es desenvolupa especialment en sectors en els quals l'avanç tecnològic requereix una forta investigació. Mitjançant l'espionatge hom s'estalvia la investigació i pot obtenir productes similars a preus inferiors.
Exercici
Període de temps, generalment un any natural, en què és fraccionada l'activitat econòmica d'una empresa.
Firma
Nom d'una empresa o d'una casa comercial.

Gestió
Gestió de dirigir els afers d'una societat, una empresa, etc.
Incentius
Estímuls dirigits als diferents agents per interessar-los en la promoció o bona marxa dels processos econòmics.
Intraprenedoria
Sistema de gestió i planificació d'una empresa en què aquesta ofereix ajuts econòmics i llibertat d'acció als seus directrius, per tal d'impulsar-ne l'esperit emprenedor i afavorir la innovació.

Marca
Distintiu extern d'un producte que en garanteix la procedència. El signe o el nom representatiu d'una marca ha d'ésser registrat legalment. Només com a marca registrada, doncs, pot ésser utilitzat per l'empresa o la firma.
Memòria
Relació dels actes, els treballs, etc, efectuats per una societat, una corporació, etc, i també del resultat econòmic de l'activitat d'aquestes en un període determinat, que, recollits en document, hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
Net
Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de finançament d'una empresa. Dintre el net hom inclou els comptes de resultats, que recullen els guanys o les pèrdues conseqüència de l'activitat econòmica de l'empresa, així com el saldo dels comptes de despeses particularitzades per a cada operació comptable, o comptes diferencials, els de reserves, és a dir, els beneficis no distribuïts amb assignació específica o no (previsions o provisions), i els de capital, que comptabilitzen les aportacions inicials de capital i les successives ampliacions.
Participació en els beneficis
Part dels beneficis que hom distribueix a determinades persones o a grups (empleats, treballadors, directius, socis, etc) d'una empresa.

Passiu
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa. La diferència entre el valor de l'actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d'una empresa (actiu menys passiu, igual a net). Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma: actiu, igual a passiu més net. Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net; ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu, hom empra el terme exigible, que li és comptablement equivalent. Així, hom distingeix entre exigible a curt termini, exigible a mig termini, etc, en la classificació de les partides que formen el passiu en sentit estricte, segons el temps o les condicions en què els deutes hauran d'ésser pagats per l'empresa.

Període d'explotació
Temps que es preveu com a necessari des de la realització d'una inversió productiva fins a la seua recuperació.

Planning
Establiment previ i sistemàtic dels objectius que es proposa d'assolir una unitat productiva, així com dels fluxos financers i la disponibilitat de recursos necessaris per a dur-los a terme, per tal d'actuar amb un màxim de racionalitat econòmica. Suposa la predeterminació de la periodificació i magnitud en què han de realitzar-se totes les operacions del procés de producció i comercialització, així com l'estimació dels seus resultats.
Pliopoli
Terme que expressa el grau de facilitat que existeix, en una determinada indústria o mercat, per a l'entrada d'una nova empresa.

Pool
1. Acord d'actuació coordinada o d'unió temporal entre diverses empreses, generalment del mateix ram, amb l'objecte d'obtenir avantatges en els preus o per controlar o enfortir un mercat determinat.

2. Acord, inicialment subscrit el 1961 entre diversos països europeus i els EUA, per tal de controlar les fluctuacions del mercat de l'or i evitar grans variacions del seu preu. Per a la consecució d'aquest objectiu, bàsic per al manteniment de l'estructura financera internacional, el contingut de l'acord s'ha modificat segons les necessitats conjunturals.
Reestructuració
Procés d'adequació d'un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d'obtenir més productivitat. Els programes de reestructuració sectorial acostumen a afectar els que constitueixen l'activitat tradicional d'una determinada economia, com per exemple el sector cotoner o la mineria, ja que mantenen formes més endarrerides de producció i combinacions de capital i treball menys avantatjoses.

Relacions públiques
Conjunt d'activitats d'una empresa o d'una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l'opinió pública per tal d'atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.

Repartiment de beneficis
Distribució que en acabar un exercici econòmic es fa de la part dels beneficis acordada entre els accionistes d'una societat.
Seu
Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc.
Índex
Organització empresarial Administració
Gestió general del patrimoni d'una empresa. Consisteix a dirigir i harmonitzar totes i cadascuna de les funcions particulars de l'empresa mitjançant uns criteris selectius d'eficàcia tècnica i d'obtenció del màxim benefici.
Cogestió
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l'empresa a través d'organismes propis.

Comitè d'empresa
Òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors en l'àmbit d'una empresa o centre de treball per a la defensa de llurs interessos. La seva formació és obligatòria en tot centre de treball de cinquanta o més treballadors fixos.
Consell d'administració
Òrgan permanent i col·legiat de les societats anònimes -i, paral·lelament, també de moltes entitats de dret públic-, el qual té per funció llur gestió i representació. El nombre d'individus que componen el consell -vocals consellers- és variable; són nomenats per la junta general i llur actuació és regulada pels estatuts de la societat.

Direcció empresarial
Filosofia empresarial moderna que defineix la funció del director i les seves intervencions amb el personal, cercant la manera d'optimar els resultats de convivència i eficàcia. Implica comandament, procediment i tècniques d'articulació de funcions i activitats. Segons aquesta filosofia la direcció s'entén com a procés que busca l'adaptabilitat de l'empresa al moment historicosocial i polític, així com al marc legal vigent controlant els riscs de canvi, tot això amb el propòsit d'obtenir els màxims resultats de les opcions que ofereixi el mercat.
Màrqueting
Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l'eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis. Les seves tècniques s'inspiren en la imaginació, la innovació i la creativitat, i són, principalment, la investigació de mercats, l'organització i la producció de venedors i de vendes, la creació de canals de distribució, l'estudi de motivacions dels compradors, l'estudi de característiques del productes (qualitat, presentació, rendiments i preus), la publicitat, la creació del servei postvenda, l'estudi de les relacions públiques, etc. Hi ha màrquetings específics, com l'industrial, el turístic, l'humà, etc. El màrqueting constitueix una branca de la direcció empresarial, bé que aquest pot utilitzar els serveis d'entitats especialitzades.
Nòmina
Relació del personal d'una empresa en què hom especifica la retribució que correspon a cadascú segons categories i conceptes (sou, hores extraordinàries, punts, etc).

Organigrama
Representació gràfica i esquemàtica de l'organització d'una empresa o institució, l'objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d'ells. Perquè sigui un element efectiu de racionalització en l'organització de l'empresa, el tipus de relació entre elements s'estableix segons l'ordre jeràrquic i de subordinació i ha de reflectir també la seva dependència tècnica per evidenciar les coordinacions necessàries i evitar les dobles competències.

Índex
Capitalització Ampliació de capital
Augment de la xifra del capital d'una societat mercantil mitjançant l'aportació de béns dels antics socis o d'altres de nous, o el traspàs al compte de capital del contingut del comptes de reserva o la conversió de crèdits passius o plusvàlues en capital. L'ampliació de capital exigeix sempre acord de la junta general de socis, generalment amb vot reforçat, inserit en el registre mercantil i, a més, en el cas de conversió de crèdits, el consentiment dels creditors.
Aportació de capital
Acte jurídic de transmissió de béns, molt sovint diners, a una societat, o promesa d'aportar-los-hi, reconeixent a l'aportant una participació en el capital d'acord amb la natura de cada societat (materialitzat en forma d'accions, si es tracta d'una societat anònima o aportacions en qualsevol altre cas), amb motiu de la constitució de la societat o de l'ampliació del seu capital. Per excepció, també constitueix un negoci jurídic d'aportació el que hom fa en concepte de comptes en participació, bé que els béns aportats no constitueixin formalment capital social. Contràriament, en algunes societats l'aportació social pot consistir en treball. La participació en el capital social concedeix, a més de la qualitat de soci, uns certs drets econòmics i els drets polítics de contribuir en la formació de la voluntat social mitjançant el vot a les juntes generals de socis, i gairebé sempre, el de formar part dels òrgans de direcció de la societat.

Capital
1. Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix.
2. Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període en període.
Conjunt de mitjans de producció -reals o monetaris- reproduïbles amb l'acció d'una unitat productiva i susceptibles d'originar una renda de període en període.
Capital social
1. Total d'actius líquids a disposició de l'empresari.
2. Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats, particularment a les mercantils.
3. Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l'activitat productiva per a qualsevol economia. Es compon fonamentalment de l'equipament infrastructural (transports, comunicacions i instal·lacions energètiques).
Capitalització

1. Procés mitjançant el qual el capital d'una empresa augmenta el seu valor per raons diverses. Aquest augment pot ésser motivat per les variacions de les cotitzacions de les seves accions a la borsa, per la revaluació de la moneda, per la infravaloració del capital fix, per la determinació d'unes quotes d'amortització superiors a les reals. El procés contrari provoca la descapitalització de l'empresa.
2. Forma de previsió que té per objecte la constitució d'un capital i el seu lliurament al beneficiari o tenidor del títol en una data prèviament establerta.
Concentració de capital
Fenomen característic del capitalisme que defineix una de les seves primeres etapes de desenvolupament. S'inicià ja a l'edat mitjana amb la canalització cap a l'Europa occidental de masses considerables de capital provinents del comerç amb l'Orient. El comerç marítim colonial, que es desenvolupà després del descobriment d'Amèrica, provocà la creació de societats per accions i el naixement i l'extensió del capital financer. Actualment la unió de capital comercial i financer es dóna no solament en el pla de les grans indústries, sinó també de la banca. Amb la concentració de capital prenen la direcció de l'economia capitalista els grups de pressió, i hom pot parlar, malgrat les lleis antimonopolistes que hi ha en molts estats, d'un capitalisme monopolista d'estat.
Descapitalització
Situació que s'esdevé quan no és possible d'efectuar l'amortització dels béns de capital al ritme i en la quantia que hom havia previst.

Formació de capital
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital. Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització efectiva del procés d'acumulació. La seva magnitud depèn de la distribució social de la renda, de les propensions d'estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la mesura del ritme de creixement que pot assolir.
Inversió
Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l'estoc de capital existent. Hom l'anomena inversió bruta quan en el total de les despeses hom inclou el reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l'equipament obsolets, i inversió neta en el cas contrari. Quan la inversió neta és positiva, augmenta la capacitat de producció d'un país, en augmentar el seu estoc de capital; quan les despeses d'inversió no arriben a cobrir les necessitats de reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l'equipament obsolets, disminueix la capacitat de producció, en disminuir també l'estoc de capital.
Període d'explotació
Temps que hom preveu com a necessari, segons les característiques específiques de l'activitat empresa i de la tecnologia emprada, des de la realització d'una inversió productiva fins a la seva recuperació, amb els consegüents resultats positius o negatius, mitjançant la renda del producte. El període d'explotació condiciona d'una manera absoluta les necessitats financeres de qualsevol activitat productiva.
Reducció de capital
Operació financera per la qual l'empresa disminueix el seu capital social. Es pot efectuar per tal de reemborsar als accionistes una part de les accions o de reduir un saldo negatiu. Quan es fa progressivament i sistemàticament és anomenada amortització. La reducció del capital social sense reembors als accionistes consisteix a consolidar les pèrdues sofertes per la societat amb càrrec a la partida capital social.
Reinversió
Acció i efecte de reinvertir. Cal distingir entre les reinversions normals i les reinversions de tresoreria. Les primeres constitueixen la raó d'ésser dels bancs; les segones resulten de la reinversió del saldo diari de tresoreria de les agències i els serveis dels bancs per la necessitat de no mantenir capitals improductius, i conserven únicament un saldo creditor mínim.
Reposició de capital
Inversió de capital vinculada a l'amortització de les despeses degudes al desgast dels elements patrimonials. En els moments de crisi econòmica, la necessitat d'efectuar reposicions de capital és un element important per a la recuperació de la demanda d'inversions i rellançament de l'economia.

Índex
Finançament i amortització Arrendament financer
Tècnica de finançament per a l'ús o adquisició de maquinària o béns d'equip de cost elevat i ràpida obsolescència, que resulta d'una combinació de l'arrendament amb la compravenda mitjançant la qual l'arrendador es compromet a fornir a l'arrendatari el bé en qüestió per un temps determinat i a canvi d'un preu en concepte d'utilització, finalitzat el qual l'arrendatari pot optar entre la pròrroga del contracte en les mateixes o altres condicions, segons hagi estat estipulat, el forniment d'un nou bé que substitueixi l'anterior que ha restat obsolet, o la seva adquisició en propietat a canvi d'un preu per l'anomenat valor de residu.
Autofinançament
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l'operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l'esmentada inversió.
Amortització financera
Liquidació de l'actiu fix, o sigui, conversió periòdica d'aquest en disponibilitats que proporcionen a l'empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes. Aquest sistema d'amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits; en aquest cas les quotes d'amortització han d'atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents. Per aquest motiu, l'amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera.

Finançament
1. Acció de finançar; és a dir, d'aportar els recursos econòmics per al funcionament d'una empresa i la realització d'una activitat.
2. Efecte de finançar. Segons l'origen, les fonts de finançament es classifiquen en pròpies, si provenen de l'activitat habitual o de la unitat econòmica o són aportades per individus pertanyents a aquesta unitat, i alienes, si hom recorre a alguna de les institucions del sistema financer, la qual cosa representa un endeutament enfront d'altri.
Fons d'amortització
Part dels beneficis no distribuïts de l'empresa que aquesta destina a l'amortització del capital fix.
Fons de reserva
Part dels beneficis no distribuïts de l'empresa que aquesta destina a despeses específiques, com noves inversions i previsió d'impostos.
Inversió

Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l'estoc de capital existent.
Leasing
Forma d'arrendament de béns d'equipament a empreses industrials que realitzen certes empreses financeres, especialitzades en aquest tipus d'operacions, mitjançant el pagament d'unes quotes determinades.

Lísing
O leasing. Arrendament financer.
Índex
Ingressos i despeses Benefici
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.

Benefici brut
Quantitat obtinguda com a diferència comptable entre els ingressos, per vendes resultants d'una operació o activitat en un període, i les despeses per compra; quan la diferència és negativa, hi ha pèrdua.
Benefici industrial
Quantitat que en concepte de guany és afegida a un pressupost, un cop calculats els costs dels treballs i els forniments a efectuar.
Benefici net
Quantitat que hom obté sostraient del benefici brut una sèrie de partides no ben normalitzades (imposts, amortitzacions, despeses generals, etc).

Brut
Producte, guany, etc, sense deducció del que cal rebaixar.

Cost
Valor dels recursos escassos emprats en la producció o en la distribució d'un bé o servei. Hom parla de cost fix i variable. El primer es refereix al cost dels factors fixos (capital, maquinària, etc) que intervenen en un procés productiu. I bé que, a llarg termini, tots els costs són variables, hom només inclou sota aquest tipus de cost les despeses dels factors productius que, a curt termini, varien la quantitat segons la producció (per exemple, primeres matèries, retribució a la força de treball, etc).

Dèficit
Quantitat expressada normalment en termes monetaris que indica el valor en què una suma és més petita que una altra que s'hi relaciona. Normalment significa un excés del passiu sobre l'actiu.
Excés, en un compte, de les despeses sobre els ingressos.
Descompte
Quantitat deduïda de l'import d'un deute o una obligació.
Despesa
1. Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
2. Adquisició o pagament dels béns utilitzats en el procés productiu.

Dividend
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes. L'import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d'accions posseïdes. Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc. Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves.

Guany
Part de l'excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Ingrés
1. Acció i efecte d'ingressar.
2. Forma en què s'efectua l'apropiació dels béns produïts en un període pels diferents grups i classes socials.

Marge
Diferència entre el preu de cost i el de venda d'un producte.
Marge comercial
Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d'un producte.
Marge de benefici
Marge que resta a l'empresari.

Negoci
Afer, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre.
Net
1. Dit del benefici, etc., del qual s'han deduït totes les despeses.
2. Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de finançament d'una empresa.

Pagament
1. Acció de pagar.
2. Allò que es dóna en pagament.
3. Eixida d'efectiu, registrada com un abonament al compte de caixa.
Pèrdua
Resultat comptable negatiu.

Tipus d'interès
Percentatge que hom paga per l'ús del capital manllevat.
Plus-vàlua
Diferència entre el valor incorporat a la producció pel treball i el valor retornat als treballadors en forma de salari.
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida. Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent: en el mode de producció capitalista l'intercanvi de mercaderies és efectuat d'acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi. Per endegar la producció d'una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris (maquinària, primeres matèries, energia i força de treball) pel seu valor de canvi (ci v) i la ven al valor V, superior al dels elements utilitzats per a produir-la. Aquesta diferència és la plus-vàlua (m).
Quitament
Acció de quitar un deute, de pagar-lo o d'alliberar-lo.

Rendibilitat
1. Qualitat de rendible.
2. Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.
Rendiment
1. Resultat que es deriva de l'actuació pròpia d'una determinada unitat econòmica referida a un cert període.
2. Retribució que hom percep per un capital invertit.
Romanent
Beneficis d'una empresa que després de la distribució d'aquells resten pendents d'aplicació.
Sanejament
Acció de dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir grans beneficis, ja siga a curt o a llarg termini.

Superàvit
Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
Índex
Patrimoni i propietat
1. En plural (béns), riquesa, fortuna, patrimoni.
2. Tot allò de què es pot disposar jurídicament per traure'n un profit o una utilitat.

Cabal
1. Conjunt de béns que es tenen.
2. En plural (cabals), diners.
Cartera
Conjunt de valors i d'altres efectes comercials que formen part de l'actiu d'una empresa.
Fons
Cabal de què pot disposar una persona física o jurídica.
Herència
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Hisenda
Conjunt de béns i riqueses que hom té.
Patrimoni
1. Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució. Hom parla de patrimoni net si n'han estat deduïts els deutes totals; la seva valoració equival al concepte de capital net de l'empresa, mentre que el patrimoni brut es correspon amb el concepte d'actiu.
2. Béns que una persona hereta dels seus ascendents.

Pobresa
1. Situació econòmica d'una unitat de consum amb ingressos insuficients, durant un període llarg, per a satisfer les seves necessitats humanes bàsiques (pobresa absoluta), o per a assolir el nivell de consum mitjà (pobresa relativa al país o al grup social).
2. Mancança o gran escassetat del necessari per a viure.
3. Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia. Demostrada legalment la situació —normalment a través d'un certificat expedit pel municipi de pertinença—, té accés a formes especials d'assistència i beneficència.
Propietat
Dret de fruir i disposar d'una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis. En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials.

Riquesa
1. Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat. Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d'estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme "patrimoni". Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l'increment que l'estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència. Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns.
2. Béns o coses valuoses que hom posseeix en abundància.

Riquesa immobiliària
Es refereix a la possessió de béns immobles (immòbils) com cases, terrenys o finques.
Riquesa mobiliària

Es refereix a la possessió de béns mobles (mòbils) com accions, obligacions o altres títols, així com als diners en comptes corrents.
Índex
Renda Base imposable Quantia de la renda, fixada legalment, i sobre la qual recau un impost determinat.
Base liquidable Xifra que resulta de deduir de la base imposable les despeses necessàries per a obtenir la renda.

Líquid -a
1. Dit de la quantitat, el sou o el preu que resulten una vegada efectuades les reduccions que corresponen.
2. Efectiu.
Líquid imposable Quantitat estimada o fixada oficialment sobre la qual cal aplicar la tributació corresponent a cada contribuent.
Liquidació
1. Determinació del passiu i l'actiu d'un comerç, d'una corporació, etc., que plega.
2. Arranjament final de comptes.
3. Procés pel qual els béns de l'actiu en general d'una empresa es converteixen en diner efectiu.
4. Pagament d'un deute.
Liquiditat
1. Disposició de diner en efectiu per afrontar pagaments.
2. Condició o característiques d'un actiu, generalment financer, que permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en comprar-lo, d'una manera immediata.
Liquiditat bancària Quantitat de diner i de dipòsits a la vista al banc central que tenen els bancs per afrontar les disminucions dels seus dipòsits.
Liquiditat internacional Volum de mitjans de pagament acceptats per la generalitat de països per a saldar deutes entre si.
Renda
1. Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d'un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l'ús, durant un període de temps determinat, d'un actiu que pertany a una altra persona.
2. Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra. Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció (terra, treball i capital). És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica, excedent rebut pels factors productius, d'oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d'altres usos.
L'origen d'aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d'oferta d'alguns factors, ja sia pel fet d'ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a curt termini entre l'oferta i la demanda.
Renda disponible
Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi. La renda disponible coincideix amb la renda personal després de la deducció prèvia dels imposts personals.

Renda fiscal
Avaluació de l'oscil·lació del patrimoni d'una persona física o jurídica en un interval de temps donat, i que serveix per a calcular la base imposable de determinats tributs com l'impost general sobre la renda de les persones físiques, l'impost general sobre la renda de les societats, etc.

Renda monetària
Valor de la renda nacional calculada a preus corrents de cada any.

Renda nacional
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any. En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net.

Renda per càpita
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.

Renda personal
Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les institucions privades sense fites lucratives. La renda personal es troba deduint de la renda nacional els beneficis no distribuïts, els imposts sobre societats i les quotes de la seguretat social i sumant-hi les transferències rebudes per les economies domèstiques procedents del govern i de les empreses.

Renda real
O renda deflacionada. Valor de la renda calculat a preus constants o a preus deflacionats segons un índex general de preus. Aquesta macromagnitud és utilitzada per a mesurar l'evolució de l'activitat econòmica en el decurs del temps, eliminant així els efectes de la variació dels preus.

Solvència
Indicador de la capacitat econòmica d'una persona o entitat social.

Valor afegit
Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc) generades en la realització de l'activitat productiva. Quan fa referència al total de remuneracions corresponents a tot el sistema econòmic, deduït el desgast dels mitjans de producció utilitzats, és a dir, l'amortització, és equivalent a la renda nacional.
Índex
Concentració empresarial i industrial Absorció
Fusió d'empreses en què la dominant fa desaparèixer la personalitat jurídica independent de les altres englobant-les dins l'estructura pròpia.
Agrupació d'empreses
Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l'extrem de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en comú l'activitat empresarial dels seus membres.
Combinat industrial
Concentració local d'establiments industrials complementaris sota una administració comuna. Juntament amb els trusts, componen la base de l'organització industrial en sistemes econòmics monopolístics i socialistes.

Complex industrial
Conjunt d'empreses amb més o menys lligams jurídics, interrelacionades entre elles pel fet que els productes d'una constitueixen les primeres matèries d'una altra o d'altres empreses.

Concentració empresarial
En sentit limitat, procés jurídic a través del qual es fusionen les activitats de dues o més empreses, amb pèrdua de la personalitat jurídica d'alguna empresa (fusió per absorció) o de totes (fusió per constitució) les que hi participen. En sentit ampli, tot acord encaminat a interrelacionar l'activitat de diverses empreses, incloses, per tant, les coalicions; no cal que s'hi produeixi pèrdua de personalitat jurídica de cap empresa.

Concentració horitzontal
És aquella que aplega un conjunt d'empreses que es dediquen a fer el mateix producte. En són exemples les agrupacions de les empreses que exploten el carbó o les plantes siderúrgiques.
Concentració industrial

Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació. Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l'actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s'encareix el cos d'adquisició de l'equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d'obra i una producció a gran escala. Amb la concentració industrial s'alteren els trets més destacats del sistema capitalista: és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar, substituïda per les grans societats anònimes, propietat d'un elevat nombre d'accionistes, i la figura determinant del propietari és substituïda per la del manager. Hom parla de concentració horitzontal per a designar la unió de diverses empreses o fàbriques amb el mateix tipus de producció industrial; la concentració vertical, per contra, suposa la unió d'empreses amb produccions complementàries. Figures destacades de concentració industrial són els trusts, els holdings i els càrtels, que arriben a exercir un paper no solament econòmic, sinó també polític, en el desenvolupament d'un país. La concentració industrial deriva en monopoli i té una posició força avantatjosa en relació amb la competència.

Concentració vertical
També integració. És aquella que aplega empreses que fabriquen productes que s'ordenen dins d'un procés tecnològic, bé en ordre successiu (filatures, tints, teixits, aprestos, confecció), bé en ordre divergent (del petroli s'obtenen plàstics, adobs, fibres artificials).

Fusió

Agrupació d'empreses industrials o comercials per a formar una nova unitat econòmica. La fusió pot ésser vertical, que tendeix a abastar totes les transformacions d'un producte, des de la primera matèria fins a l'article acabat, o bé horitzontal, que mira de reunir les indústries del mateix tipus de producció.
Índex
Tipus d'empreses o societats Càrtel
O cartell. Acord temporal entre empreses per fixar els preus de les mercaderies i repartir-se les quotes de la producció i del mercat.
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d'evitar o de disminuir la competència mútua. De fet, el seu objecte principal és d'aconseguir una posició monopolística en el mercat; si hom no assoleix aquesta finalitat l'acord sol restar sense efecte ràpidament.
Comandita
Societat en la qual un associat o uns quants s'encarreguen de la gestió i són responsables personalment i solidària dels deutes de la companyia. Els altres associats, anomenats comanditaris, només aporten fons i resten apartats de la gestió, limitada llur responsabilitat a la xifra de capital que han aportat o s'han compromès a aportar. Si el capital dels comanditaris és representat per accions, rep el nom de comandita per accions. És anomenada també societat en comandita o societat comanditària.

Companyia
Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat.
Companyia mercantil
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
Consorci
Associació d'empreses —que mantenen llur independència jurídica— per assolir un objectiu econòmic. Es diferencia del trust en aquesta independència. El consorci és una forma freqüent de relligament comercial.
Empresa mixta
Empresa que combina atribucions i objectius de l'empresa privada i l'empresa pública. Hi ha dues concepcions d'empresa mixta, segons que hom la consideri —des d'una perspectiva tradicional i també més estreta— com a associació entre el poder públic i els interessos privats en el si d'una mateixa entitat o bé —a partir d'una concepció que desborda àmpliament aquest marc essencialment societari— com un tipus d'acció concertada entre el poder públic i els interessos privats. Molt sovint les empreses mixtes han estat constituïdes deliberadament amb el fi d'assegurar un servei públic o d'explotar determinades riqueses naturals.

Empresa multinacional
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.

Empresa privada
Empresa que és a la base del sistema d'economia capitalista, caracteritzada per la llibertat de l'empresari, la cerca del màxim benefici i el sotmetiment a les regles de la lliure competència.

Empresa pública
Empresa creada i gestionada per l'estat, amb la finalitat de compatibilitzar en grau variable el benefici amb altres objectius, normalment el subministrament de serveis públics. En l'empresa pública els capitals, els beneficis i els dèficits hi són, respectivament, fornits, absorbits i coberts pel poder públic.

Empreses punta
Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el procés econòmic d'una nació o dins un sistema econòmic.
Filial
Empresa o societat amb personalitat jurídica pròpia el capital de la qual resta majoritàriament en mans d'una altra entitat mercantil.
Financera
Societat que té per objecte avançar els recursos financers a d'altres empreses per al finançament de noves inversions, en canvi d'un interès determinat.
Holding
Societat que posseeix accions d'altres societats, del mateix sector o no. Com a representatives del capital, aquestes accions pertanyen al holding, bé que l'actiu industrial pot restar en mans de les societats d'explotació. La majoria dels països han posat restriccions legals als holdings.

Konzern
Associació de diverses empreses, jurídicament independents però sotmeses a una direcció econòmica única.

Lobby
Terme originari dels Estats Units. Empresa especialitzada en el desenvolupament de diverses estratègies per a influir sobre els poders públics, amb la intenció d'assolir els objectius de la instància, personal o jurídica, que ha llogat els seus serveis.
Multinacional
Veure empresa multinacional.

Paraestatal
Dit de les institucions o empreses que, sense pertànyer a l'administració pública, però amb finalitats semblants a les de l'estat, operen per delegació d'aquest o hi cooperen.
Societat
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada. Segons l'objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent.
Societat anònima

1. Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat mercantil en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor, que poden ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa. Les primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850.

2. Societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte; és una societat evidentment capitalista, a diferència de la col·lectiva, en la qual predomina l'element personal; el capital de la societat és dividit en accions; la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s'han compromès a aportar; tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin; els socis exerceixen el poder de direcció per mitjà de llur intervenció en els òrgans de gestió de la societat: junta general d'accionistes i consell d'administració.
Societat anònima laboral és un tipus social anònim en què com a mínim la meitat del capital social resta en mans dels treballadors de la mateixa empresa. Això provoca algunes modificacions del règim de transmissió d'accions i d'altres normes d'organització interna, atès que hom mira de fer realitat el principi de l'autogestió.
Societat col·lectiva
Els socis responen personalment, subsidiàriament, solidàriament i d'una manera il·limitada dels deutes socials, no solament amb el capital que han aportat a la societat, sinó amb tots llurs béns. Tots els socis tenen dret a dirigir la societat, llevat que en l'escriptura de constitució s'estableixi una altra cosa, i la qualitat de soci no es pot transmetre sense el consentiment dels altres socis. És, doncs, una societat eminentment personalista.
Societat cooperativa
És de capital variable i organitzada sota els principis democràtics d'igualtat absoluta de drets i deures entre els socis i de lliure entrada i sortida sense discriminacions dels seus membres. La característica més important n'és l'acompliment del cicle econòmic amb els seus propis socis, destinataris naturals dels serveis que presta l'organització, de tal manera que esdevenen empresaris d'ells mateixos. Organitzada sota el principi d'autogestió, no és admissible l'aportació a títol de capitalista o similar. La responsabilitat pot ser limitada o il·limitada segons la forma prescrita en els estatuts.
Societat d'empreses
És una societat anònima amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per diferents societats o empreses individuals agrícoles, industrials o mercantils, que conserven llur personalitat independent, a fi d'assolir conjuntament els objectius d'una política de racionalització.
Societat d'inversió
És una societat anònima de capital fix o variable (amb un mínim establert), que es dedica a l'adquisició, la tinença i el gaudi i en general a l'administració i l'alienació de valors mobiliaris per a compensar els riscs i tipus de rendiment, amb prohibició de posseir una participació majoritària, política o econòmica en qualsevol altra societat.
Societat de capital risc
És un instrument de la reconversió industrial que consisteix en l'aportació de capital de risc a una societat per part de l'administració pública, com a fórmula alternativa a la concessió de crèdit o de subvencions, a fons perdut, assumint la titularitat d'unes participacions amb el pacte de retrocessió un cop sanejada l'empresa.
Societat de cartera
O holding. Els actius estan formats exclusivament per accions d'altres societats a les quals participa amb l'objecte de poder influir en la seva política empresarial. La seva activitat es limita a la gerència i l'administració de les participacions que deté.
Societat de garantia recíproca
És constituïda per empresaris amb uns límits legals de capital i quota de participació dels socis, amb la finalitat de garantir les operacions de gir i tràfic de les empreses de les quals els socis són titulars, mitjançant aval o qualsevol altre dels procediments admesos pel dret.
Societat de responsabilitat limitada
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
Reuneix característiques de l'anònima i de la col·lectiva. La responsabilitat tanbé es limita al capital aportat, però hi predomina l'element personal.
Societat en comandita
O comanditària. Hi ha dues classes de socis: els col·lectius i els comandataris. Per als socis col·lectius, la responsabilitat és personal, subsidiària, solidària i il·limitada, igual que en el cas de la societat col·lectiva, mentre que els socis comandataris només responen amb el capital que han aportat o s'han compromès a aportar. La direcció de la societat és encomanada exclusivament als socis col·lectius.
Societat estatal
És una societat mercantil en la qual el capital de l'estat o d'un organisme autònom és majoritari. També s'entén per societat estatal l'entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que, en virtut de llei hagi d'ajustar la seva activitat a l'ordenament jurídic privat.
Societat limitada
És una societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a llur participació i el capital és representat per participacions.
Societat mixta de cartera
És una societat de cartera que comparteix l'activitat de gestió i administració de les participacions posseïdes, amb l'activitat productiva (holding mixt).
Sucursal
Dit d'un establiment, una entitat, etc, que depèn d'un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc.
Trust
Agrupament d'empreses que comporten un poder de monopoli. En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini. Aquesta operació, que sovint és un canvi d'accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d'empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust. El terme és aplicat en general a tot conjunt d'empreses que tinguin un control únic. Es diferencia del càrtel en el fet que aquest respon a un acord temporal entre diverses empreses i concretat en algun aspecte; per exemple, manteniment de preus o repartiment d'àrees de mercat.
Índex
Establiments
de producció, comerç i consum
Autoservei
Establiment d'autoservei. L'autoservei de productes alimentaris, el més corrent, quan sobrepassa els 300 m2 rep el nom de supermercat.
Basar
Botiga gran en què hom ven moltes menes d'articles.

Botiga
Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda. Sol tenir un caràcter personal o familiar. Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l'engròs. En sentit estricte, era botiga l'establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria. Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d'aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les lletres de canvi i altres instruments de crèdit.

Colònia industrial
Conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Històricament les colònies industrials estaven situades al costat del curs d'un riu, per a obtenir energia hidràulica. Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d'aprofitar en llur origen les fonts d'energia, concretament els salts d'aigua per a moure la maquinària tèxtil.
Centre comercial
Sector comercial, planificat i edificat de soca-rel, on a l'entorn de galeries comercials, hom disposa un cert nombre de locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries) i algunes sales d'espectacles.

Cooperativa
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis. El moviment, ideologia i conjunt de teories relatives a les cooperatives és el cooperativisme.

Establiment
Casa o local on s'exerceix una activitat comercial, d'ensenyament, industrial, sanitària, etc.
Economat
Establiment d'articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues. Generalment és de caire laboral, organitzat per l'empresari per assortir els treballadors als quals dóna feina, però també pot ésser creat per una administració pública per als seus funcionaris.

Fàbrica
Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir d'elements més simples.
Factoria
Establiment industrial o de comerç, dit especialment dels situats en colònies.
Free-shop
Botiga franca, lliure d'imposts.
Galeria
Usat generalment en plural (galeries). Passatge cobert amb botigues a banda i banda.
Grans magatzems
Establiment comercial gran amb distintes seccions on es venen diversos gèneres.
Hipermercat
Empresa comercial de venda al detall per autoservei caracteritzada per les seves grans dimensions —més de 2 500 m2—, per una cobertura molt àmplia de productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus petit i mitjà. Comporta una certa especialització en productes de gran demanda, de marques conegudes i de preus moderats dins de cada gènere, la qual cosa permet una rotació molt ràpida del capital circulant. Normalment situats a les rodalies de les grans aglomeracions urbanes, els hipermercats presenten instal·lacions relativament poc costoses i s'adrecen als compradors que es desplacen en automòbil, la qual cosa fa possible un gran volum de vendes per cada client. Acostumen d'estar emplaçats a la vora de vies ràpides de comunicació, i proveïts d'extenses zones d'aparcament.
Indústria
Establiment dedicat a la indústria.
Magatzem
Establiment comercial especialitzat en la venda a l'engròs.
Mercat
1. Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d'efectuar l'intercanvi comercial.
2. Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris, anomenat també plaça.
3. Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Obrador
Lloc on treballa algú en les feines d'un art, d'un ofici, d'una indústria o d'un comerç, especialment taulell o oficina on hom fa algun treball manual.
Polígon industrial
Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries. És utilitzat per a descongestionar les zones industrials molt saturades o bé per a activar económicament els sectors més endarrerits.
Supermercat
Gran establiment comercial d'autoservei on hom ven tota mena de productes de consum relacionats amb l'alimentació, el vestit, els electrodomèstics, etc. Hi ha supermercats de venda al detall i supermercats de venda a l'engròs, i també n'hi ha d'especialitzats en un sol tipus de mercaderia.
Taller
Obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística.
Tenda
Establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres.
Unitat
Instal·lació que constitueix un grup autònom en el qual són efectuats experiments, són sotmeses a determinats tractaments diverses matèries o són fabricats productes industrials. La unitat és anomenada també unitat autònoma, i hom la sol anomenar també, quan és dedicada a la fabricació de productes industrials, unitat de producció.

Vapor
Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb màquina de vapor.
Índex
Sistemes de treball i de producció Automatització
Aplicació d'automatismes per tal d'aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d'un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat. Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anul·lació de la intervenció de l'home com a element de producció.
En sèrie
Forma d'organització i realització del procés de treball que, mitjançant la utilització intensiva de maquinària, té com a resultat l'elaboració de productes (peces, màquines, objectes, etc) idèntics, no diferenciables. La producció en sèrie, que suposa l'obtenció de grans quantitats d'un mateix producte, comporta la utilització de mà d'obra poc o gens qualificada i la realització del treball en forma de cadena.

Estandardització
Mot derivat de la parula anglesa standard, que vol dir estendard o bandera. Com que les banderes tenen sempre unes mides exactament en la relació dels seus components, "estàndard" ha passat a voler dir tipus, model o norma. En economia, és l'especificació de les característiques d'un producte per facilitar-ne la fabricació en sèrie, la qual cosa representa una disminució de la variabilitat de mides o de tipus, tal com s'esdevenia en la producció artesanal.

Fordisme
Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del s XX. Les teories clàssiques de l'organització industrial-taylorisme i fordisme- sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d'organització del procés de treball. Així com el taylorisme cercava de millorar l'eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes: la producció en massa requereix mercats de masses. El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses. Aquest sistema de producció a gran escala esdevingué essencial per a la indústria de l'automòbil mundial i, posteriorment, fou adoptat per altres sectors industrials.

Monoproducció
Sistema d'explotació econòmica basada en el predomini, de vegades gairebé absolut, d'un sol producte -cafè, tabac, sucre, etc.-. En els països pobres, el règim de monoproducció ha generat una dependència de les exportacions i, en molts casos, ha contribuït a mantenir unes relacions econòmiques desiguals amb els països desenvolupats.
Organització científica del treball
Conjunt de tècniques utilitzades per a augmentar la productivitat del treball industrial, la sistematització de les quals fou iniciada per F.W.Taylor el darrer decenni del s XIX. Els seus principis bàsics parteixen de l'anàlisi i el desglossament de les diferents operacions que integren el procés productiu i l'adequació i especialització dels treballadors a cadascuna d'elles. El sistema inclou també l'estímul de la productivitat mitjançant la remuneració i la recerca de la cooperació entre direcció i treballadors, respectant sempre la jerarquia de l'empresa. Aquest sistema fou molt criticat perquè reduïa el treballador a la condició de màquina, i hom en qüestionà, també, els resultats pràctics. L'automatització dels processos industrials l'ha converit en obsolet.

Organització industrial
Utilització racional i coordinada de les distintes parts d'una empresa, a fi d'aconseguir la màxima eficàcia dels mitjans utilitzats.
Racionalització del treball
Aplicació de tècniques i procediments de control i organització del procés de treball l'objecte dels quals és d'incrementar la productivitat i disminuir els costs. La racionalització de l'empresa es fonamenta en el mesurament tècnic del treball i té com a objectiu principal escurçar la diferència entre el treball teòric necessari i el pràctic esmerçat, mitjançant l'eficàcia tècnica.

Reestructuració
Procés d'adequació d'un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d'obtenir més productivitat. Els programes de reestructuració sectorial acostumen a afectar els que constitueixen l'activitat tradicional d'una determinada economia, com per exemple el sector cotoner o la mineria, ja que mantenen formes més endarrerides de producció i combinacions de capital i treball menys avantatjoses.

Stakhanovisme
Mètode d'intensificació de la productivitat del treball difós a l'URSS a la segona meitat dels anys trenta. Aquest mètode, basat en l'anàlisi de cada procés concret de producció per tal d'optimitzar les tasques i reduir al mínim els temps morts, comportà la utilització dels principis de l'organització científica del treball i la intensificació de la tecnologia emprada.

Taylorisme
Sistema d'organització científica de la producció aplicada a les grans empreses, amb l'objectiu d'augmentar la productivitat. També s'anomena sistema Taylor, perquè seguia les teories proposades per l'enginyer F.W.Taylor. La seva aplicació va donar lloc a la primera cadena de muntatge, introduïda a la fàbrica Ford, el 1913, raó per la qual aquest sistema també es coneix per fordisme.
Sistema d'organització del treball, basat en les idees de F.W.Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l'estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment. Amb el taylorisme, que neix i s'estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d'una banda, d'eliminar temps morts i moviments inútils i, d'altra banda, d'aconseguir, com deia Taylor, una "cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers".

Treball
Activitat conscient de l'home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l'envolta. El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d'augmentar-ne la utilitat.
Treball en cadena
Sistema de fabricació en que el material passa per les diferents màquines o equips disposats talment que encada un és efectuada l'operació corresponent a l'ordre que aquesta ocupa en el procés. Les operacions són disposades de manera que el treball és efectuat a un ritme uniforme determinat pel temps tipus atorgat a cada operació. La cadena perfecta permet el moviment seguit del material al llarg d'una sèrie d'operacions i de manera que l'activitat sigui simultània a tots els punts, recorrent el producte, fins a la fi de la seva elaboració, un camí raonablement directe. Modernament, amb l'aplicació de l'ordinador hom ha aconseguit l'optimació dels processosde fabricació i muntatge en cadena.
Índex
Problemes empresarials Bancarrota
Fallida.
Crac
Fallida d'una empresa prou important perquè la seva ruïna tingui efectes d'ordre general.
Aplicat a la Borsa, el terme, d'origen alemany (krach), significa baixa massiva, ràpida i general de la cotització dels preus de les accions a la borsa.

Crisi
Situació circumstancialment dolenta o difícil d'una persona, una empresa, un afer, una política, etc.
Expedient de crisi
En la legislació vigent a l'estat espanyol, tràmit pel qual hom autoritza a variar una relació laboral per causes tècniques, econòmiques o de força major. Cal diferenciar l'expedient que pretén l'extinció de les relacions existents, com en el cas del tancament d'una empresa per fallida o crisi econòmica, d'aquell que té com a objectiu la modificació de les condicions de treball: reduccions de plantilla, de la jornada de treball, establiment de torns diferents, etc.

Fallida
1. També bancarrota. Impossibilitat d'una persona o d'una empresa per fer front a un pagament quan tot el que posseeix (actiu), sigui amb diners o amb altres béns, és inferior al que deu (passiu).
Situació del comerciant o l'industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment amb els seus pagaments.

2. Fallida d'una casa o d'una empresa comercial.
3. Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d'emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l'empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l'ordre de preferència legal. Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l'ordre comercial pertorbat.
Fer fallida
Cessar en un negoci per no poder fer front a les obligacions contretes.
Suspensió de pagaments
1. Incompliment transitori d'un pagament per part d'una persona o d'una empresa per falta de liquiditat quan tot el que posseeix (actiu) és superior al que deu (passiu).
2. Situació d'insolvència transitòria d'un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent. Es diferencia de la fallida pel caràcter transitori. Els supòsits són: la solvència del comerciant, la impossibilitat de satisfer els pagaments el dia del venciment i la petició de la suspensió fundada en els supòsits anteriors. Comporta certes modificacions en els drets dels interessats, anàlogues a les de la fallida, bé que sense efectes sobre la situació personal del deutor, sinó tan sols sobre el seu patrimoni, que resta afectat i controlat en totes les seves operacions per la intervenció judicial a través d'interventors que representen els creditors.
Índex
Treball Borsa de treball
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten. A més d'aquestes funcions, moltes borses tenen serveis d'orientació i de selecció.
Col.locació obrera
Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d'atur. El procés de desenvolupament industrial originà moltes situacions d'atur i canvis freqüents en les necessitats de mà d'obra, cosa que féu necessària l'aparició d'aquest sistema. En principi, la iniciativa privada assolí les funcions de mediació en canvi del cobrament d'una comissió. Més tard foren els sindicats els qui assumiren aquesta funció, àdhuc utilitzant-la com a instrument de lluita. Avui és general que sigui l'estat qui prengui a càrrec seu, considerant-lo un servei públic, el fet de procurar col·locació al treballador desocupat, a través de mesures directes (oficina de col·locació, augment d'obres públiques, etc) i indirectes (cursos de capacitació professional, convenis internacionals d'emigració), alhora que li permet de seguir una política compensadora de les necessitats de mà d'obra en benefici de l'economia general de l'estat.

Desocupació
1. Volum de la diferència entre el nombre d'hores treballades i les que podrien treballar les persones amb capacitat per a fer-ho, considerant un període determinat de temps i donada una jornada de treball considerada com a normal.
2. Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball; atur.

Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social. Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l'excepció de les fonts d'origen professional, com és ara els convenis col·lectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l'elaboració dels primers, els òrgans de l'estat hi tenen un paper extremament important.

Ocupació
Utilització de mà d'obra per a la producció. L'estructura de l'ocupació determina la part de la població activa utilitzada en els diversos sectors d'activitat econòmica, així com la seva composició qualitativa. El nivell d'ocupació fixa el grau d'absorció dels factors i en especial del factor treball en el conjunt de les activitats productives. Segons el model neoclàssic, el nivell d'ocupació és determinat per la intersecció de les corbes d'oferta i demanda de treball, que depenen alhora del salari real. Un excés de l'oferta de treball respecte a la demanda desencadena un procés d'ajust tendent a una disminució del salari real. La nova situació d'equilibri obtinguda compleix les condicions de plena ocupació, entesa com la situació en la qual tot individu disposat a treballar al nivell de salaris vigent ho pot aconseguir. Aquesta concepció optimista s'oposa a la visió marxista, segons la qual el capitalisme manté en permanència un cert volum de mà d'obra desocupada (exèrcit industrial de reserva) per fer pressió sobre els salaris i reduir la combativitat de la classe obrera.
Oficina de col.locació
Servei que té com a finalitats promoure l'adscripció dels treballadors a una activitat adequada a llurs aptituds i posar en relació les ofertes i demandes de treball. A l'estat espanyol, la inscripció a l'oficina de col·locació és obligatòria per al treballador en situació d'atur i les empreses han de sol·licitar de l'oficina que els correspongui els treballadors que necessitin.
Pluriocupació
Exercici simultani de diverses ocupacions. El terme indica el fet d'exercir activitats molt diferents, que, en alguns casos, comporta l'existència de diversos contractes laborals. Es troben també en situació de pluriocupació aquells professionals que exerceixen la professió liberalment i alhora estan adscrits a alguna empresa o organisme oficial.

Professió
Activitat permanent, que requereix un títol i que serveix com un mitjà de vida i que a més determina l'ingrés en un grup professional determinat. Les atribucions i els deures que deriven de l'exercici d'una professió estan definits legalment; els col·legis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d'aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l'extrem que les professions defineixen estaments dins la societat; així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc.

Professió liberal
Professió que comporta autonomia laboral, desenvolupament d'una activitat intel·lectual i, sovint, una posició social elevada o mitjana.

Qualificació
Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l'acompliment de cada treball específic. La qualificació de la mà d'obra és un element decisiu per a al selecció i classificació del personal tant a l'hora d'ésser contractat com, em la seva promoció i el seu manteniment en el treball. La catagoria de personal no qualificat es refereix generalment al peonatge.

Treball
Activitat conscient de l'home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l'envolta. El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d'augmentar-ne la utilitat. En el cas de l'home, aquesta activitat es distingeix d'activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intel·ligent i finalista. Com que no és dirigit i limitat per l'instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d'un conjunt complex de factors tecnològics i socials. Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran riquesa de resultats, que en bona part són acumulables. Per això, l'home, amb el seu treball, no obté només els béns per a subsistir, sinó que va transformant contínuament la natura que l'envolta, i aquesta transformació és un dels factors bàsics de la transformació de l'home mateix.
Índex
Contractes Arrendament
Acció d'arrendar. L'arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d'una renda convinguda.

Bonificació
Millora i avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d'un contracte de caràcter econòmic.

Caixa de resistència
Fons constituït per les cotitzacions periòdiques dels membres dels sindicats obrers, que serveixen com a reserva per a suplir els sous que es perden amb motiu de conflictes socials.

Cànon
Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d'un bé llogat o arrendat.

Contracte
Acord de dues o més voluntats adreçat a produir efectes jurídics.

Contracte de masoveria
Contracte de parceria en virtut del qual una persona s'obliga a conrear la finca d'una altra, viure en la propietat, lliurar-li la part pactada dels fruits i actuar com a encarregat del propietari.
Contracte de treball
Negoci jurídic bilateral, que té per finalitat la creació d'una relació jurídica laboral constituïda per l'intercanvi continuat entre una prestació de treball dependent i per compte d'altri i una prestació salarial.

Conveni col.lectiu
Acord escrit entre associacions professionals d'obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s'hauran d'ajustar els contractes individuals de treball. L'acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers.
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social. Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l'excepció de les fonts d'origen professional, com és ara els convenis col·lectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l'elaboració dels primers, els òrgans de l'estat hi tenen un paper extremament important.

Negociació col.lectiva
En una empresa, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acords entre la part social i empresarial i que superen la forma de contracte individual. El reconeixement d'aquesta forma de negociació de les condicions laborals ha donat lloc a la promulgació de normes legals específiques per canalitzar les aspiracions d'ambdues parts.

Parceria
Contracte d'explotació agrícola o agro-pecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l'ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d'una part dels productes o fruits.
Remuneració
Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d'una empresa. La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes: o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual (contracte de treball) i independent de la productivitat; o bé segons el resultat obtingut o el nombre d'unitats produïdes. Taylor elaborà un sistema d'incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes. Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d'un determinat nombre de peces.

Salari
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida al seu treball.
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu. Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps (salari per temps) i s'anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència; poden referir-se a una feina feta (salari a preu fet), i salari a la part, si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut. Cal distingir també entre salari monetari, si indica un muntant d'unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat, segons la variació dels preus.

Salari base
Salari estipulat en un conveni per a un treball i categoria laboral concrets.
Salari mínim interprofessional
Salari mínim, fixat pel govern, que ha de percebre tot treballador per compte d'altri.
Salari social
Prestacions socials rebudes, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent el conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.

Sou
O salari.
Remuneració assignada a un individu en contraprestació al treball o servei efectuat.
Índex
Problemes laborals Absentisme
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores. Normalment, l'absentisme laboral és calculat com a percentatge d'hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d'un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l'any. Cal distingir, però, entre l'absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l'absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d'ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial.

Atur
Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball. L'atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina; a la situació d'una empresa inactiva; al percentatge d'empreses inactives d'un sector, o a tot un sector sense activitat. Hom distingeix entre l'atur voluntari, quan l'obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l'atur forçós, quan l'obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina.
Atur encobert
Forma d'atur caracteritzada per l'existència d'ocupacions aparents, la remuneració i productivitat de les quals és molt baixa o gairebé nul·la. És equivalent a la locució anglesa concealed unemployment. Les ocupacions domèstiques són una forma d'atur encobert, tal com ho demostren les grans diferències en el percentatge de població activa femenina en les regions industrialitzades i en les no industrialitzades.
Atur estacional

El produït en èpoques determinades, en proporcions semblants, en un mateix sector, i que s'esdevé a causa d'unes condicions atmosfèriques desfavorables (la construcció a l'hivern), o a uns motius climatològics i geogràfics (la indústria hostalera), etc. Hom soluciona l'atur estacional trobant una doble ocupació en llocs diferents o exercint dos oficis que es complementin.
Atur estructural
El motivat per una escassetat de capital per comparació a unes grans disponibilitats de treball; és característic dels països subdesenvolupats. També el provocat per canvis en la demanda de productes, canvis que alteren l'estructura productiva d'un país.
Atur friccional
El que afecta els qui no treballen per causa d'un canvi d'empresa, de domicili, d'ofici, etc. L'atur friccional és causat pel funcionament del sistema econòmic capitalista.

Atur tecnològic
El causat per la introducció de noves tècniques en la producció, les quals n'automatitzen el procés i porten com a conseqüència un nivell inferior d'ocupació; és el cas de la mecanització del treball agrícola tradicional i de l'automació.

Comiat
Forma d'extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l'empresari.

Desocupació
1. Volum de la diferència entre el nombre d'hores treballades i les que podrien treballar les persones amb capacitat per a fer-ho, considerant un període determinat de temps i donada una jornada de treball considerada com a normal.
2. Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball; atur.
Subocupació
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
Hom pot distingir tres classes de subocupació: subocupació friccional i estacional, fruit dels desajusts propis del sistema productiu, àdhuc en etapes de plena ocupació; subocupació cíclica, lligada al concepte de desocupació per "deficiència de la demanda", i subocupació estructural.
Índex
Conflictes laborals Arbitratge
Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, manca d'entesa en negociacions, especialment en les negociacions col·lectives, o desacord en l'aplicació de normes pactades amb anterioritat; en alguns casos esdevé un procediment judicial. És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d'arribar a una entesa, sinó que imposa una solució.
Aturada
Cessació del treball. L'aturada és total quan afecta tota la plantilla de treballadors; parcial, si n'afecta alguna secció, cadena, departament, etc; continuada (que pot donar lloc a la vaga, boicot, etc) o discontínua (per causa d'un treball retardat, etc). Els motius que provoquen l'aturada per part dels treballadors poden ésser molts: demanda d'augment de salaris, reclamacions sobre l'organització del treball, conflictes jeràrquics, solidaritat amb companys sancionats, expulsats o detinguts o amb problemes que afecten d'altres empreses, reivindicacions polítiques, etc. L'aturada provocada per l'empresa és anomenada locaut.

Comitè paritari
Consell compost per igual nombre de representants obrers i patronals amb un president nomenat pel govern, que tingué com a finalitat resoldre per arbitratge previ obligatori els conflictes laborals col·lectius i individuals a cada sector local de la producció.

Conflicte col.lectiu de treball
Alteració de les relacions de treball caracteritzada perquè els efectes derivats de la solució donada tenen un àmbit d'eficàcia extensiva a persones que no han actuat com a parts en la solució del conflicte. En aquests casos, hom promou sempre un interès col·lectiu. El conflicte pot ésser jurídic, quan l'objecte de la pretensió consisteix a demanar que hom compleixi, interpreti o apliqui una norma ja existent, o bé de reglamentació, quan les diferències entre les parts provenen del fet que hom demana un canvi en les condicions de treball existents. Les manifestacions conflictives més característiques són la vaga locaut.
Conflicte de treball
Situació jurídica produïda com a conseqüència de l'alteració ocorreguda en el desenvolupament o en l'extinció d'una relació de treball. És individual si afecta un treballador o uns quants d'una manera personal, i col·lectiva si afecta tots els treballadors subjectes a un mateix conveni.

Locaut
Aturada provocada per l'empresa.
Tancament temporal d'una empresa o un grup d'empreses dut a terme per part de la direcció en una situació de conflicte laboral. El locaut pot ésser una mesura preventiva, prèvia a la implantació de noves condicions de treball, o a una resposta a les reivindicacions i les posicions de força dels obrers.
Mediació
Procediment per a resoldre els conflictes o les divergències laborals, en especial quan són de caràcter col·lectiu, mitjançant la intervenció d'organismes públics o de persones que actuen amicalment entre les parts enfrontades i proposen recomanacions a aquestes.

Piquet
Grup poc nombrós de persones que en una vaga, una revolta, etc, s'ocupa d'impedir, mitjançant mètodes pacífics o coactius, que altres entrin al treball, vagin a votar, etc, o bé que es manifestin a favor o en contra d'alguna idea o programa.

Sabotatge
Dins les tècniques de lluita del sindicalisme revolucionari, represàlia econòmica o política consistent en la destrucció o deterioració dels edificis o dels materials d'una empresa per tal d'impedir o d'obstaculitzar el funcionament normal del treball.

Vaga
Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d'altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l'àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat. Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d'un lloc o d'uns quants s'anomena vaga general. A vegades pren formes especials, com la vaga de zel, que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts, quan hom fa l'aturada sense abandonar el lloc de treball.
Vaga de fam
Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d'aconseguir la satisfacció d'unes reivindicacions. Ha estat utilitzada com a arma política per tal d'atreure l'atenció pública sobre algun fet concret.
Índex
Subjectes econòmics Assalariat
Persona que treballa per compte de patrons a canvi d'un salari.

Burgesia
En el sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.

Client -a
Persona que habitualment fa les compres o se serveix en un establiment obert al públic.

Creditor -a
1.
Persona envers la qual hom té un deute. Que té dret a demanar el pagament d'un deute.
2. Titular d'un crèdit.
Deutor -a
Que deu, que té un deute o deutes.
Empresari -ària
1. Persona que té part en una empresa.
2. Propietari d'una empresa que n'assumeix la direcció.
3. Persona, natural o jurídica, per compte de la qual es fa un treball a canvi d'una remuneració.

Esquirol
Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga. Sembla que el nom deriva dels teixidors de l'Esquirol que reemplaçaren, durant la vaga del 1855, els obrers de Manlleu.

Establishment
Conjunt de les forces que controlen i dominen el poder.
Exèrcit industrial de reserva
Volum de mà d'obra que el procés de producció manté en desocupació per evitar la puja de salaris per sobre del nivell de subsistència. Fou considerat per Marx com a factor bàsic per a l'acompliment de la llei d'acumulació capitalista.

Gerent
Persona encarregada de dirigir l'activitat econòmica d'una empresa o una societat.

Insolvent
Que no té per a pagar el que deu.

Mà d'obra
1. Treball físic incorporat a un procés de producció. En certs casos l'expressió es refereix només al volum de treball no qualificat.
2. Total d'obrers assalariats d'un sector o un país determinats. L'anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon.
Morós -osa
Dit del deutor que retarda el pagament dels seus deutes.

Obrer
Persona que treballa en un ofici manual en qualitat d'assalariat.

Obrer especialitzat
O especialista. Obrer que executa en un taller operacions que no requereixen el coneixement de l'ofici, però sí un període de pràctiques i d'adaptació.
Obrer qualificat
Obrer que, després d'haver passat per un període de prova previst o reglamentari, executa una tasca per a la qual necessita un certificat d'aptitud professional semblant a la que es requereix per a la coneixença d'un ofici.

Patró -ona
La persona, individual o col·lectiva, que és propietària o contractista d'un comerç o d'una indústria, on hi ha obrers que treballen.

Personal
Conjunt de persones que treballen en una empresa. Hi ha diferents criteris de classificació del personal, segons que hom faci referència a la seva qualificació (especialitzat, no especialitzat), a la funció específica del seu treball (manual, administratiu) o al lloc jeràrquic corresponent (personal de direcció, d'execució, etc).

Poder econòmic
Domini que una persona, un grup o un país té damunt els béns i serveis de consum o damunt els factors productius (recursos naturals, força de treball, tecnologia, capital acumulat, etc).

Proletariat
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari.
Proveïdor -a
Que té el càrrec de proveir d'una mercaderia o d'un producte una persona, una empresa.

Staff
Equip d'especialistes posat al servei de la direcció d'una empresa amb la finalitat d'aportar-li informació i assessorament tècnic a l'hora de prendre decisions.

Subjecte econòmic
Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.

Treballador -a
Persona que treballa en qualitat d'assalariat. Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l'empresari, però el sol fet de treballar per compte d'altri ja fa sorgir la figura del treballador. El treballador pot ésser fix, eventual o temporer. Com a contraprestació del seu treball, l'empresari satisfà un sou al treballador. Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d'empreses i els caps de tallers o d'oficines, els empleats de banca, comerços i oficines, els treballadors intel·lectuals i tots els qui fan feina en situació de dependència amb relació a persones que l'ordenen o la imposen.
Índex
Mercat Albarà
Document que normalment acompanya la mercaderia en ésser lliurada, i que n'indica la natura i la quantitat, la data del lliurament i el nom del comprador i del venedor, i que, si és conformat, acredita la recepció de la mercaderia.

Canvi
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat. La superació d'una economia d'autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l'aparició del canvi, instrumentat d'antuvi pels procediments de bescanvi o barata i, posteriorment, per la introducció del diner.

Circulació econòmica
Conjunt d'activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics. El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d'un cos (en aquest cas, el cos social)— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra.
Comanda
Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d'una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts.

Compra
Acció de comprar.
Compravenda
Canvi d'una cosa per diners.

Consum
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
Contra reembors
Forma de compra-venda diferida en què es paga en rebre la mercaderia objecte del contracte.

Dret mercantil
Conjunt de normes destinades a regular l'organització i actuació dels operadors del mercat així com el marc i incidències de llur activitat.
Dumping
1. Venda de productes a un preu més elevat a l'interior del país productor que no en els mercats estrangers. La pràctica del dumping pot ésser esporàdica, efectuada ocasionalment per a la col·locació d'un excedent de producció en els mercats estrangers, depredatòria, amb la intenció d'introduir-se en un mercat o d'eliminar la competència, amb la consegüent puja de preus, i persistent, en forma continuada i amb la intenció d'obtenir beneficis complementaris en els mercats estrangers, un cop coberts els costs fixos en el mercat interior. Hom parla de dumping invers quan la venda de productes és feta a preus més elevats als mercats estrangers que a l'interior del país.
2. Nom amb què es coneix el fet que els països no desenvolupats tinguin costos laborals molt inferiors i una legislació en matèria laboral menys exigent que els països desenvolupats, la qual cosa fa disminuir els costos de producció de les empreses que s'hi instal·len.
Factura
Document que acompanya el lliurament de mercaderies o la prestació de serveis amb les seues característiques i preus.
Factura proforma
O proforma. Document amb què un venedor notifica al comprador per endavant el cost d'una comanda, però que no n'exigeix el pagament.

Intercanvi
Transferència d'una mercaderia, un servei o diner d'un subjecte a un altre en canvi d'una altra mercaderia, d'un altre servei o altre diner. Hom anomena economia de bescanvi la que es basa en el bescanvi de mercaderies, i economia de canvi aquella en què l'ús del diner és generalitzat.

Mercaderia
1. Qualsevol article o gènere que pot ser objecte de tracte o venda.
2. Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.
Mercat
1. Intercanvi de mercaderies per altres mercaderies o per diners.
2. Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.

3. Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d'efectuar l'intercanvi comercial.
4. Lloc on es compra i ven un producte. Cal distingir entre mercat interior o nacional, el que està dins el marc de les fronteres d'un Estat, i mercat exterior, el que es dóna amb altres Estats.
Operació
Transacció comercial ja sia de funcionament en general (operació bancària) o estrictament especulativa (operació de borsa). Hom parla d'operació a termini quan s'estableix l'acord de fer-la efectiva materialment i monetàriament en una data posterior, en previsió de possibles variacions de preus.
Sobirania del consumidor
Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar. L'augment sostingut de la capacitat adquisitiva dels consumidors per a obtenir una gran quantitat de productes, amb una gran competència entre els oferents, fa que les empreses orientin llur activitat a conèixer els desigs i les necessitats dels consumidors sobirans. El client és el punt de partida i l'objectiu final de tota l'activitat empresarial. Això no obstant, aquesta sobirania és com més va més teòrica i, si més no, molt mediatitzada, perquè la publicitat i els hàbits de consum creats fan que el consumidor es cregui obligat a comprar allò que li ofereixen.
Transacció
Qualsevol operació que comporti un canvi de tinença de béns o de títols. Hom parla de volum de transacció en referir-se al nivell d'operacions comercials assolit per una empresa o al total d'intercanvis haguts en una comunitat productiva en un període determinat.
Transparència de mercat
Qualitat d'un mercat, generalment expressada en termes relatius de preu, en el qual la informació sobre l'evolució, l'estructura i el comportament de l'oferta i la demanda és completa i accessible a tothom que hi concorre.

Venda
Xifra de negocis i, en general, del nivell d'activitat d'una empresa.
Venda a dipòsit
Transferència de mercaderies a algú, condicionant-ne el pagament efectiu a una posterior venda a tercers.

Índex
Oferta i demanda Competència
Rivalitat entre productors o comerciants per controlar un mercat més ampli.

Concurrència
Situació de mercat caracteritzada, en general i tradicionalment, per la lliure entrada i la igualtat de possibilitats.

Demanda
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Efecte renda Variació en la demanda d'un bé quan el poder adquisitiu dels consumidors augmenta.
Elasticitat
Mesura de la sensibilitat d'una magnitud econòmica en modificar-se'n una altra de què depèn.

Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.

Negoci
Operació de compravenda de béns mobles de la qual hom obté guanys.

Oferta
1. Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
2. Mercaderia que hom ofereix a més bon preu.

Saturació
Situació dels mercats amb un fort excés d'oferta, normalment temporal, d'una mercaderia i que indica sobreproducció. Si les mercaderies no són conservables, com ara alguns productes alimentaris, la saturació pot provocar importants caigudes de preus. Si són de bon conservar, normalment són emmagatzemades en espera de preus millors. La saturació de mercats és un dels elements fonamentals en el desencadenament de les crisis capitalistes.

Sobreproducció
O superproducció. Desajust en la circulació econòmica motivat per un excés de producció, que fa que el volum de l'oferta d'un mercat sigui superior a la capacitat efectiva de la demanda. Les crisis de sobreproducció, que es contradiuen amb la llei de Jean Baptiste Say, sostinguda pels clàssics, tenen unes característiques i, com a tendència, han estat tractades analíticament d'una manera equivalent a les de subconsum. Això no obstant, en aquest cas es poden donar situacions d'excés d'oferta de caràcter estrictament cojuntural, com a conseqüència de decisions contràries al comportament del mercat, la qual cosa no es correspon en les situacions de subconsum.
Subconsum
Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s'ofereixen en el mercat.
Teorema de la teranyina
Teorema que explica els mecanismes d'ajust entre la corba d'oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable. Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera: el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament. Com més rígida sigui la corba d'oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors. Segons que la rigidesa de la corba d'oferta sigui més o menys gran que la de demanda, el moviment ocasionat, en forma de teranyina, tendirà a convergir cap al preu d'equilibri o se n'allunyarà.
Índex
Tipus de
mercat
Bescanvi
Compra-venda de mercaderies en la qual no intervé el diner.

Duopoli
Situació d'un mercat en la qual fan l'oferta només dos venedors, davant una demanda clàssica. És el cas específic més simplificat d'oligopoli, estudiat i introduït per Antoine A. Cournot. El duopoli pot ésser també de demanda, quan dos únics compradors s'afronten a una oferta competitiva.
Estraperlo
Negoci il·legal de productes intervinguts per l'estat, venuts a preus abusius.

Exposició
Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l'interès públic. Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals.
Fira
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis. Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d'influència reduït a una comarca.
Fira de mostres
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats. Aquestes fires són organitzades per l'aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat. Poden tenir un caràcter local o internacional.

Mercat borsari continu
Tipus de mercat borsari en què la cotització és feta contínuament (o en intervals molt breus), en funció de l'arribada de les ordres i amb l'enregistrament dels preus successius durant la sessió que té una duració llarga.
Els seus avantatges són més eficàcia (menys cost i més rapidesa), més eficiència (total transparència), i més amplitud (la telemàtica permet la interconnexió borsària estatal i internacional).
Mercat comú
Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea.
Mercat de crèdit
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit. Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d'acord amb el període de durada dels crèdits: el mercat de diners i el mercat de capitals. El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s'estableix el tipus de descompte com a preu del diner. Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que col·loquen fons disponibles als bancs. Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l'estat i les entitats públiques. El mercat de capitals és el de crèdits a llarg termini. L'oferta prové dels particulars, que tenen fons dipositats a la banca o a les societats d'inversió. La demanda, que té com a motiu bàsic el finançament de la inversió, prové de les empreses i l'estat.
Mercat de futurs
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers). La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d'una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d'interès o en les cotitzacions de divises i valors. Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d'eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l'assumpció de riscs en posicions descobertes.

Mercat de valors
Borsa de valors.
Mercat negre
Intercanvi il·legal o clandestí de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.
Mercat obert
Mercat de crèdit en el qual no intervé l'element de solvència personal, sinó el valor objectiu dels títols. La borsa de valors és el típic mercat obert. Les anomenades operacions de mercat obert són un important instrument de política econòmica que té com a finalitat controlar la quantitat de diner existent en el país.
Monopoli
Forma de mercat en què l'oferta és concentrada a les mans d'un sol oferent i la demanda és atomitzada. Les diferents configuracions possibles de les condicions de l'oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli, quan els oferents d'una mercaderia només són dos, i l'oligopoli, quan els oferents són un nombre restringit. De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l'existència d'un demandant i molts oferents, hom l'anomena monopoli de demanda o monopsoni. També es pot distingir entre monopoli natural, quan es parla de recursos naturals d'un caire especial, monopoli econòmic, quan es tracta d'organitzacions o empreses monopolistes, i monopoli de dret, que pot ésser privat (per exemple, les patents) i públic (per exemple, el monopoli del tabac de l'estat).
Monopsoni
Monopoli de demanda. És una forma de mercat en què hi ha un únic comprador enfront d'una oferta atomitzada.

Oligopoli
Forma de mercat freqüent en la realitat econòmica moderna, caracteritzada per un grau de concentració elevat, és a dir, perquè un nombre petit d'empreses controlen una elevada proporció de la producció, de la població activa del sector, etc. La característica fonamental de l'oligopoli és l'elevat grau d'interdependència entre les decisions de les empreses.

Oligopsoni
Forma de mercat en què concorren molts oferents i pocs demandants.
Pliopoli
Terme que expressa el grau de facilitat que existeix, en una determinada indústria o mercat, per a l'entrada d'una nova empresa.
Polipoli
Situació de mercat en què, contràriament al cas de monopoli, concorren un gran nombre de productors, de compradors i gran diversitat de productes. Per a definir aquest tipus de mercat hom utilitza preferentment l'expressió "competència perfecta" o "lliure competència".

Índex
Preus A preu fet
Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.
A sota preu
A un preu més baix que el de compra.

Alça
Augment del preu d'un bé econòmic (monedes, efectes públics, mercaderies, lloguers, etc).
Baixa
Disminució del preu, del valor, d'alguna cosa en el mercat.
Base
Preu usat com a unitat o terme de comparació per calcular altres preus.

Cost
Preu, valor (d'una cosa).
Cotització
Preu de venda obligatori, normal o mitjà, segons els casos, vigent per a un títol, producte, article o mercaderia.
Deflació
Situació en què la baixa de preus, fruit d'una insuficiència de demanda, determina un augment del valor del diner.
Augment del poder adquisitiu del diner com a conseqüència de la baixa en l'índex de preus. En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l'existència d'un excés d'oferta de béns i serveis en l'economia. La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa.
Depreciació
Disminució del valor o del preu d'una cosa.
Disminució del valor dels elements de l'actiu d'una empresa. Generalment és derivada d'un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d'una disminució o canvi d'orientació de la demanda o d'un gran increment de l'oferta. És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l'antic equip per un altre de més perfeccionat.
La depreciació d'una moneda és la pèrdua de valor pels intercanvis monetaris en general sense intervenció del govern. No s'ha de confondre amb la devaluació.

Dumping
Venda de productes a un preu més elevat a l'interior del país productor que no en els mercats estrangers. La pràctica del dumping pot ésser esporàdica, efectuada ocasionalment per a la col·locació d'un excedent de producció en els mercats estrangers, depredatòria, amb la intenció d'introduir-se en un mercat o d'eliminar la competència, amb la consegüent puja de preus, i persistent, en forma continuada i amb la intenció d'obtenir beneficis complementaris en els mercats estrangers, un cop coberts els costs fixos en el mercat interior. Hom parla de dumping invers quan la venda de productes és feta a preus més elevats als mercats estrangers que a l'interior del país.

Especulació
Operació efectuada en previsió d'una modificació en l'estructura de preus, per tal d'obtenir uns guanys extraordinaris. Aquest tipus d'operació, que sempre comporta un risc, és efectuat en el procés de distribució i es distingeix de les operacions ordinàries de compravenda perquè no respon a la satisfacció de cap necessitat concreta del subjecte. L'especulació ha estat justificada com a element de regulació automàtica de les fluctuacions temporals dels preus, especialment en el cas dels productes agrícoles, malgrat que en molts casos accentua encara més aquestes distorsions i constitueix una maniobra que falseja el joc de l'oferta i la demanda. A la borsa, les operacions especulatives són factors determinants de l'índex de cotitzacions, especialment les compres considerables de certs títols per fer-los pujar artificialment (especulació a l'alça) i les vendes en grans quantitats per desvalorar-los (especulació a la baixa).
Espiral de la inflació
Procès d'augment progressiu dels preus quan es modifica l'estructura productiva mitjançant la sobreinversió monetària.
Factura
Document que acompanya el lliurament de mercaderies o la prestació de serveis i en el qual hom en descriu les característiques i en fa constar el preu.

Guerra de preus
Nom donat a la lluita competitiva que es dóna entre els oferents d'un mercat oligopolístic, típic del capitalisme monopolista, per captar el volum més gran possible de demanda. Consisteix en la fixació de preus baixos, àdhuc per sota del cost de producció, que una empresa pot establir transitòriament a través de certes mesures, com el reforçament de l'autofixament, una forta publicitat, etc, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat.

Hiperinflació
Augment disparat dels preus que provoca una desvaloració i pèrdua de confiança en el diner i, com a conseqüència, una preferència generalitzada per l'adquisició de béns.

Import
Preu d'una cosa, quantitat de diners que val un bé o que s'ha de pagar per un crèdit o deute.
Índex de preus
Equació matemàtica que sorgeix de la valoració ponderada dels preus dels productes en un lloc i un moment concrets; permet analitzar d'una manera sintètica la seva variació al llarg del temps.
Inflació
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
Desequilibri econòmic caracteritzat per una alça general dels preus causada per l'excés del poder de compra de la massa de consumidors respecte de la massa de béns i serveis que són a la seva disposició. El fet que hi hagi més mitjans de pagament -moneda en circulació- que no pas béns o serveis a adquirir provoca l'alça dels preus. D'ordinari, si la inflació es perllonga molt, al final motiva una devaluació de la moneda. La inflació comporta un augment de preus i salaris com a conseqüència de la pèrdua de valor d'una moneda. Se sol atribuir a una emissió excessiva de paper moneda o a una insuficiència de l'oferta. És el fenomen contrari a la deflació.

Maltusianisme econòmic
O mathusianisme. Disminució voluntària de la producció de béns per evitar la disminució dràstica dels preus, pràctica que pot arribar a la destrucció física dels béns.

Marge
Diferència entre el preu de cost i el de venda d'un producte.
Nivell de preus
Índex representatiu de la variació dels preus respecte als d'un any que hom pren com a base. Les desviacions del nivell de preus amb relació a la base, en un mercat i un període determinats, és la inversa de les modificacions del poder adquisitiu del diner, per al mateix període.
Noli
Preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar.

Poder adquisitiu
Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners. Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns. Especialment a partir de la Segona Guerra Mundial s'ha deteriorat el poder adquisitiu de les monedes, a causa de la taxa de creixement d'inflació.
Preu
1. Valor en què és estimat un objecte qualsevol.
2. Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d'unitats d'un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d'un altre bé Y. En el llenguatge habitual, el preu d'un bé es refereix al nombre d'unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d'aquest bé. En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari, per diferenciar-lo del preu relatiu, on la unitat de compte no és necessàriament el diner.

Preu compost
Preu d'una tasca definida (que forma part d'una obra) d'acord amb les quantitats i els costos de jornals, materials i transport necessaris per a efectuar-la.
Preu de cost
El que resulta de la comptabilització del valor de tots els recursos emprats en la producció d'un bé.
Preu de fàbrica
Cost unitari d'un producte al final del procés de producció. Hom en diu també preu de cost o cost d'elaboració.
Preu de llançament
Preu que es fixa per a un producte nou, més moderat del que tindrà més endavant.
Preu de saldo
Preu reduït que es proposa per a disminuir o acabar les existències d'un producte.
Preu de venda
Quantitat per la qual pot adquirir-se un bé.
Preu just
Valor que, en un procés d'expropiació forçosa, es fixa per a un bé i que correspon al seu valor real.
Preu simple
Preu d'unitats elementals com ara el preu del jornal o el de les unitats dels materials.
Preu unitari
Preu compost que s'aplica a cada una de les unitats que formen una obra.

Tarifa
Preu estipulat, presentat generalment en forma de taula o catàleg, per determinats serveis, drets a pagar, imposts, etc. El terme "tarifa" pot identificar-se amb preu fixat per l'estat, pel fet d'ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d'ell, sinó dependent d'allò que s'ha de pagar. Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l'import del preu es paga per quota fixa i també segons l'ús, com per exemple la llum, el telèfon etc. Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s'utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no correspon al cost real del servei.
Taxa
Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa.

Unitat de compte
Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, així com la relació entre elles, i que esdevé una característica essencial en el diner, per la qual hom pot establir una identitat entre unitat de compte i unitat monetària. Malgrat aquesta identitat, existeixen altres unitats de compte, com ara l'enter equivalent a la centèsima part del valor d'una acció o una obligació, que té la finalitat d'establir el valor d'aquests títols en els mercats borsaris, o les unitats clearing, que, malgrat la referència al valor d'un mitjà de pagament internacional, no són en cap moment diner.
Índex
Recursos Primeres matèries
Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d'utilitzar-los en un posterior procés de producció. En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d'origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d'una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció. Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d'obtenir-ne un producte acabat.

Recursos
Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals de què disposa una empresa per portar endavant les activitats econòmiques.
Recursos d'altri
O de tercers o aliens. Recursos aportats per persones estranyes als propietaris o socis d'una empresa, per al seu finançament, normalment exigibles a un cert termini.
Recursos econòmics
Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals, amb què compta un individu o una comunitat, susceptibles d'ésser utilitzats en activitats econòmiques diverses o en la satisfacció directa de necessitats humanes. Aquest concepte, referit als mitjans materials, que comporta la problemàtica de la seva assignació, pot fer-se extensiu a les disponibilitats monetàries.
Recursos energètics
Recursos naturals d'un país que forneixen l'energia necessària a la indústria.
Recursos forestals
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització. El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats.
Recursos naturals
Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, la vegetació, la fauna, etc, necessaris per a satisfer necessitats humanes, o com a inputs en determinats processos productius. Llur característica fonamental d'ésser no produïbles condiciona l'evolució dels processos d'acumulació. Aquest fet n'ha configurat el caràcter estratègic, i llur control constitueix un centre de poder econòmico-polític.
Recursos productius
Béns que hom utilitza com a factors de producció per a obtenir-ne d'altres susceptibles de satisfer més necessitats humanes.

Recursos propis
Recursos constituïts per aportacions dels propietaris de l'empresa, per beneficis no distribuïts, o per determinades provisions i previsions, els quals financen normalment part de l'actiu fix de l'empresa.

Terra
Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d'activitat a què es refereix: és bàsic en l'agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o l'electrònica.
Índex
Indicadors econòmics Agregat
Magnituds globals, obtingudes a base de les dades subministrades pels diferents comptes macroeconòmics i corresponents a conjunts estadístics definits. Els quals permeten de calcular les magnituds globals de l'activitat econòmica, des de l'enfocament de la producció fins a la venda, la despesa o l'ocupació.
Balanç de l'economia nacional
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d'un país que, en conjunt, en formen el capital nacional. Aquest és constituït pels béns físics del país (cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc) i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d'altres països i els drets d'estrangers sobre béns del país. Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país (bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc) no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancel·lades. El balanç del capital nacional, juntament amb la força laboral i la tècnica, és un element determinant de la potencialitat econòmica del país, de manera que sol existir una relació estreta entre el capital nacional existent i el producte nacional d'un període determinat.
Cost de la vida
Despeses necessàries en un determinat moment per a mantenir un cert nivell de vida. Per a mesurar-lo hom utilitza un índex que és l'expressió sintètica dels preus dels béns considerats bàsics. De la seva homogeneïtat depèn la validesa de les comparacions internacionals.
Estadística
Ciència, mètode, tècniques, operació d'anàlisi matemàtica, que permeten d'estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts.
Estadística econòmica i social
Branca de l'estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l'estudi numèric dels fenòmens col·lectius de caràcter econòmic i social.

I+D
Sigles d'Investigació i Desenvolupament. Fan referència a les polítiques de foment de la ciència i la investigació. El percentatge del PIB que un país dedica a I+D és un indicador del seu grau de desenvolupament.
Índex
Nombre que expressa la relació entre dues magnituds o més i que és emprat per a comparar factors o magnituds més complexos.

Índex de desenvolupament humà (IDH)
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990. Aquest índex es calcula per a tots els països del món a partir del PIB per càpita, l'esperança de vida, la taxa d'escolaritat i la taxa d'alfabetització d'adults.

Índex de preus
Equació matemàtica que sorgeix de la valoració ponderada dels preus dels productes en un lloc i un moment concrets; permet analitzar d'una manera sintètica la seva variació al llarg del temps.

Índex de preus al consum (IPC)
A l'estat espanyol, mesura efectuada per tal d'avaluar el cost de la vida al llarg d'un període determinat de temps, el resultat de la qual té caràcter oficial. Per a confegir-lo, hom treballa sobre una mostra que té en compte els preus de determinats béns i serveis prèviament seleccionats com a bàsics, el nivell de consum de cada període, els salaris i el pes relatiu de cada grup sòcio-econòmic en la població total.
Indicador
Xifra de referència que hom empra per tal d'explicitar i resumir taules estadístiques i que dóna una idea més clara del fet que hom vol explicar. De vegades aquestes xifres són només l'índex del moviment que la magnitud ha experimentat (per exemple, el PNB el 1960 = 100; el 1970 = 150). Unes altres vegades cal precisar magnituds econòmiques, com la de renda nacional, amb indicadors de nivell de vida o benestar.
Indicador de Progrés Genuí (IPG)
Indicador proposat pel grup Redefining Progress per a substituir el PIB i avaluar millor el benestar i el desenvolupament. Més avançat que l'Índex de Benestar Econòmic creat el 1989 per Herman Daly i John Cobb, engloba contribucions positives i descompta costs com el consum de recursos, la pèrdua de béns naturals, la contaminació, la distribució desigual de la renda i la delinqüència.
Nivell de preus
Índex representatiu de la variació dels preus respecte als d'un any que hom pren com a base. Les desviacions del nivell de preus amb relació a la base, en un mercat i un període determinats, és la inversa de les modificacions del poder adquisitiu del diner, per al mateix període.
Nivell de subsistència
Quantitat de béns i serveis, que, des d'un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.

Nivell de vida
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d'un grup o una classe social determinats. No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d'un grup d'individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable. La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d'un estat. Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d'una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l'altra, elements no monetaris per evitar d'alguna manera la incidència variant de l'evolució dels preus dels diferents productes. Entre els índexs d'aquest segon tipus els més utilitzats són: nombre de calories consumides per persona i dia, nombre de kW, de tones de ciment, acer, etc, disponibles per habitant, índex de mortalitat infantil, de places escolars, places en centres hospitalaris, etc, per 1 000 habitants, nombre de vehicles, televisors i altres electrodomèstics, etc, per 1 000 habitants, i publicacions setmanals, diàries, etc, les quals presenten un elevat grau de correlació entre elles.

Producte Interior Brut (PIB)
Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l'estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l'interior.
Producte Nacional Brut (PNB)
Valors a preu de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat.
És la mesura bàsica del funcionament d'una economia nacional. Ens ofereix el valor del conjunt de béns i de serveis produïts per un país durant un any, al qual s'ha restat la part que es deu als factors productius estrangers presents en el país i se li ha sumat la part corresponent als factors productius nacionals que operen a l'exterior.
Producte Nacional Net (PNN)
Valor a preus de mercat de la producció neta d'un estat en un període de temps determinat. El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius (amortitzacions). Si en lloc d'ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional.

Ràtio
Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l'índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació. Les ratios emprades més sovint es refereixen a l'estructura financera de l'empresa, a l'eficiència d'utilització de capitals, a l'apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat.
Renda disponible
Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi. La renda disponible coincideix amb la renda personal després de la deducció prèvia dels imposts personals.

Renda nacional
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any. En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net.

Renda per càpita
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.

Renda personal
Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les institucions privades sense fites lucratives. La renda personal es troba deduint de la renda nacional els beneficis no distribuïts, els imposts sobre societats i les quotes de la seguretat social i sumant-hi les transferències rebudes per les economies domèstiques procedents del govern i de les empreses.
Renda real
Valor de la renda calculat a preus constants o a preus deflacionats segons un índex general de preus. Aquesta macromagnitud és utilitzada per a mesurar l'evolució de l'activitat econòmica en el decurs del temps, eliminant així els efectes de la variació dels preus.

Taula demogràfica
Taula estadística que recull les dades, per edats i per sexes, que serveixen per a calcular les taxes demogràfiques. Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d'estructura per edats.

Taxa
1. Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa.
2. Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme "taxa", en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps. Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme "tipus". Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc.

Taxa d'analfabetisme
Proporció d'analfabets sobre la població total considerada. Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina. El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d'analfabetisme i les edats considerades varien d'un país a l'altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d'altres només l'autòctona; uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d'altres, no. També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d'analfabetisme més alta per un mateix grau d'escolarització. Finalment, certs països només consideren alfabets els qui llegeixen i escriuen una llengua com pot ésser la de colonització, que molts autòctons ni tan sols no parlen.
Taxa demogràfica
Les taxes demogràfiques es diferencien de les proporcions. Posen en relació esdeveniments registrats de manera contínua (fluxos) amb les poblacions mitjanes al llarg del període de registre (estocs), com és el cas de les taxes de mortalitat, natalitat o nupcialitat. Les proporcions, en canvi, relacionen una part amb el total d'una població (proporció de joves, de dones o de solters).
Taxa natural d'atur
Nivell de desocupació per sota del qual l'escassetat de persones disponibles per a ocupar les noves vacants impedeix creixements d'ocupació i acaba provocant increments addicionals de salaris i acceleració de la inflació. Es coneix amb la sigla anglesa NAIRU (Non Accelerating Inflation Rate of Unemployment).

Taxes de reproducció
Mètode demogràfic que permet de mesurar d'una forma neta i operativa el succés dels naixements. El futur d'una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació. Si les dones en edat fèrtil d'una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien. Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada. El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un moment donat, en tant per un, la suma de les quals és considerada la probabilitat de procreació per càpita de les dones de la població esmentada durant un cert període de temps.

Variable econòmica
Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens econòmics i les seves relacions, i són, doncs, elements fonamentals en la formulació del model econòmic. Poden ésser exògenes o endògenes, segons el paper que tinguin en l'explicació del fenomen econòmic, però mai per natura, puix que una variable pot ésser endògena en un model i exògena en un altre. És una variable exògena aquella que pren uns valors que són explicatius dels de les altres variables del model, però sense ésser influïda per aquestes, i és endògena o dependent aquella que pren uns valors determinats per les altres variables del model i pel mateix funcionament d'aquest. Hom parla de variable retardada quan, en un model dinàmic, es considera l'evolució d'una variable determinada en un període anterior. Aquestes variables s'han de considerar com a exògenes.
Volum
Suma o conjunt total de cadascuna de les diverses magnituds o activitats econòmiques. Com ara el volum de transaccions, que és la suma de tot allò que es ven computat tants cops com vegades és objecte d'una transacció en el període considerat, i volum dels treballs en curs, que és la suma dels valors de les diferents feines que hom fa en un moment donat.
Índex
Comptabilitat Abonament
Assentament en el crèdit d'un compte.

Acompte
1. Quantitat parcial d'un compte, pagada abans de la liquidació total.
2. Préstec reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d'interès convingut i amb una garantia.

Actiu
Conjunt de béns i de crèdits d'una empresa.
Assentament
Anotació feta en un llibre comptable referent a una operació mercantil determinada.

Balanç
1. Compte que fa el comerciant de l'estat dels seus cabals.

2. Estat extractat o derivat d'anotacions comptables per examinar la gestió d'una empresa.
Caixa
Conjunt dels actius líquids realitzables d'una manera immediata pel subjecte patrimonial.
Comptabilitat
1. Branca de l'economia que té per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.

2. Acció de portar els comptes d'una gestió, d'un negoci, etc.
3. Conjunt de comptes d'una gestió, d'una empresa, etc, portats segons un pla.
Compte
1. Estat de les sumes a rebre o a pagar.
2. Registre regular de transaccions pecunàries, de deutes i crèdits.
3. Compte corrent bancari. Contracte de dipòsit entre un banc i una persona o unes quantes pel qual s'aporten crèdits i deutes a compensar mentre dura el contracte, a la fi del qual pot exigir-se'n el saldo.
4. Estat de comptes. Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.
5. Rendició (o retiment) de comptes. Acció de presentar la relació de despeses i ingressos d'una administració o gestió per tal que puga ser comprovada.

Deute
Quantitat (diners, béns o serveis) que una persona o un organisme deu.
Deute amortitzable
Quantitat que cal tornar en una data de venciment determinada.
Deute exterior
Deute públic emès en moneda estrangera els títols representatius del qual són subscrits per ciutadans d'altres estats.
Deute flotant

Un deute públic que té un termini.
Deute públic
Endeutament de l'estat per la venda, al mercat, de títols representatius d'aquest deute. L'emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l'estat i que no sempre és possible d'aconseguir-ho augmentant els imposts. Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant.
Dipòsit
Assentament en la comptabilitat d'un banc que indica que un client determinat li és creditor d'una certa quantitat.
Exercici
Període legal d'un pressupost d'ingressos i despeses.
Haver
Béns o drets que hom posseeix.
Passiu
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
Rebut
Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d'algú diners o una altra cosa.
Saldo
Diferència en un compte entre el dèbit i el crèdit.
Venciment
Data en què s'ha de complir el termini d'una obligació.

Volum de negoci
Total de transaccions comercials efectuades durant un exercici econòmic.

Índex
Control econòmic Auditoria
Examen de la situació econòmica d'una societat feta per auditors, a fi de donar-ne a conèixer l'estat patrimonial o financer.

Cadastre
Documentació establerta una vegada efectuades diverses operacions administratives i determinats aixecaments topogràfics per tal de permetre la identificació de les propietats immobles —urbanes i rústiques— d'una determinada zona, la constatació del caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en resulten.

Talla
Llista dels habitants d'un poble o país, feta especialment a efectes tributaris.

Índex
Renda Despesa nacional
Renda nacional considerada sota l'aspecte de la seva destinació. És constituït pel total de despeses per consum fetes pels particulars i el sector públic, per la formació interior en brut de capital i pel saldo de les operacions amb estats exteriors.
Despesa pública
Volum de les despeses fetes per l'administració per satisfer necessitats col·lectives.
Estalvi
Part de la renda d'un país, en un exercici econòmic, no despesa en consum. Aquesta part de la renda, malgrat haver estat distribuïda a les famílies (en forma de sous, interessos, beneficis, etc) o a l'estat (com a imposts) per l'aparell productiu d'un país, no hi retorna en forma de despeses de béns i serveis; d'altra banda, les empreses tampoc no distribueixen a les famílies i a l'estat la totalitat dels ingressos obtinguts. L'estalvi pot ésser, doncs, de caràcter privat, quan el fan les empreses o les famílies, o públic, si prové de la renda no despesa per l'estat. Els ingressos estalviats pels particulars i per l'estat es posen a disposició de les empreses a través de llur canalització pel sistema financer, el qual facilita a aquestes els recursos necessaris per a dur a terme l'acumulació. Una part de l'estalvi, que surt definitivament de la circulació econòmica, constitueix l'anomenat tresorejament; per això, l'estalvi pròpiament dit es redueix només als ingressos no consumits que retornen al sistema de producció com a demanda de béns d'inversió.
Plusvàlua
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Renda
1. Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d'un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l'ús, durant un període de temps determinat, d'un actiu que pertany a una altra persona.
2. Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra. Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció (terra, treball i capital). És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica, excedent rebut pels factors productius, d'oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d'altres usos. L'origen d'aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d'oferta d'alguns factors, ja sia pel fet d'ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a curt termini entre l'oferta i la demanda.
Índex
Caràcter cíclic de l'activitat econòmica Boom
Màxim d'un cicle econòmic, és a dir, la culminació d'una fase expansiva dins l'activitat econòmica, quan aquesta és en situació de plena ocupació dels recursos productius, manifestada en una alça general dels índexs econòmics. Rep aquest nom pel seu caràcter sovint explosiu que precipita l'economia cap a la depressió. En un sentit més restrictiu, el terme és emprat per a designar els períodes culminants d'activitat del mercat de valors.
Cicle econòmic
Canvi poc o molt regular del nivell de l'activitat econòmica que, d'una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l'economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s XVIII. El cicle comprèn normalment quatre etapes: l'expansió (o prosperitat), la crisi (o recessió), la contracció i la recuperació. Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre.

Conjuntura econòmica
Moment econòmic o, per extensió, històric de curta durada caracteritzat per la unió de diverses variables o circumstàncies que defineixen temporalment una situació.
Conjunt dels components, permanents i accidentals, de la vida econòmica o político-social, en un moment determinat, en un pla d'institucions, nacional o internacional.

Consolidació
Procés econòmic, subsegüent a una època de crisi, caracteritzat pel creixement rítmic de la producció i del consum i per l'equilibri en la balança de pagaments.

Crisi
1. Pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament. La situació de crisi prové generalment d'una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció.
2. Fase greu que travessa la indústria, el comerç, etc.
Crisi de subsistència
Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim degut a la irregularitat de les collites i que es caracteritzava per la manca d'aliments i llur encariment. La conseqüència més greu era la fam.  És la típica crisi de subproducció de l'època preindustrial.
Depressió
Fase del cicle econòmic en què l'activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció. Bé que de vegades hom la fa correspondre a la fase de crisi, és més adequat d'anomenar així l'època immediatament posterior a l'aturament més fort de l'activitat econòmica.
És un fenomen econòmic de durada mitjana que segueix a una crisi, caracteritzat per l'estancament econòmic. Es considera que acaba en el moment en què s'observa la represa de les inversions i el retrocés de l'índex d'atur. És l'oposat a l'expansió.

Desequilibri
Situació d'un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s'han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema. La situació de desequilibri pot desencadenar les forces que portin el sistema a una nova situació d'equilibri o pot accentuar les forces contradicctòries que, en no compensar-se, perpetuaran el desequilibri. El concepte de desequilibri pot ésser aplicat al sistema econòmic en conjunt o, en concret, a uns determinats aspectes de realitat econòmica. Així, hom parla de desequilibris regionals, de creixement desequilibrat, de desequilibri en la balança de pagaments, de mercats en desequilibri, de desequilibris sectorials, etc.

Equilibri econòmic
Situació d'un sistema econòmic en què les variables rellevants es mantenen constants i no hi ha tendències que forcin un canvi.

Estabilitat
Situació d'un sistema econòmic en el qual les condicions d'equilibri són consistents.
Estancament
Situació en la qual el creixement del producte total o per habitant és molt petit, inexistent o negatiu. Pot afectar una indústria, un sector o una economia considerada globalment. En aquest darrer cas, hom pot parlar de diferents situacions d'estancament. Així, el que es dóna entre diferents fases del cicle econòmic en les economies industrials. Un altre és l'estancament en països pobres i subdesenvolupats, on l'escassetat de mitjans de producció i una organització econòmica i social tradicional mantenen l'economia estabilitzada en baixos nivells de renda. L'estancament pot provenir també de causes externes al sistema econòmic, com és ara guerres o inestabilitat política. Finalment, i de plena vigència a la dècada dels vuitanta en els països industrials, la causa de l'estancament pot trobar-se en una acusada pèrdua de l'esperit empresarial.

Expansió
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una prosperitat generalitzada de l'activitat econòmica. Quan es donen causes estranyes al procés de producció que fan preveure la possibilitat d'augmentar els guanys es produeix una mobilització intensiva dels recursos, amb el consegüent increment del producte. Aquesta fase, generalment acompanyada d'inflació, és frenada quan el creixement dels preus afecta la demanda o quan hom arriba a la plena utilització dels recursos.
Fluctuació
Variació experimentada en el curs general de l'activitat econòmica o en una magnitud econòmica rellevant. Quan les fluctuacions són de llarga durada i tenen lloc en un mateix sentit (creixent o decreixent), hom parla de tendència secular. Les fluctuacions cícliques es presenten en forma de moviments ondulatoris de l'activitat econòmica, amb fases successives d'expansió i de contracció, que es repeteixen en un termini determinat. Els cicles solen seguir, a més, la direcció d'una certa tendència. Les variacions irregulars degudes a factors accidentals de l'activitat econòmica consitueixen les fluctuacions esporàdiques. Hom distingeix també entre les fluctuacions que afecten l'estructura d'un sistema econòmic i les que no l'afecten.

Procés econòmic
Conjunt d'estadis i activitats que, en llur constant i progressiva repetició, configuren el fet econòmic. Aquest conjunt és integrat alhora per un procés de producció dels béns (d'un bé en concret o d'una totalitat de béns produïts en un país, societat, etc) i per un procés de distribució de les rendes corresponents als diversos factors que intervenen en el procés de producció. L'objectiu de l'economia política és de determinar la regularitat d'aquests processos i d'investigar les lleis socials que regeixen el procés econòmic, el qual, com ha estat dit, no és acomplert d'una vegada, sinó que és una repetició constant del procés de producció i del de distribució. En el procés econòmic, d'altra banda, són establertes relacions, més o menys estables, entre els homes, les quals relacions tenen lloc a través dels mateixos béns o productes que resulten del dit procés.

Prosperitat
Situació econòmica en què es preveu un augment considerable de la demanda, amb la consegüent previsió de millors expectatives, que fa que l'activitat econòmica s'incrementi a ritmes creixents a fi d'obtenir el producte necessari, per tal de donar l'abast a la demanda creixent.

Reactivació
Recuperació.

Recessió
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l'activitat econòmica. Correspon a la flexió que hi ha entre la prosperitat i la depressió i, per períodes curts de temps, és sinònim de depressió. N'és el tret fonamental la disminució de la demanda, especialment la de béns de capital i, en conseqüència, la reducció de la producció. La baixa de beneficis, que se'n deriva, provoca una disminució de les inversions noves, una acumulació d'estocs i una elevació de la taxa d'atur. També produeix tensions en el sistema bancari.

Reconversió
Procés tendent a reconstruir una situació anterior, com ara el pas d'una economia de guerra a una economia de pau.

Recuperació
Etapa del cicle econòmic que enllaça la contracció amb l'expansió o prosperitat. Després d'una etapa caracteritzada per una disminució de la velocitat de creixement de la renda i, per tant, de disminució de la inversió, s'inicia la fase de recuperació com a resultat d'un increment de la inversió, ja sia per motius exògens a l'activitat econòmica, ja sia perquè la capacitat productiva existent ha arribat a un nivell inferior al de producció adequat. Un cop iniciada, la despesa extra crea una ocupació extra i unes rendes extres que al mateix temps induiran a augmentar les despeses.

Societat de consum
Expressió amb què hom designa l'estat i l'etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Stagflation
Situació segons la qual disminucions de l'activitat econòmica coexisteixen amb inflació o alça continuada de preus.
Terciarització
Segons la interpretació del creixement econòmic en termes d'evolució, predomini del sector terciari com a fase més avançada d'aquesta evolució. Representa la preponderància de tota mena de servei i en particular de l'estat.

Trend
El creixement econòmic no es desenvolupa a un ritme uniforme. Hi ha diversos tipus de fluctuacions de desigual durada que s'imbriquen els uns amb els altres i afecten tots els aspectes de l'activitat econòmica. El trend representa el primer moviment i tradueix l'evolució lenta de l'economia que s'estén al llarg d'un segle. El trend que es desenvolupà al llarg del segle XIX manifestava dues tendències aparentment oposades, en realitat complementàries: preus orientats a la baixa i producció orientada a l'alça.
Índex
Diner i
sistema
financer
Amortització financera
Liquidació de l'actiu fix, o sigui, conversió periòdica d'aquest en disponibilitats que proporcionen a l'empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.

Autofinançament
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l'operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l'esmentada inversió. En tècnica comptable és la dotació d'un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment.

Canvi
1. Bescanvi.
2. Preu de cotització dels valors mercantils.
3. Diner retornat al comprador quan aquest ha donat una moneda, bitllet, etc., superior al preu de la compra.
4. Diners que es descanvien.
5. Conjunt de moneda fraccionaria que es destina al canvi.
Retenció
Suspensió total o parcial del pagament del sou per tal de satisfer-hi algun deute o un impost.

Sistema financer
Conjunt d'institucions que té com a finalitat la canalització de l'estalvi cap a l'acumulació, la transmissió de l'excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries. Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d'atreure l'estalvi i de destinar-lo al finançament d'una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner (també dit monetari), on s'efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals (també dit financer), on s'efectuen a llarg termini.

Valor
1. Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l'homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
2. Qualitat de determinats béns que els fa mereixedors d'ésser equiparats a una certa quantitat de diners.
3. Títol representatiu de participació en els havers d'una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, de serveis, etc. Els havers, privats (obligacions o accions) i públics (deute públic), poden ésser objecte d'operacions borsàries.
Valor afegit
Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc) generades en la realització de l'activitat productiva. Quan fa referència al total de remuneracions corresponents a tot el sistema econòmic, deduït el desgast dels mitjans de producció utilitzats, és a dir, l'amortització, és equivalent a la renda nacional.
Índex
Banca Banc
Institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec. Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l'àmbit d'actuació i a les funcions específiques. Per la propietat del capital, els bancs poden ésser privats, quan tot el capital és aportat per entitats privades; públics, quan el capital és d'origen estatal o governamental, i mixts, quan l'estat intervé en la composició del capital. Per l'àmbit de llur actuació, hom classifica els bancs en locals, circumscrits a un sol domicili, regionals, difosos en una regió o en bona part d'ella, nacionals, si operen dins un àmbit estatal, i internacionals, si operen en diversos àmbits estatals. Per les funcions que acompleixen, els bancs poden ésser classificats en centrals, comercials de dipòsits, industrials i especialitzats.
Banc central
És una entitat essencial del sistema bancari i monetari d'un estat, generalment de caràcter públic (bé que pot ésser mixt i fins i tot privat, estretament controlat per l'estat). Té com a funcions essencials l'emissió de bitllets, l'actuació com a prestador en darrera instància (banquer dels bancs), fer de banquer (i en alguns casos, de caixer) del govern, operar com a gestor i dipositari de les reserves d'or i de divises, fer-se càrrec dels pagaments internacionals de l'estat i assumir normalment la gestió del deute públic; en tant que agent del govern, és l'instrument de la política monetària i creditícia i aplica les normes governamentals.
Banc comercial de dipòsits
Normalment privat, rep dipòsits a la vista o a curt terme, pels quals paga un interès baix i sobre els quals, bàsicament (a més del capital i de les reserves), concedeix fons a curt termini (descompte de lletres, avançaments de crèdits, etc).
Banc especialitzat
Amb un caràcter públic o semipúblic, concedeix crèdits a llarg terme i en condicions molt favorables a sectors econòmics concrets, i es nodreix generalment de fons públics: els bancs hipotecaris en són un cas particular.
Banc industrial
O banc de negocis). Sobre la base del capital i de reserves, així com de bons de caixa i de dipòsits a terme, concedeix crèdits a terme mitjà i sobretot a llarg termini i, secundàriament, subscriu emprèstits i participacions accionàries en empreses.
Banc mixt
Acompleix alhora les funcions d'un banc comercial i les d'un banc industrial.
Banca
1. Conjunt de bancs que constitueixen l'anomenat sistema bancari.
2. Negoci de custòdia de dipòsits i d'oferta de diners en forma de préstec. L'organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit, el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari, que comprèn, d'una banda, un banc central, autoritat monetària que forma part de l'administració de l'estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l'estat; de l'altra, inclou un conjunt d'organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d'estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits.

3. Entitat bancària, normalment de poc volum, anomenada també casa de banca.
Caixa
Establiment financer o administratiu que rep fons en dipòsit, els quals administra o fa rendir.
Caixa d'estalvis
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l'administració de dipòsits d'estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
Índex
Operacions bancàries Aval
1. Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència (moral o econòmica) d'una altra.
2. Signatura que posa al peu d'una lletra o un altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada.
3. Fiança de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi, per la qual l'avalador es compromet a pagar l'import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del seu pagament. L'aval ha d'ésser fet per escrit, signant a la mateixa lletra de canvi, bé que algunes legislacions admeten l'aval en document separat de la lletra. L'avalador pot reduir la seva responsabiliat limitant-la només a temps, quantitat, casos o persones determinats.

Dipòsit bancari
Assentament en la comptabilitat d'un banc que indica que un client determinat li és creditor per una certa quantitat. Hom parla de dipòsit primari quan l'assentament deriva del fet que el client diposita en el banc actius d'un grau de liquiditat igual (talons) o superior (bitllets del Banco de España). Els dipòsits primaris poden ésser a la vista, que són els que tenen més grau de liquiditat, puix que el dipositant o client en pot disposar a qualsevol moment i sense cap preavís, d'estalvi, quan el client, per a disposar-ne, ha de presentar la llibreta d'estalvi en el banc o caixa i, en alguns casos, amb un preavís de set dies, i a terme, els quals tenen menys grau de liquiditat, puix que el dipositant es compromet a no treure'n en un temps determinat i rep un interès superior. Hom parla de dipòsit derivat quan l'assentament deriva del fet que el banc concedeix un crèdit o adquireix un actiu rendable.
Fiança
Penyora o garantia que hom dóna en seguretat que complirà una obligació.

Ordre de pagament
Modalitat de transferència bancària pel la qual el client ingressa en caixa o autoritza perquè se li debite en compte l'import que desitja que siga pagat en efectiu al beneficiari.
Transferència
Operació a través de la qual s'efectua un traspàs de fons d'un compte bancari a un altre.

Índex
Mitjans de pagament Gir
1. Acció de girar una lletra, un taló o qualsevol instrument de crèdit.
2. Conjunt d'operacions i negocis d'un establiment mercantil o industrial.

Lletra de canvi
Document mercantil utilitzat com a mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l'ordre d'una tercera persona (tenidor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.

Talonari
Llibre o quadern que conté xecs, numerats correlativament, que les entitats financeres lliuren als seus clients per poder fer retirades de fons.

Targeta de crèdit
Petit full rectangular, generalment de matèria plàstica, emès per una entitat financera, que s'utilitza per fer pagaments, sense necessitat de fer-ne efectiu l'import immediat.

Termini
Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar.

Xec
Document de crèdit (anomenat també taló) pel qual el titular d'un compte bancari dóna una ordre de pagament al banc de la totalitat o d'una part dels fons que tinga disponibles en el compte.
Xec barrat
Xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot ser cobrat ingressant-lo en un compte bancari.
Xec confirmat
Xec que el banc lliurat registra o confirma mitjançant una declaració escrita en el mateix document o acreditant l'existència de fons per atendre'n el pagament.
Xec en descobert
Xec que no es pot fer efectiu per manca de provisió de fons en el compte.

Índex
Moneda Bitllet de banc
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l'emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l'estat, que n'imposa l'acceptació com a mitjà general de pagament.

Diner
Usat generalment en plural (diners). Contrapartida, generalment acceptada, en la compra-venda de béns i de serveis. A més d'ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l'intercanvi s'hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor. Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres. Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament.
Diner negre
Usat generalment en plural (diners negres). Diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constància en els registres obligatoris per tal de defugir la tributació o usar-los en activitats paral·leles o il·lícites. Anomenat també diner brut o diner B, té l'origen en activitats il·legals (fraus comptables, prostitució, droga, robatoris) o en l'economia submergida, i en són refugis els anomenats paradisos fiscals, i els centres off-shore, on hom n'intenta el blanquejament. Els estats en persegueixen els tenidors per obligar-los a tributar.

Divisa
Moneda estrangera en mans dels particulars o de l'estat, i també cadascun dels títols de crèdit a curt terme (talons, lletres, etc) liquidables en moneda d'un altre estat. Les reserves de divises, per acomplir els pagaments exteriors, són constituïdes preferentment per divises convertibles en el mercat internacional, car les no convertibles només són d'acceptació obligada per als estats que les emeten. Les divises provenen dels efectes obtinguts per la venda de béns o serveis a l'estranger i de les remeses d'emigrants, principalment.
Ecu
Sigla d'European Currency Unit. Unitat monetària composta per una valoració conjunta de les monedes de tots els estats membres de les Comunitats Europees.
Unitat monetària de compte de la Comunitat Econòmica Europea, vigent del 1979 al 1999.
Efectiu
Disponibilitats líquides, en moneda nacional, d'una persona o empresa.
En efectiu
En diner comptant o en paper moneda.
Estoc monetari
Quantitat de moneda existent en un país en un moment determinat.

Euro
Unitat monetària única de la Unió Europea. Hom adoptà el nom en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el tractat de Maastricht , fou l'1 de gener de 1999. A partir de l'1 de gener de 2002 està en circulació.

Eurodòlar
O eurodivisa. Dipòsit a terme en dòlars que hom col·loca en bancs situats fora dels EUA, principalment per aconseguir una millor remuneració que la que obtindria en aquest país. Aquesta definició és aplicable a qualsevol altra de les monedes que hom utilitza en les transaccions internacionals. Des dels anys cinquanta l'eurodòlar és la base de l'actual mercat internacional de capitals.
Evasió de capital
Sortida il·legal de diner o d'altres actius líquids d'un país cap a un altre.

Finança
Maneig d'afers monetaris d'un volum considerable.
Moneda
1. Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
Metall fet encunyar per l'autoritat que serveix de mesura comuna del preu de les coses.
2. Part de l'oferta monetària d'un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
3. Unitat monetària pròpia d'un país.
Moneda feble
Moneda que té un valor inestable.
Moneda forta
Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis.

Marc-or
Valor en marcs de l'or que contenia el darrer marc convertible en aquest metall preciós abans de la primera guerra mundial.

Paritat
Preu d'una moneda en termes d'una altra.
Paritat-or
Pes de metall preciós -d'ordinari or- que serveix de base a un sistema monetari. En aquest sistema tota moneda és canviable per l'or que val en qualsevol moment a la finestra pública del banc emissor dels bitllets. Quan aquests bitllets o monedes es poden convertir pel seu equivalent en or es diu que són convertibles. (veure Convertibilitat)
Quantitat d'or fi a què és equivalent una unitat monetària. La paritat de la moneda és fixada pel govern de cada país. Equival, de fet, al seu tipus de canvi (preu d'una moneda en termes d'una altra).
Pesseta
Unitat monetària de l'estat espanyol, dividida en 100 cèntims, adoptada l'any 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d'hisenda Laureà Figuerola, i establerta pel decret del 19 d'octubre. Va desapèixer l'any 2002, amb la plena entrada en vigor de l'euro.

Taxa de canvi
Preu d'una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional. Expressa el nombre d'unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera. En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d'oferta i demanda en el mercat de divises. Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional.
Unitat monetària
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat. Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d'or fi a què equivalia, bé que, en la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada. La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s'anomena tipus de canvi.
Índex
Política monetària Convertibilitat
Qualitat d'una moneda de poder-se canviar en or o en qualsevol altra moneda i de no poder ésser controlada o pertorbada en el seu ús per les autoritats del país la moneda del qual ha estat així convertida. Aquest règim d'absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or (gold standard) o el patró canvis-or (gold exchange standard). En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d'un altre país, la qual és plenament convertible en or.
Desmonetització
Abandó de l'ús d'un metall en el sistema monetari.
Desmonetitzar és anul·lar o disminuir per llei o decret el valor legal d'una moneda.

Devaluació
Reducció, per part del govern, del valor d'una unitat monetària respecte a les dels altres estats. Té per finalitat d'afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a l'exterior i alhora de disminuir les importacions per l'encariment relatiu de les mercaderies estrangeres.
Emissió
Acció i efecte d'emetre diners, títols, obligacions, bons, etc.

Emissió de diner
Creació i posada en circulació de diner per part de l'estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d'emissió, generalment només un.

Monetarisme
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.

Gir
1. Acció de girar una lletra, un taló o qualsevol instrument de crèdit.
2. Conjunt d'operacions i negocis d'un establiment mercantil o industrial.

Oferta monetària
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Política monetària
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l'economia amb la finalitat d'aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc). Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l'economia. En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l'oferta monetària, actuació sobre el tipus d'interès, etc. La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari. Cadascun d'aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d'instruments de la política econòmica.
Sistema monetari
Conjunt de normes legals i d'institucions en les quals es reflecteix l'aspecte dinerari de les economies modernes.
Índex
Títols de crèdit Bo
Títol de crèdit, emès per l'estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d'un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs. Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països.

Cartera
Conjunt de valors, negociables a la borsa o no, i d'altres efectes comercials que formen part de l'actiu d'una empresa.

Crèdit
1. En un compte obert a algú, part on són inscrits els valors que se li acrediten.

2. Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
Cotització oficial
Expressió dels canvis de la contractació efectuada a les borses sobre valors i efectes públics o privats, mercaderies, lletres i altres documents mercantils, la negociació dels quals hagi estat autoritzada per la junta sindical corresponent.

Cupó
Cadascuna de les parts d'un títol representatiu d'un valor, que periòdicament hom presenta al cobrament dels interessos vençuts.

Dèbit
1. Anotació feta en el deure d'un compte.
2. Allò que es degut per algú.

Descobert
Situació que resulta de l'existència de saldos deutors en el compte corrent bancari.
Efecte de comerç

Títol de crèdit que reconeix l'obligació de pagar, en data fixa, una quantitat determinada, sigui a l'ordre o al portador. Els efectes més utilitzats són la lletra de canvi, el taló i el pagaré, transmissibles per endossament. Si són a pagar, l'entitat emissora n'és deutora, i creditora si són a cobrar. Els efectes de comerç són impagats si hom no els fa efectius a llur venciment.
Efectes públics
Documents de crèdit emesos per l'estat o uns altres organismes dependents.

Emissió de títols
Creació i posada a la venda pública, directament o a través dels bancs, d'accions o obligacions per part de les empreses o de títols o efectes públics de l'estat. Els títols poden ésser emesos amb una prima d'emissió o amb pèrdua d'emissió, segons que llur valor nominal sigui inferior o superior al de venda, respectivament.

Emprèstit
1. Manlleu
2. Manlleu que un govern, una institució pública o una empresa privada obté per subscripció, tot obligant-se a pagar-ne els interessos i a tornar-ne l'import en un període determinat. Els emprèstits concedits a les empreses tenen com a contrapartida l'emissió d'obligacions, que poden ésser amortizables o no i són sotmeses a les normes estatutàries de cada firma. L'emissió de títols de deute públic a llarg termini, o emprèstits consolidats, té com a característica principal d'anivellar els pressuposts de l'estat.

Eurobò
Obligació emesa per estats o grans empreses internacionals, fora de la jurisdicció de qualsevol autoritat nacional, amb la intervenció d'un sindicat internacional de bancs i subscrita en gran part per inversors, la moneda nacional dels quals és una altra que la de denominació de l'emprèstit.

Fons d'inversió
Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per un conjunt de valors afectats al compliment d'una finalitat inversora, sobre els quals els inversors posseeixen un dret de propietat acreditat en un certificat de participació. La seva gestió, administració i representació és confiada a una societat gestora, que encomana la custòdia dels valors a un dipositari.
Fons de pensions
Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per un conjunt de valors i efectes de tota mena amb la finalitat de satisfer pensions de jubilació als inversors en la forma, quantitat i periodicitat que prèviament hagin establert.

Hipoteca
Dret donat per contracte a un creditor sobre una propietat del deutor.
Dret real immobiliari de garantia. Faculta el creditor hipotecari per a sol·licitar l'alienació en subhasta judicial o notarial dels béns hipotecaris, en el cas d'incompliment de l'obligació garantida amb aquest dret real d'hipoteca, i que a més atorga al creditor una preferència respecte al seu preu obtingut en la subhasta sobre els altres creditors.

Interès
Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu. L'interès és la part de l'excedent susceptible d'ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari.
Manlleu
Veure emprèstit.

Mercat de crèdit
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit. Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d'acord amb el període de durada dels crèdits: el mercat de diners i el mercat de capitals. El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s'estableix el tipus de descompte com a preu del diner. Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que col·loquen fons disponibles als bancs. Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l'estat i les entitats públiques. El mercat de capitals és el de crèdits a llarg termini. L'oferta prové dels particulars, que tenen fons dipositats a la banca o a les societats d'inversió. La demanda, que té com a motiu bàsic el finançament de la inversió, prové de les empreses i l'estat.

Moratòria
Termini concedit per pagar una obligació que ja ha vençut.
Pagaré
Document de reconeixement de deute en què hom es compromet a pagar una certa quantitat en un termini fixat al creditor, tenidor del document.

Títol, valor (nominatiu, a l'ordre o al portador), en què hom fa constar la promesa de pagar una certa quantitat de diners, en un determinat venciment, a la persona que en resulti ésser posseïdor legítim.
Préstec
Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d'una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts. Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners (prestatari) ha de pagar uns interessos proporcionals a l'import i a la durada del préstec. El prestador exigeix l'establiment de certes garanties, basades en l'existència de béns immobles (préstecs hipotecaris) o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar (préstec personal).
Rèdit
Compensació monetària deguda a la pèrdua de disponibilitat d'un capital durant un període de temps determinat.
Reembors
1. Restitució d'una quantitat a qui prèviament l'havia desemborsada.
2. Cobrament, per part del creditor, de la quantitat desemborsada.

Tipus d'interès
Percentatge que hom paga per l'ús del capital manllevat. En termes monetaris, el tipus d'interès relaciona els interessos totals a pagar amb el valor total dels fons de capital prestat. Sovint implica les nocions de temps, risc, grau de liquiditat, etc, i actua com a element que adapta els fons de capital disponible als usos més adients. Tanmateix, aquesta visió suposa traspassar l'anàlisi teòrica convencional al mercat de fons de capital, sense tenir present que l'adaptació entre necessitats i disponibilitats de recursos financers s'efectua no tant per consideracions de preu (tipus d'interès) com a partir de les necessitats de reproducció de l'economia. Hom hi distingeix entre el tipus d'interès simple, si és el d'un capital que resta el mateix tot el temps que dura el préstec o deute, i el tipus d'interès compost, si correspon al d'un capital al qual s'afegeixen els rèdits vençuts.

Títol
Document que estableix la propietat d'un actiu financer o material. Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d'antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l'organisme emissor. Els títols emesos per l'estat són anomenats deute públic (deute 2 6) o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables (llavors reben el nom de deute perpetu). Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l'estat i com a instruments de política autoinflacionista a través de les operacions de mercat obert (mercat 2 6). Els títols privats de renda fixa són anomenats obligacions o bons de caixa i poden ésser lliurats per les societats en quantitats determinades, i segons la legislació de l'estat espanyol la totalitat d'emissions d'obligacions no pot superar el capital social. Els títols de renda variable, normalment accions, són documents representatius de la participació del soci en el capital social d'una empresa. Els títols financers, tant de renda fixa com de renda variable, es comercien en mercats secundaris o borses de valors, l'objecte dels quals és de donar als titulars un més alt preu de liquiditat potencial.
Val
Document estès a favor d'una persona on es fa constar l'obligació que contrau el qui signa de pagar una determinada quantitat dins el termini fixat.

Valor
Títol representatiu de participació en els havers d'una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, de serveis, etc. Els havers, privats (obligacions o accions) i públics (deute públic), poden ésser objecte d'operacions borsàries.
Valor fiduciari
Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l'acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor. En aquest sentit hom parla de moneda fiduciària tot referint-se als bitllets de banc, i de circulació fiduciària com a expressió del total de bitllets de banc en circulació.
Valor nominal
En un títol o efecte mobiliari, el valor que hi consta en representació d'una part alíquota de capital, emprèstit, etc, en contraposició al valor a què hom el cotitza en el mercat, o valor efectiu.
Índex
Política econòmica Agrarisme
Denominació aplicada a diverses tendències polítiques que tenen en comú un interès central pels problemes agraris.
Alineament
Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d'altres estats o decidides per organismes de cooperació econòmica internacional. L'alineament té una especial importància en el comerç exterior i en el camp monetari, en el qual defineix la modificació del valor d'una moneda com a conseqüència del canvi produït en el valor d'una estrangera (o més d'una) que fa el paper de patró-divisa en el sistema monetari internacional.

Col.lectivització
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc) és transferida a la col·lectivitat. És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències entre les classes socials; la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives. Hom manté l'existència del mercat d'intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Això ha comportat, però, la intervenció de l'estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme col·lectivització hagi estat impròpiament utilitzat; hom l'ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions democràtiques, tot i que la intervenció estatal ha estat sovint de caràcter autoritari.

Congelació
Mesura conjuntural de política econòmica, decretada oficialment per combatre tendències fortament inflacionistes i consistent a equilibrar de nou la relació estalvi-inversió, a promoure una política d'austeritat i a aconseguir un increment en la productivitat. La congelació de salaris es concreta en percentatges màxims d'augment, decretats oficialment per a un període determinat i amb disposicions complementàries de control de l'activitat reivindicativa sindical. Els mecanismes de control i congelació de preus són més variats (màxims per a cada sector, importacions competitives, mesures d'inspecció, "senyals d'alarma", etc), i generalment són també més ineficaços. La congelació de crèdits, feta a través del banc central o actuant directament sobre els bancs particulars, fixa els tipus d'interès i els volums màxims de crèdit.

Desamortització
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques. Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat.
Dirigisme
Política estatal consistent a orientar l'activitat econòmica de l'estat mitjançant una intervenció directa o indirecta.

Embargament
Ocupació i retenció de béns ordenada per l'autoritat judicial, a conseqüència d'un deute o d'un delicte, per tal d'assegurar el pagament del deute o la responsabilitat pecuniària que hom pugui haver contret en virtut del delicte, que priva el deutor o el responsable de la facultat de disposar dels béns.

Estabilització
Aplicació de mesures de política econòmica per evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques. Després de la Segona Guerra Mundial la majoria dels governs han hagut d'aplicar plans amplis d'estabilització per a frenar els processos d'inflació i deflació acumulatius inherents al desenvolupament. Bé que les mesures més sovint aplicades són les de tipus monetari, hom pot exercir també controls; directes, sobre la inversió, el consum, l'ocupació, el comerç amb l'exterior; fiscals, etc, per a superar els desequilibris tant per excés com per defecte.
Estatització
Procés pel qual l'estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc, fins aleshores a les mans de la iniciativa privada.
Expropiació
Forma d'extinció del dret de propietat i despossessió d'un bé fet per l'administració pública.

Intervenció
Mesura administrativa adoptada pel govern o l'autoritat governativa consistent a assumir el control i la direcció d'indústries, en els supòsits que així ho autoritza la llei o una resolució judicial perquè convé a l'interès general.

Intervencionisme
Intervenció sistemàtica de l'estat en l'activitat econòmica. L'escola clàssica reservà a l'estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment. Fou l'establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d'intervencionisme, amb caràcter imperatiu. Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l'estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament.
Nacionalització
1. Conversió d'un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc.
2. Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l'estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d'aquest mateix estat. Dues resolucions de l'Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa; fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes.
3. Estatització. Aquesta, però, als estats occidentals, sol donar-se només parcialment, en el sentit que sol afectar només branques aïllades de la producció. És feta per expropiació i amb la indemnització corresponent. D'altra banda, és un principi, acceptat internacionalment, que el fet que una empresa o una propietat esdevingui estatal per via de "nacionalització" apareix a tots els efectes amb personalitat jurídica pròpia no identificada amb l'estat mateix, si doncs aquesta identificació no és reconeguda expressament i prèviament per les parts en un afer determinat.
Pla
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.

Pla econòmic
Conjunt de disposicions preses amb vista a l'execució d'un projecte que interessa una activitat econòmica.
Planificació
Acció d'elaborar i executar un pla econòmic. Requereix l'adequació i coherència entre els objectius (polítics, econòmics, etc) i els recursos disponibles i ha de tenir en compte la compatibilitat de les macromagnituds.

Política antimonopolista
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l'oferta i la demanda. És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència. Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s'ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l'entesa entre empreses, el cartel, el trust, el tracte discriminat i l'abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l'estranger.
Política de rendes
Conjunt de mesures que tracten d'aconseguir un acord entre govern, empresaris i treballadors amb vista a establir un control a la puja dels preus, rendes diverses i salaris. L'objectiu d'aquestes polítiques és el restabliment o manteniment d'una taxa de guany sense alces de preus que impliquin un deteriorament del sector exterior.

Política demogràfica
Conjunt de mesures dirigides a modificar l'evolució previsible d'alguna variable demogràfica. Requereixen incidir sobre els comportaments individuals pel que fa a la procreació, la mortalitat i la mobilitat geogràfica. Normalment s'associen amb polítiques de desenvolupament més generals, com és el cas de les campanyes de planificació familiar. A més d'incidir en variables quantitatives, com fan el natalisme o el maltusianisme, les polítiques demogràfiques poden també dirigir-se a variables qualitatives, com la composició de la immigració segons el país d'origen o la millora dels recursos humans existents mitjançant el sistema educatiu o sanitari.
Política econòmica
Acció pública exercida sobre l'economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l'agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats. D'altra banda, hom entén pels mateixos mots -política econòmica- la branca de la ciència econòmica que s'adreça a racionalitzar, amb l'estudi i l'anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l'evolució i la realitat econòmiques.
Programació econòmica
Conjunt de tècniques de racionalització de l'activitat econòmica que tenen per objecte la determinació de la mesura i periodificació amb què han d'ésser aplicats certs mitjans per a l'obtenció d'un objectiu prefixat. Aquesta programació pot ésser efectuada per una empresa privada o per un organisme estatal, segons quin sigui l'objectiu a què es refereixi i l'abast que hagin de tenir els seus resultats, emprant en cada cas la tècnica més adequada. Així, hom l'ha aplicada tant al càlcul de provisions d'estocs de primeres matèries, de productes acabats, de selecció d'inversions, com a la utilització de la xarxa de transports i altres serveis públics. En qualsevol cas, el principi de racionalitat suposa l'obtenció d'un màxim rendiment amb un mínim esmerç de mitjans i, per a la seva resolució, tant l'objectiu com els mitjans a utilitzar han d'ésser quantificables.
Racionament
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l'escassetat continuada de l'oferta. És assignada a cada consumidor una ració dels productes objecte de racionament. De vegades es diferencien diversos tipus de racions en funció de determinats treballs, del status social o bé en cas de malaltia. El racionament només pot ésser eficaç si hi ha una col·laboració de tota la població i si l'administració posseeix mitjans escaients de control; en cas contrari l'aparició del mercat negre és inevitable.

Reconversió
1. Procés a través del qual l'estructura productiva d'un estat, o d'un sector econòmic concret, s'adapta a una nova tecnologia, context social, etc.
2. Procés tendent a reconstruir una situació anterior, com ara el pas d'una economia de guerra a una economia de pau.

Redistribució
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l'estat. La redistribució de béns té per finalitat minvar l'especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat. La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica. L'objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius. Hi ha dues tècniques per arribar-hi: o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional (redistribució funcional) o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus (redistribució personal). Les mesures de política econòmica que es prenen poden canviar les estructures de la propietat (mitjançant reformes agràries, etc) o bé la retribució dels factors (intervencions en el sistema de preus, etc).
Reforma agrària
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.

Regulació del mercat
Conjunt de mesures de política econòmica que les autoritats econòmiques estableixen en els sistemes d'economia de mercat per assegurar el funcionament dels seus mecanismes essencials.
Sector públic
Àmbit de l'activitat econòmica que controla o en la qual participa l'estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades. Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic. Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són: l'administració central, que recull l'actuació econòmica de l'estat emmarcada pel pressupost; els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies; dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal (cas espanyol); el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis, àrees metropolitanes, etc. També empreses públiques, siguin industrials (INI) o de serveis públics, i el sector financer públic, que almenys tindrà l'anomenat banc central i certes entitats de crèdit oficial. La incidència del sector públic en l'activitat econòmica depèn de la magnitud dels recursos financers i xarxes de què disposa i de la manera en què s'han recaptat.
Socialització
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social. Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat; en socialitzar els mitjans de producció en conjunt -i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions- i transferir-los a l'estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d'un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic.
Stop-and-go
Expressió aplicada a un tipus de política econòmica que pretén de corregir certs desequilibris interns de l'economia d'un país, com és ara la inflació, mitjançant una contracció en el ritme de creixement seguida d'una nova reactivació.

Subhasta
1. Sistema de venda pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és a dir, a la persona que n'ofereix un preu més elevat.
2. Sistema que utilitza l'administració per a adjudicar els contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc, administratius als particulars que ofereixen condicions econòmiques més avantatjoses.
3. Venda pública que fa l'autoritat judicial dels béns embargats d'un deutor i que hom adjudica al millor postor, per tal de satisfer amb el seu preu els creditors que l'han demanada. Un cop feta la valoració dels béns, la venda és convenientment anunciada i executada sota la presidència de l'organisme jurisdiccional que ha entès del plet.

Subsidi
Ajut econòmic concedit, normalment amb caràcter oficial, per a subvenir a determinades necessitats, individuals o col·lectives (pensió, prestació).
Subvenció
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat. Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l'administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l'exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d'escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc. Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals. Les subvencions privades (procedents d'empreses) es donen també en aquest camp, més específicament a centres d'investigació, d'ensenyament, partits polítics, etc.

Taxació
Fixació per part de l'estat dels preus màxims i mínims d'uns productes determinats amb l'objectiu d'eliminar les tensions que en condicions anòmales afecten el mercat. La taxació es troba amb diversos problemes, com la determinació dels preus concrets i la possible creació d'un mercat paral·lel, anomenat negre.
Índex
Política social Assegurança social
Tipus d'assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies. Així, les assegurances de vellesa, invalidesa-, accidents del treball-, malaltia- (professional o comuna), maternitat-, viduïtat-, orfenesa- i atur forçós. Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l'absència d'un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal. A molt països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social-, que en algunes legislacions no pretén sinó de garantir un mínim vital als treballadors, bé que en d'altres ha estat estès també a la resta de ciutadans, o bé garanteix prestacions el volum de les quals correspon a un nivell de vida individual superior.

Corporativisme
1. Doctrina política que pretén organitzar la societat i l'Estat mitjançant la representació dels interessos econòmics i professionals organitzats en sindicats únics, a la manera dels gremis medievals. D'aquesta manera, integrant patrons i obrers en una sola "corporació", es creia superar la lluita de classes preconitzada pel comunisme.
2. Doctrina i sistema sòcio-econòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals. El corporativisme sorgí enfront de l'individualisme de l'estat liberal i contra el sindicalisme de classes (de caire marxista i anarco-sindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d'evitar, amb intervenció de l'estat, la lluita de classes.

Estat de benestar
Tipus d'actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat. A partir de la teoria general del benestar són extretes una sèrie d'implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l'estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social.
Pensió
Quantitat que hom cobra periòdicament de l'estat o d'una institució o organisme, etc, pel fet d'haver prestat un servei, o determinada per la mort d'un familiar o per una disminució física o psíquica permanent.
Previsió social
Conjunt de normes legals a favor dels treballadors. Comprèn l'assegurança social (de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós).

Salari social
Prestacions socials rebudes, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent el conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.
Seguretat social
Sistema, i conjunt de mesures, d'assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l'estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts. Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri.
Índex
Política pressupostària Dèficit pressupostari
Situació d'excés de les despeses per damunt de les recaptacions dins del pressupost de l'Administració. A fi d'aconseguir recursos monetaris per finançar obres públiques i despeses socials, els estats no en tenen prou amb els impostos que recullen, la qual cosa genera un dèficit que han de cobrir demanant crèdits als bancs, emetent més moneda (cosa que genera inflació) o bé posant a la venda títols de deute públic.
Despesa pública
Volum de les despeses fetes per l'administració per satisfer necessitats col·lectives.

Equilibri pressupostari
Igualació comptable dels ingressos i les despeses.

Pressupost
1. Còmput anticipat de les despeses i els ingressos d'una unitat econòmica o entitat per a un període de temps determinat. En la planificació econòmica interna de l'empresa hom distingeix tres nivells: els pressuposts estratègics (a llarg termini), els pressuposts operatius (curt i mitjà termini) i els pressuposts organitzatius.
2. Quantitat de diners destinada per a una finalitat concreta.

Pressupost públic
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual. Té caràcter normatiu (limitatiu) per a les despeses i orientatiu quant als ingressos. Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva; si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari; hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses. Els pressuposts de l'estat adopten bàsicament una forma institucional: es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d'altres organismes estatals; aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats administratives, i dintre aquestes per tipus de despeses (personal, serveis exteriors, materials, etc). Generalment són sotmesos a l'aprovació del poder legislatiu i passen a tenir categoria formal de llei.

Superàvit pressupostari
Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l'objectiu, generalment, d'aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
Índex
Fiscalitat i política fiscal Base imposable
Quantia del capital, de la renda, utilitat o despesa, que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un tribut determinat. Normalment és establerta per la declaració del contribuent, però també pot ésser-ho automàticament a partir d'altres imposts ja fixats, a través d'estudis objectius fets per organismes mixts del fisc i dels contribuents que assenyalen uns mòduls uniformes per a cada fet imposable, o directament per la mateixa administració (sistema de jurats tributaris).
Base liquidable
Xifra que resulta de deduir de la base imposable les despeses necessàries per a obtenir la renda i altres quantitats autoritzades legalment. Si hom aplica a la base liquidable el tipus impositiu en resulta la quota de l'impost.
Deducció fiscal
Reducció, sobre la base imposable, de la renda subjecta a imposició fiscal. El seu objecte principal és d'obtenir una millor redistribució de la renda. Els factors que l'afavoreixen són les despeses d'explotació (destinades a obtenir la renda), les personals (assistència mèdica, pagament d'altres tributs, etc) i les càrreges familiars del contribuent (deducció per esposa, per fills, etc).

Desgravació
1. Acció i efecte de desgravar.
2. Determinació de les rendes o els patrimonis completament lliures d'imposició.

Dret fiscal
Part del dret administratiu relatiu a la finança pública que regula l'obtenció dels ingressos estatals, especialment a través del sistema impositiu, i la seua utilització en les despeses públiques.

Eludir impostos
Evitar amb subterfugis o habilitat el pagament dels impostos.
Erari
Tresor públic.
Exacció
Acció i efecte d'exigir el pagament d'impostos, tributs, multes, etc.
Finances públiques
O finança pública. Conjunt de procediments emprats per l'estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.
Fisc
Conjunt dels recursos de què disposa l'estat, provinents de la recaptació d'impostos; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s'identifica amb el tresor públic.
Franquícia
Exempció del pagament de certs drets o de serveis públics.
Frau
Acció de falsejar les declaracions al fisc per tal d'eludir les obligacions fiscals.
Imposable
Dit de la part de riquesa que és objecte possible d'impost.

Líquid imposable
Quantitat estimada o fixada oficialment sobre la qual cal aplicar la tributació corresponent a cada contribuent.

Política fiscal
Conjunt d'actuacions d'un govern per a la recaptació d'impostos i la seva despesa posterior.
Pressió fiscal
Relació entre els imposts que han estat recaptats i la renda nacional o el producte nacional brut d'un país. Indica la part dels ingressos que passen a poder de l'estat, i és una mesura de la capacitat de despesa pública i, per tant, de la possibilitat d'intervenció de l'estat en l'economia.

Quota tributària
Quantitat que cal pagar per un tribut i que és el resultat d'aplicar a la base tributària el percentatge corresponent o la quantitat fixa determinada en la norma legal corresponent, o bé el conjunt d'ambdós procediments.

Recaptació
Acció de percebre drets, impostos.

Reforma fiscal
O reforma tributària. Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries. Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal. És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma. Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació; millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d'un determinat patró d'ètica social; assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència; avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació; homologar-se amb altres sistemes fiscals que siguin punts de referència vàlids, etc.

Règim tributari
Normativa d'un estat per a la recaptació de tributs.

Reintegrament
Devolució que es fa al tresor públic de quantitats pagades per aquest o que no foren ingressades per diferents motius.

Renda fiscal
Avaluació de l'oscil·lació del patrimoni d'una persona física o jurídica en un interval de temps donat, i que serveix per a calcular la base imposable de determinats tributs com l'impost general sobre la renda de les persones físiques, l'impost general sobre la renda de les societats, etc.
Sistema fiscal
Conjunt d'instruments establerts per l'administració per regular l'obtenció de recursos provinents, en especial, de la recaptació d'imposts.
Tipus impositiu
Tant per cent que hom aplica a la base imposable per a determinar l'import d'un determinat tribut.
Tresor públic
Cabals de què disposa l'estat, erari.
Departament de l'administració pública d'un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d'administració amb relació a la caixa de l'estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.
Índex
Impostos Aranzel
Gravamen duaner o impost amb què el Govern grava la importació o exportació d'un bé.

Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Cens
Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diner com en espècie, tant en l'ordre tributari o fiscal com en el contractual.

Contribució
Quota que els particulars paguen a l'estat per subvencionar les despeses públiques.

Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles.
Gravamen
1. Càrrega, obligació onerosa.
2. Càrrega que afecta un bé immoble i, per extensió, els béns mobles, en benefici d'un tercer.
Impost
Contribució imposada per l'estat a cada ciutadà.
Tribut exigit, sense contraprestació específica, sobre negocis, actes o fets de naturalesa econòmica o jurídica que manifesten una capacitat econòmica del subjecte fiscal. Hom distingeix entre imposts directes, que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes, que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis.
Els principals imposts directes a l'estat espanyol són: l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu; l'impost sobre societats, que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l'IRPF; l'impost sobre el patrimoni, aplicat sobre els béns que constitueixen el patrimoni net de les persones físiques; l'impost sobre successions, que grava les transmissions per herència per causa de mort del contribuent; i finalment, l'impost sobre activitats econòmiques (IAE), vigent des del 1992, que grava les activitats econòmiques exercides dins un municipi, i substitueix diversos imposts especials. Dels imposts indirectes, el principal és l'impost sobre el valor afegit (IVA).
Impost de luxe
Impost que incideix damunt els béns de luxe.

Impost sobre el valor afegit (IVA)

Tribut adoptat el 1986 per l'estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea) i d'aplicació general en tots els estats d'aquesta organització. És pagat per les empreses i els professionals d'acord amb el valor que aquests confereixen a cada estadi de la producció o de la distribució. Incideix sobre les transaccions, prestacions de serveis i en les importacions. L'entrada en vigor de l'IVA eliminà o unificà un gran nombre d'imposts especials sobre el consum.
Llicència fiscal
Impost directe que paguen les persones físiques per poder desplegar qualsevol tipus d'activitat econòmica.

Impost directe que hom paga per a poder desplegar qualsevol tipus d'activitat econòmica independentment del seu resultat.
Peatge
Dret que hom paga per passar per vies de trànsit, com camins, ponts, carreteres i autopistes per contribuir a l'economia de la seva construcció i el seu manteniment. El dret a cobrar peatge l'atorga l'estat per concessió administrativa.
Talla
Impost o tribut.

Tribut
Exacció forçosa exigida per un poder públic per tal d'obtenir fons per a la realització de les funcions i la prestació dels serveis que li són propis i com a instrument de la política econòmica general. Els tributs es divideixen en taxes, contribucions i imposts.
Índex
Economia internacional Ajut exterior
Béns de consum, d'equip o de capital cedits per les organitzacions de caràcter internacional, pels organismes crediticis estatals o pel sector privat, a un estat o país amb la finalitat d'assegurar-ne o d'afavorir-ne el desenvolupament.
Clearing
Sistema de pagament internacional, basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l'ús de divises estrangeres.

Balança
Quadre general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit econòmic amb l'exterior.

Mercat comú
Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea.

Patró
Mecanisme pel qual els països efectuen llurs pagaments internacionals i equilibren la balança de pagaments.

Royalty
Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d'un mateix país) que es deriva de contractes d'assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l'ús d'una patent, d'una marca comercial, etc.
Sistema monetari internacional (SMI)
Conjunt d'organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Unió duanera
Acord d'integració econòmica entre diversos estats que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països. Constitueix un model d'integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius.
Zona de lliure comerç
Acord d'integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells. Constitueix un model d'integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera.
Zona franca
Territori restringit que generalment disposa d'instal·lacions portuàries i que és considerat, des del punt de vista duaner, com a territori estranger, encara que depengui de l'estat on és situat a tots els altres efectes, i en el qual hom no autoritza la residència, però sí operacions comercials i instal·lacions industrials.
Zona monetària
Zona formada per un conjunt de països que adopten una relació estable entre llurs monedes i una de considerada com a forta, la qual és utilitzada com a mitjà de pagament habitual entre ells. Entre d'altres, hi ha la zona de la lliura, del dòlar, de l'euro, etc.
Índex
Comerç Balança comercial
En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.
Comerç
Conjunt d'activitats de compra i venda i de bescanvi de mercaderies,
de productes naturals o industrials, amb l'objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Comercialització
Procés d'acostament d'un bé des de la unitat de producció al consumidor final. És caracteritzat per l'absència d'accions transformadores i per l'adequació de l'oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei. Més modernament, l'impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l'autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d'incidir directament damunt les motivacions de consum.
Duana

Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l'entrada i a la sortida del territori d'un estat o d'impedir la circulació de productes prohibits. La duana acompleix una doble funció: és un instrument de política econòmica i una font d'ingressos públics. Les seves funcions són la intervenció del tràfic de viatgers i mercaderies a les fronteres, costes i illes amb la finalitat de percebre els drets aranzelaris, la vigilància per evitar el frau, l'atenció envers l'acompliment de les disposicions sanitàries, l'auxili al poder públic quant a higiene i seguretat, etc.
Exportació
Béns i serveis d'un país que en són exportats. Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d'exportacions visibles, i d'invisibles quan hom fa un servei (assegurances, interessos, nolis, etc) per compte d'un altre país.
Importació
Conjunt de béns i serveis que un país importa. El volum d'importacions efectuades per un país en un exercici econòmic és comptabilitzat en la balança de pagaments, on hom distingeix entre les adquisicions de primeres matèries i productes acabats (importacions visibles) i de serveis (importacions invisibles), que representen una contrapartida directa en divises o exportaciones, i les de béns de capital en forma d'inversions, préstecs, etc.
Lliure canvi
Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació de les relacions d'equivalència (preus) entre els béns i els factors de la producció, tant a l'àmbit interior com en l'internacional. En un sentit històrico-doctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques econòmiques d'arrel liberal, basades en els postulats de l'escola clàssica, i ha trobat en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada.

Operació
Transacció comercial ja sia de funcionament en general (operació bancària) o estrictament especulativa (operació de borsa). Hom parla d'operació a termini quan s'estableix l'acord de fer-la efectiva materialment i monetàriament en una data posterior, en previsió de possibles variacions de preus.

Quota
1. Part de pagament que toca a cadascú.
2.
En el comerç internacional, mesures que limiten directament la quantitat de béns o serveis que hom pot exportar o importar, al contrari d'altres controls, com les tarifes, que afecten directament el valor sense limitar o especificar la quantitat.
Reexportació
Exportació de mercaderies prèviament importades, que no han pagat drets duaners, després de ser sotmeses a una certa elaboració.

Rerepaís
Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d'un port.

Tràfic
Comerç, activitat desplegada en l'intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.

Zona franca
Territori restringit que generalment disposa d'instal·lacions portuàries i que és considerat, des del punt de vista duaner, com a territori estranger, encara que depengui de l'estat on és situat a tots els altres efectes, i en el qual hom no autoritza la residència, però sí operacions comercials i instal·lacions industrials.
Índex
Política comercial Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics. Ataca l'existència d'aranzels, les restriccions quantitatives i d'altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l'existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris.

Màrqueting
Aplicació d'un conjunt de tècniques planificades, coherents i dinàmiques per obtenir un procés de producció, distribució i venda de productes o serveis eficient.

Proteccionisme
Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera. Aquesta política es tradueix en diferents nivells d'intensitat, i pot anar des de prohibicions d'importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d'aquella protecció, graduant l'alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar. La política proteccionista pot tenir un caire permanent, com és el cas dels períodes d'autarquia, o pot adoptar la forma d'un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d'envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada de condicions favorables per millorar la seva posició davant les indústries estrangeres.
Índex
Tipus de
comerç
Bescanvi
Compra-venda de mercaderies en la qual no intervé el diner.
Comerç a l'engròs
El consistent en l'intercanvi de productes en quantitats molt grosses per repartir-los en volums més reduïts.

Comerç en gran quantitat (per oposició a la menuda, al detall).
Comerç al detall
O a la menuda. El relatiu a volums petits de productes d'ús immediat, el preu dels quals és normalment afectat per la interferència de detallistes.

Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.
Comerç d'exportació
El relatiu a la venda de productes nacionals a l'estranger.

Comerç d'importació
Es refereix a la compra de productes estrangers per part d'un estat.

Comerç electrònic
Comerç realitzat a través d'Internet o d'altres xarxes informàtiques. L'ús de l'electrònica per part de les empreses per a realitzar transferències de fons o intercanviar dades comercials no és nou, però ha estat accelerat de manera imparable amb la implantació d'Internet. El comerç electrònic es basa en infinitat d'operacions per via telemàtica relacionades amb la cessió o venda de béns, la prestació de serveis o l'intercanvi d'informació.

Comerç exterior
Correspon a les transaccions d'un estat amb uns altres i a les repercussions que hi tenen les variacions que experimenten.
Comerç interior
L'efectuat entre els diversos centres productius d'un mateix estat.
Comerç internacional
Analitza els intercanvis comercials entre dos o més estats i els processos d'ajustament que hi ha per a compensar les variacions de compra i venda.

Contraban
Infracció administrativa consistent en la importació o exportació d'articles sense despatxar-los per la duana.
Lliure comerç
Forma o organització del tràfic mercantil en la qual la circulació de les mercaderies és establerta segons les decisions individuals.
Índex
Balança de pagaments Balança de pagaments
Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món. La balança de pagaments registra a la columna deutora (pagaments) les diferents maneres en què la moneda d'un país és facilitada als estrangers (en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple). A la columna creditora (ingressos) registra els camins pels quals els residents a l'estranger tornen aquesta moneda (entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d'origen diners guanyats per treballadors emigrats).

Balança de pagaments interior
Balança de pagaments aplicada intrastatalment. La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres.
Dèficit de la balança de pagaments
Excés d'importacions voluntàries de béns, serveis i valors financers per damunt de les exportacions similars.

Superàvit de la balança de pagaments
Situació comptable segons la qual en les diverses subbalances en què hom divideix la balança de pagaments els ingressos són superiors a les despeses. Així, un superàvit en la balança per compte corrent s'ha d'interpretar com un excés en aquelles transaccions que generen renda, en el període a què es refereix la balança, per damunt d'aquelles que en consumeixen. I un superàvit de la balança de capitals s'ha d'interpretar com una disminució de la posició deutora del país o l'estat respecte a la resta del món.
Índex
Borsa Acció
Cadascuna de les parts en què ha d'ésser representat obligatòriament el capital de les societats anònimes i de les comanditàries per accions. Cal distingir en una acció el seu valor nominal, que és aquell que el document de l'acció expressa en unitats monetàries, i el seu valor real, que és aquell pel qual és comprada i venuda al mercat mobiliari, i que pot ésser inferior o superior al nominal; estrictament, el valor real és el resultat de dividir el patrimoni de la societat pel nombre d'accions socials.

Accionariat
Conjunt dels accionistes d'una societat mercantil, generalment anònima.

Accionista
Posseïdor d'accions. Independentment de la quantitat que en tingui, és propietari d'una part de l'empresa, l'equivalent al percentatge del capital que hi tingui invertit. Si l'empresa obté beneficis, l'accionista rep, com a dividend, una part proporcional al nombre d'accions. En cas de pèrdues o fallida de la societat, l'accionista només és responsable dels diners de l'acció, que pot perdre per sempre.

Agència de valors
Segons la reforma borsària del 1988, companyia de l'estat espanyol que actua en la mediació financera i en altres serveis i que pot formar part d'una borsa. Les agències, a diferència de les societats de valors, només poden actuar per compte d'altri. Les agències i les societats han substituït l'antic monopoli públic dels agents de canvi i borsa.

Agent de canvi i borsa
Persona que intervé d'una manera privativa en la contractació dels valors públics cotitzables a la borsa.

Arbitratge
Operació de borsa que consisteix a obtenir un benefici en aprofitar les diferències de cotització en diferents mercats, comprant i venent valors o mercaderies.

Borsa
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes. És organitzat per l'existència d'una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte, per tal com les operacions s'estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies.

Broker
Corredor, persona que compra o ven béns, lletres de canvi, valors mobiliaris, etc, per compte d'altres persones. A partir dels anys setanta, aquest terme s'ha introduït en el vocabulari financer català, per designar els intermediaris en les operacions creditícies entre entitats de crèdit i d'estalvi, que es realitzen en el mercat interbancari.

Call Loans
Préstec d'un dia per l'altre que les entitats bancàries concedien als corredors o intermediaris perquè poguessin comprar accions a compte dels seus clients. Aquesta pràctica permetia especular sobre les accions perquè, de fet, no es pagava més que un 10% del seu valor: el comprador desemborsava el 10% del preu de l'acció -en el seu valor real- i demanava a crèdit el 90% restant al corredor, que es procurava la suma necessària demanant un crèdit ràpid a un banc. Així es podia especular a la borsa sempre que aquesta anés a l'alça: es revenia uns dies després, quan el preu de les accions ja havia pujat, i així es retornava el crèdit i tant el corredor com el client obtenien un marge de benefici.

Corredor -a
Persona que per professió fa d'intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.

Cotització oficial
Expressió dels canvis de la contractació efectuada a les borses sobre valors i efectes públics o privats, mercaderies, lletres i altres documents mercantils, la negociació dels quals hagi estat autoritzada per la junta sindical corresponent.

Cotitzar
1. Assignar el preu d'un valor en la borsa.
2. En una recaptació, cobrar de cadascú la part que li ha estat imposada de pagar.
Crac
Terme d'origen alemany (krach), significa baixa massiva, ràpida i general de la cotització dels preus de les accions a la borsa.
Cupó
Cadascuna de les parts d'un títol representatiu d'un valor, que periòdicament hom presenta al cobrament dels interessos vençuts.
Dividend
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes. L'import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d'accions posseïdes.

Dobla
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme. Consisteix en la venda al comptat d'uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors (o a la inversa), a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l'operació al comptat i de la taxa d'interès del diner.
Índex Dow-Jones
Índex que mesura l'evolució de la borsa de Nova York. En la seva versió més antiga i estesa (Dow-Jones Industrial Average, DJIA), es calcula a partir de la mitjana aritmètica dels 30 valors més representatius que cotitzen en aquest mercat, els anomenats blue chips. A més existeix l'índex Dow-Jones per a empreses de serveis públics (public utilities DJUA, calculat a partir de 15 valors), el Dow-Jones per a companyies de transport (DJTA, a partir de 20 valors), el Dow-Jones Composite (a partir de 65 valors de diferents tipus) i el Dow-Jones 40 Bond Average, que es refereix a bons municipals i futurs de productes.
Índex Ibex-35
Índex que mesura l'evolució de la borsa de Madrid. Es calcula a partir dels 35 valors més negociats, els quals representen més del 65% del total de la capitalització borsària i el 65% del volum negociat a la borsa de Madrid.
Índex Nikkei
Índex que sintetitza l'evolució de la borsa de Tòquio. Rep el nom del diari que s'encarrega de la seva elaboració i publicació, el "Nihon eizai Shimbun", el qual aparegué el 1949.

Jugar a la borsa
Especular sobre l'alça i la baixa dels valors.

Mercat borsari continu
Tipus de mercat borsari en què la cotització és feta contínuament (o en intervals molt breus), en funció de l'arribada de les ordres i amb l'enregistrament dels preus successius durant la sessió que té una duració llarga.
Els seus avantatges són més eficàcia (menys cost i més rapidesa), més eficiència (total transparència), i més amplitud (la telemàtica permet la interconnexió borsària estatal i internacional).
Mercat de valors
Borsa de valors.

Mercat obert
Mercat de crèdit en el qual no intervé l'element de solvència personal, sinó el valor objectiu dels títols. La borsa de valors és el típic mercat obert. Les anomenades operacions de mercat obert són un important instrument de política econòmica que té com a finalitat controlar la quantitat de diner existent en el país. La mecànica d'aquestes operacions consisteix en la venda de valors a la borsa per part de les autoritats monetàries, amb la qual cosa immobilitzen els actius líquids en títols i retiren, per tant, de la circulació una part del diner en possessió dels particulars i els bancs. Inversament, quan les autoritats monetàries desitgen d'incrementar les disponibilitats líquides en mans del públic o els bancs, compren els títols a la borsa. Aquests títols solen ésser valors públics o garantits per l'estat.

Obligació
Títol que representa quantitats prestables a una societat per un tercer i que no són part del capital de la societat.
Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial. Aquest crèdit pren la forma d'emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d'una part alíquota d'aquest poden ésser negociades a borsa. Les característiques que les diferencien de les accions són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l'activitat econòmica de l'entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d'obligacions, l'amortització de les quals s'efectua segons les condicions establertes en llur emissió. L'atractiu principal de les obligacions en el mercat de capital és la seguretat i certesa de llur retribució, bé que, aquesta essent relativament baixa, el capital especulatiu té tendència a dirigir-se a l'adquisició d'accions. És per això que sovint hom emet obligacions amb clàusules específiques que preveuen primes suplementàries segons els resultats econòmics de l'empresa o la variació de l'índex general de preus, així com la de les anomenades obligacions convertibles en accions, que donen als obligacionistes, en unes determinades circumstàncies, l'opció d'entrar a formar part de la societat.

Oferta pública d'adquisició (OPA)
Operació de compra d'una societat, cotitzada en borsa, mitjançant una apel·lació pública. El comprador pretendent proposa als accionistes la compra d'una part de les accions de la societat —o bé de totes— a un preu fix, superior a la cotització borsària. És anomenada 'hostil' quan és duta a terme sense l'acord dels administradors, d''exclusió' si pretén de treure la societat de la cotització al mercat i 'especulativa' quan l'objectiu és treure'n una plus-vàlua a curt termini, amb la posterior venda.

Oferta pública de venda (OPV)
Oferiment que fa una empresa de les seves pròpies accions per a col·locar-les en el mercat a un preu determinat i en un termini de temps també prefixat. Es tracta d'un sistema molt utilitzat en els processos de privatització de les empreses públiques.

Ordre de borsa
Ordre donada a un intermediari perquè realitzi una ordre de compra o venda en ferm.
Paper
Conjunt de valors mobiliaris que hom negocia en un mercat.
Parquet
Part de la sala de contractació de la borsa, reservada a la negociació dels valors i a la qual només tenen accés els agents de canvi i borsa. Generalment és situada al mig de la sala, encerclada i lleugerament enlairada.

Prima
1. Suma que, en certes operacions de borsa, el comprador paga al venedor pel dret d'anul·lar el contracte.
2. Excedent del preu de cessió d'un valor sobre el nomimal
3. Quantitat que constitueix un sobrepreu, comissió, premi, etc.

Títol borsari
Document representatiu de la participació del soci en el capital social d'una empresa. Els títols financers, tant de renda fixa com de renda variable, es comercien en mercats secundaris o borses de valors, l'objecte dels quals és de donar als titulars un més alt preu de liquiditat potencial.
Valor nominal d'una acció
Valor permanent en la moneda de curs legal d'una acció. A l'Estat espanyol, actualment, el valor de cada acció solia ser de 500 pessetes, tot i que també n'hi havia de 1.000 pessetes.
Valor real d'una acció
Preu d'una acció en el mercat o a la Borsa. Encara que el valor nominal sigui fix, l'oferta i la demanda poden fer oscil.lar a l'alça o a la baixa el valor de les accions per a aquell que en vulgui comprar o vendre. Si una acció de 1.000 pessetes de valor nominal és comprada a 2.000 pessetes a la Borsa -perquè és una acció buscada pels seus alts rendiments- cal tenir present que el dividend serà sobre el preu nominal i que, per tant, en cas de donar el 6% de benefici, al comprador de l'acció, li rendirà realment un 3% de la inversió efectuada.
Valors cotitzats a borsa
Valors registrats en el butlletí oficial redactat pels agents de canvi.
Índex
Internaciona-
lització de l'economia
Globalització
Transformació del món en un espai únic, tot i ser desigual, pel que fa a la producció, la distribució i el consum de béns.
Nom que hom dóna a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del s XX. Designa sobretot la intensificació dels intercanvis de persones, béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial. Les bases de la globalització són l'eliminació progressiva de les barreres duaneres i l'establiment d'àmplies àrees de lliure comerç com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l'intercanvi d'informació.
Índex
Creixement i desenvolupa-
ment econòmic
Creixement econòmic
Increment de la capacitat productiva d'un estat i també dels recursos disponibles. Consisteix només en l'augment quantitatiu de certes magnituds econòmiques, sense que necessàriament n'augmentin les expressions per càpita ni es produeixin les transformacions socials en què es basa el desenvolupament.
Creixement intensiu
Tipus de creixement econòmic que no és fruit de la creació de més fàbriques o de la contractació de més personal (creixement extensiu), sinó de la millor utilització de factors com ara el progrés tècnic i l'organització del treball.

Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis. En les àrees considerades com a desenvolupades i en aquelles on ha reeixit el procés industrialitzador hom pot constatar que aquest s'ha produït a base de desenvolupar el sistema de producció sobre el creixement econòmic constant, l'anàlisi i l'ús metòdic i continu dels descobriments i de les innovacions científiques, la divisió del treball, l'especialització productiva, fent servir diverses fonts d'energia i l'increment progressiu de les activitats manufactureres a través de millores constants de la transformació dels productes per mitjà de mètodes químics i mecànics. Segons Kuznetz, sis trets defineixen aquest procés: un creixement ràpid de la producció i de la població; un creixement ràpid de la productivitat, és a dir, un progressiu increment en la relació entre la producció total i els factors que hi intervenen; un canvi en les estructures productives, on bàsicament el pes de l'agricultura disminueix a favor de la indústria; unes transformacions socials, particularment urbanització i secularització de la societat; una revolució en les comunicacions i els transports afavorint l'intercanvi de les mercaderies, i informació a nivell mundial; i el creixement desequilibrat d'unes àrees respecte a unes altres, el qual produeix la divisió entre zones desenvolupades i altres en vies de creixement. La industrialització és el resultat d'un llarg i complex procés de desenvolupament que encara no ha acabat. Amb tot, hom considera que el primer model que es donà històricament fou la industrialització anglesa, que s'inicià al s XVIII, a través d'una transformació profunda de la seva estructura productiva, procés conegut amb el nom de Revolució Industrial, transformació que s'apartà radicalment dels sistemes de producció existents fins aleshores.
Maquinisme
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció.

Mecanització
Utilització generalitzada de maquinària en el procés de producció, que suposa una reconversió en l'aplicació de la força de treball, de manera que sigui més productiva.

Pol de desenvolupament
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d'afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Progrés
1. Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d'un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor. A diferència, doncs, del desenvolupament, el progrés comporta una connotació clarament valorativa; és a dir, qualitativa i no solament quantitativa.
2. Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d'antuvi.
Progrés tècnic
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Subsistència
Conjunt de mitjans necessaris per al sosteniment de la vida humana. Sovint en plural.

Take-off
En anglès, "arrencada", "envol", "enlairament". Expressió utilitzada en economia per designar el moment de l'arrencada econòmica, quan s'han pogut superar les trabes que impedien el desenvolupament.
Índex
Desenvolu-
pament
i subdesenvo-
lupament
Depauperació creixent
Procés enunciat per Marx i inherent al capitalisme segons el qual el proletariat s'empobreix en la mesura en què prospera la burgesia. Contradita aquesta idea per l'experiència dels països capitalistes avançats , hom creu que Marx es referia a la depauperació relativa, en la qual el salari real augmenta molt menys que la productivitat real, en augment continu.

Desenvolupament
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d'una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d'aquesta renda. El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l'estat hi té un paper essencial: seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments. La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria.
Desenvolupament desigual
Procés de desenvolupament que és desigual en el temps i en l'espai. Es pot produir i generar entre diferents societats, diferents territoris, diferents empreses, diferents classes socials, etc. És intrínsec al sistema econòmic de mercat, ja que d'altra manera seria impossible que algú sortís beneficiat. Des de la geografia, el desenvolupament desigual s'ha estudiat perquè ha suposat el motor bàsic de les ràpides transformacions del paisatge des de la revolució industrial, així com per ser responsable de la formació d'un món desenvolupat i un altre de subdesenvolupat.
Desenvolupament sostenible
Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana.

Pauperisme
Existència d'un elevat grau de pobresa en un estat, d'una manera permanent.
Pobresa
Situació relativa de determinades zones o països, respecte a d'altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda. Per a alguns autors aquestes zones o països es troben en la impossibilitat d'assolir un creixement autosostingut a causa de llurs relacions econòmiques internes, que impedeixen l'arrencada de llur producció i de la renda total a repartir. Aquesta situació, anomenada cercle viciós de la pobresa, es materialitza en l'existència d'un baix nivell de demanda, un mercat migrat i una escassa possibilitat d'estalviar. La insuficient disponibilitat de capital obliga a treballar amb productivitats molt baixes, que alhora donaran lloc a una migrada producció i a una renda que obligarà a recomençar un procés amb idèntiques limitacions. La principal objecció a aquesta explicació de la pobresa i del subdesenvolupament parteix de la consideració aïllada d'aquests reductes. La seva superació no depèn tant de l'arrencada de certes magnituds econòmiques fonamentals com del lloc que els correspon en el sistema capitalista mundial.
Quart món
Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment és associat a grups minoritaris: presos, homosexuals, immigrats, minories ètniques, aturats, drogaaddictes, etc.
Subdesenvolupament
Estadi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats amb economia expansiva.

Tercer Món
Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet.
Els trets fonamentals per a identificar els països que integren el Tercer Món solen ésser: baixa renda per capita, insuficiència alimentària, estat sanitari defectuós, baix nivell d'instrucció, industrialització reduïda, consum feble d'energia mecànica, nivells de subocupació importants i feblesa de la integració nacional.
Índex
Doctrines i
teories econòmiques
Autarquia
Situació teòrica d'economia autosuficient respecte a l'exterior.
Autoconsum
Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme. S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal; actualment encara te vigència en zones de mercat tancat.
Col.lectivisme
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d'organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.

Comunisme llibertari
També anarquisme comunista o anarcocomunisme. Corrent i principi econòmic de l'anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva. Es diferencia del col·lectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats (i no segons el seu treball), sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l'economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals.
Consumisme
Corrent econòmic fonamentat en l'increment de consum de béns.
Cooperativisme
Moviment, ideologia i conjunt de teories relatives a les cooperatives.

Corporativisme
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals. El corporativisme sorgí enfront de l'individualisme de l'estat liberal i contra el sindicalisme de classes (de caire marxista i anarcosindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d'evitar, amb intervenció de l'estat, la lluita de classes.

Escola clàssica
Grup d'autors que formen l'eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l'obra d'Adam Smith La riquesa de les nacions. Amb Adam Smith són autors principals d'aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo. També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s'anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball. Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics (i aquest ordre serà el sistema clàssic): veuen la necessitat d'un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen; empren el mètode deductiu i arriben a graus d'abstracció considerables, bé que fan referència a fets històrics per tal de reforçar llurs arguments. Separen ciència i política, però no s'abstenen de fer recomanacions pràctiques, en les quals no sempre coincideixen. Llur sociologia es basava en l'utilitarisme: creien que els individus, moguts per instints egoistes i cercant llur profit, reeixirien en l'obtenció d'allò que constitueix l'interès de la comunitat.
Escola de Chicago
Principal corrent de la "nova economia" nord-americana, creat el 1930 i represent per Milton Friedman. De pensament conservador, s'orienta cap a la recerca microeconòmica, estudiant la racionalitat de l'home en totes les seves activitats, i predicant un retorn al liberalisme econòmic.
Escola de Manchester
Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d'un grup d'homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55. Damunt la base de l'experiència comercial, de l'ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d'expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social. El seu principal instrument polític fou l'Anti-Corn Law League, fundada el 1839 per combatre l'aranzel del blat. Però, de fet, més que la seva abolició, que aconseguí el 1846, anhelava una transferència de poders dins la societat.
Escola històrica
També historicisme. Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del s XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l'home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l'home concret de cada societat i cada època determinades. Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l'única que pot explicar el veritable caràcter d'aquests fets.
Escola neoclàssica
Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme i que inclou les diferents tendències a què posteriorment aquest enfocament ha donat lloc. La manca de resposta de l'escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l'europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l'aparició d'aquest nou corrent de pensament econòmic. L'escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d'eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials.

Fisiocràcia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del s XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores. François Quesnay i els seus seguidors, que s'autodenominaren economistes, constituïren la primera escola econòmica coherent. L'obra de Quesnay Tableau économique (1758) fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials (agricultors, propietaris i l'anomenada classe estèril) donant-los una comprensió global i dinàmica; posà en relleu que l'agricultura era l'únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa (produit net), mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril. Com que aquest excedent es traspassava íntegrament a la classe propietària de la terra, els fisiòcrates en deduïren que la reforma fiscal adequada havia d'incloure un impost únic sobre aquesta classe social. La cosa més important per a ells era descobrir l'ordre natural existent i actuar-hi d'acord, i relegar el paper de l'estat a fornidor de certs serveis i a mantenidor de la llibertat econòmica individual com a garantia per a assolir aquest ordre natural, seguint la màxima de Le Mercier de la Rivière: "Laissez faire, laissez passer, le monde va de lui-même", que sempre defensaren.

Institucionalisme
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l'hora d'explicar els fenòmens econòmics.

Keynesianisme
Nom atorgat al corrent fonamentat en les idees de J.M. Keynes sobre control del nivell d'activitat econòmica, contingudes a The General Theory on Employment, Interest and Money (1936).
El keynesianisme es concentra en la defensa de la política fiscal com l'instrument més vàlid de la política econòmica, per oposició a la política monetària defensada per quantitativistes i neoquantitativistes.
Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix -en virtut d'unes lleis naturals, immutables, de l'economia- una producció òptima amb el mínim cost possible. Considerant, doncs, que l'afany de guany i l'esperit de competència individuals són concordants amb l'interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s'oposa al control de la vida econòmica per part de l'estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l'acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat.

Marginalisme
Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l'anàlisi marginal.

Mercantilisme
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del s XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l'or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l'estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Monetarisme
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques. Enfront de la interpretació keynesiana de la determinació del nivell d'utilització dels recursos, que posava l'èmfasi principal en els aspectes reals de l'economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s'ha produït darrerament una reactualització del paper de l'oferta monetària en la determinació del nivell d'activitat.
Neoliberalisme
Escola de pensament econòmic, defensora de la vigència dels principis del liberalisme clàssic, nascuda per oposició a les teories que advoquen per un protagonisme econòmic de l'estat i com a resposta a l'evolució del sistema capitalista (concentració d'empreses, proteccionisme). Propugna una decidida intervenció estatal per tal de corregir les distorsions produïdes pel funcionament del sistema, que fan impossible, a la pràctica, la lliure competència. També és partidària de proveir d'equipaments col·lectius eficients i d'assegurar l'accés a la propietat privada dels treballadors, com a fonament d'una economia de mercat menys conflictiva.
Nova Economia Clàssica
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l'obra de Robert E.Lucas. Se centra en l'anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d'expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada. D'aquesta manera els agents del sector privat de l'economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l'hora d'actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscil·lacions de l'activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l'esperat.
Obrerisme
Règim econòmic fonamentat en el predomini del treball obrer com un element de producció i creador de riquesa.
Quantitativisme
En l'anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l'elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.

Teoria de la distribució
Anàlisi de les lleis econòmiques que determinen les parts de la renda que corresponen als diferents factors productius. Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda. D'altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d'un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal.

Teoria de la producció
Configuració d'un marc analític que permeti d'explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives. Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes: l'estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l'activitat de la unitat de producció; la determinació d'un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l'activitat productiva, i la formulació d'un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes.
Teoria econòmica liberal
Veure Liberalisme econòmic.
Teoria monetària
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.

Teoria quantitativa
Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació.
Índex
Organismes econòmics Cambra
Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d'una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc). i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos.

Cambra d'agricultura
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l'agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l'interès agrícola.
Cambra d'indústria
Associació que agrupa els industrials, amb funcions similars a la cambra de comerç.
Cambra de comerç
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos. Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses.

Confederació sindical
Agrupació de sindicats horitzontals en el pla nacional o internacional.
Patronal
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Sindicat
Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp; el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals; el sindicat patronal, o agrupació d'empresaris per a la defensa de llurs interessos; i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d'estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions relacionades amb la vida estudiantil, una forta càrrega de caràcter cultural i polític.
Índex
Accions relacionades
amb
l'economia
Amortitzar
1. Convertir en bé de mà morta, passar els béns a qui no els pot alienar.
2. Aplicar un determinat import econòmic a l'objecte de compensar la pèrdua de valor físic o tècnic d'algun bé o element patrimonial en un període de temps donat.
Comprar
Adquirir (alguna cosa) a canvi d'una suma convinguda i amb unes condicions preestablertes.
Desfalcar
Sostraure fraudulentament una quantitat que es té sota custòdia.
Desgravar
Rebaixar l'impost sobre determinat objecte.
Deure
Haver de donar o de pagar una quantitat a algú.

Emetre
Posar en circulació valors com bitllets, diners, títols, obligacions, etc.
Especular
Comerciar aprofitant-se de la fluctuació d'un preu.

Estalviar 
1. Guardar una part del diner de què es disposa.
2. Reduir una part del consum o de l'ús que es fa d'una cosa.
3. Deixar de despendre o d'emprar.

Exportar
Transportar i vendre en un país estranger els productes propis.
Finançar
Aportar els recursos econòmics necessaris per al funcionament d'una empresa o la realització d'una activitat.
Importar
Comprar a un país estranger els seus productes.
Imposar
Posar diners a rèdit o en dipòsit.
Indemnitzar
Rescabalar algú dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa.
Nacionalitzar
Acció per la qual l'estat adquireix la propietat de determinades empreses i béns privats.
Optimitzar
Millorar el procés de producció per tal d'obtenir-ne els millors rendiments.

Racionalitzar
Organitzar (la producció o el treball) de manera que hom augmenti el rendiment o disminueixi el cost amb el mínim esforç.

Recaptar
Percebre drets, impostos.

Sanejar
Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir-ne grans beneficis, sia a curt o a llarg terme, com eliminar aquells actius que redueixen la rendibilitat d'un patrimoni, imputar a costs la part dels actius fixos incorporats al procés productiu, etc.

Taxar
Fixar, per part de l'autoritat, el preu o límit a què s'ha de vendre una mercaderia, i també l'import d'un dret a percebre.

Vendre
1. Oferir un gènere o una mercaderia per a qui en vulga comprar.
2. Transferir alguna cosa a algú a canvi d'una quantitat de diners.

Índex

Tornar a Conceptes

Tornar a Història


© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà