Xa
Títol propi dels sobirans de Pèrsia. Significa 'rei', i
prové de la denominació ostentada pels sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia. Sovint
és ampliat amb sahinsah, que significa 'rei de reis'.
Xara
Nom donat a la llei
canònica de l'islam. Fonamentada en la revelació continguda en l'Alcorà, en la sunna
i els hadit i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia,
amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d'activitats públiques i privades de
tot fidel musulmà. En el seu sentit més tècnic, aquest terme s'aplica per a designar el
conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre
escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l'islam (hanefita, malikita, xafiïta,
hanbalita). La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja
des dels primers temps de l'expansió musulmana fou complementada (mai derogada, amb
excepció de la República de Turquia, que la substituí per un codi civil el 1926) per
altres lleis, que constitueixen el qanun i que són de competència d'altres
autoritats jurídiques i no del cadi. Modernament, hom ha anat adoptant lleis de
tipus occidental, sobretot pel que fa a l'adequació del codi penal i la fixació
d'imposts.
Xarxa Cultural
Entitat creada el 1977 per a promoure la cultura catalana. Es finançava
mitjançant la venda per correspondència de productes culturals diversos (ceràmiques,
llibres, discs, etc). Organitzava accions culturals com ara exposicions itinerants, cicles
de conferències, concursos, excursions, viatges, cursos, etc. Convocava anualment el
premi Xarxa Cultural d'assaig, concedit en ocasió de la Nit de Santa Llúcia, i el premi
Èxit d'Or Català a cantautors i grups musicals catalans. Des del 1987 editava la revista
mensual «Xarxa», amb articles d'opinió i catàlegs. Cessà les seves activitats el
1993.
Xenofòbia
Odi als estrangers.
Xiisme
Branca de l'Islam. Els xiïtes són seguidors
d'Alí, gendre i nebot de Mahoma. Precisament el mot xiïta prové de Shi 'At 'Alí,
"partidari d'Alí". A l'Iran és la religió oficial i majoritària (99% de la
població). També té una forta presència a l'Iraq (60% de la població, especialment al
sud-est del país).
Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del
tercer califa de l'islam en ésser desposseït 'Aliibn Abi Talib per Mu'awiyya I.
Bé que de bon principi es presentà com un partit pro-àrab que defensà elcaràcter
hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d'un
moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i
entre les classes baixes, sobretot a l'Iran, com a conseqüència del matrimoni de Husayn
ibn 'Ali amb la filla del darrersobirà sassànida. Les diferències del xiisme respecte a
l'ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en
formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l'imamat,
segons la qual la direcció espiritual de la comunitat correspon exclusivament a 'Ali i
als seus descendents. D'entre ells, un era elegit imam, considerat semidiví i dipositari
dels coneixements secrets que havia rebut 'Ali del mateix profeta. Atès que fou perseguit
pel poder temporal, el xiisme introduí la noció de passió i la valoració del sofriment
com a mitjà de salvació, elements desconeguts en l'islam ortodox. Així mateix, els
xiïtes discrepen de la versió oficial de l'Alcorà, que acusen d'haver suprimit diversos
passatges relatius a 'Ali; creuen que l'única autoritat qualificada per a fixar la
interpretació de la llei és la dels seus imams, rebutgen el consens establert
secularment per la comunitat i, quant al culte, a diferència de l'islam sunnita,
practiquen també el pelegrinatge a les tombes dels primers imams i a les d'altres
màrtirs de la secta. Durantel califat abbàssida el xiisme es dividí en nombroses
subsectes, entre les quals destaquen la imamita, la ismaïlita, la nussairita, la zaidita,
etc, i ha inspirat, al llarg del temps, altres moviments religiosos, com l'assassí,
el càrmata, el fatimita, el drus, el babisme i el bahaisme.
Actualment els seus adeptes constitueixen el 9% del conjunt dels musulmans. El xiisme ha
experimentat un fort reviscolament a l'Iran, on assolí el poder amb l'ayatollah Khomeynî
(1979), i a d'altres països musulmans, on es mostra com més va més actiu.
Xintoisme
Religió japonesa tradicional, de caire animista i
politeista, sense escriptures ni dogmes, però amb una rica litúrgia. Entre 1868 i 1945
es va organitzar com una religió d'estat, fonamentada en el culte a l'emperador. La
majoria del poble japonès fa, indistintament, pràctiques xintoistes i budistes.
Religió nacional dels japonesos, que l'anomenen shinto ('el
camí dels [kami] déus'), per oposició a butsudbo ('el camí de Buda').
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel
confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d'una sèrie de formes populars, entre
les quals sobresurt el Tenri-kyo, molt estès també fora del Japó i que disposa d'una
organització eclesiàstica molt potent. Religió bàsicament animista o politeista, no
té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns
costums. La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur
és el pecat (tsumi), voluntari i involuntari. El contaminat o pecador recupera la
puresa a través de ritus: el harae (exorcisme), el misogi (lustració amb
aigua i sal), l'imi (mena de profilaxi del pecat consistent en una abstinència).
Els temples (miya), de fusta, conserven l'arquitectura arcaisa. Els sacerdots (kannushi)
tenen família i poden exercir una professió. Els documents més antics, el Kojiki ('Arxius
de coses antigues') i el Nihongi ('Annals del Japó'), compilats al començament
del s VIII per Hieda no Are a instàncies de l'emperador Temmu, tracten de la
història mítica del Japó a partir de la data llegendària de la fundació de l'imperi
(660 aC), on tenen un paper rellevant els kami o déus, així com els herois i
déus Izanagi i Izanami, la deessa solar Amaterasu i el déu de la tempesta Susanovo. Els
rituals foren aplegats en una col·lecció Engishiki vers el 927. Molt unit al
sistema polític, el xintoisme ha legitimat el poder imperial (l'única dinastia
descendeix d'Amaterasu a través de Jimmu Tenno) i ha inspirat el nacionalisme i el
militarisme nipons. Secularitzat després del 1889, ha donat origen al kwodo ('el
camí de l'emperador') o micadoisme, segons el qual el micado no és solament
descendent dels déus, sinó que ell mateix és déu. Després de la desfeta del Japó
(1945), un rescripte imperial (1946) negà la divinitat de l'emperador.
Xovinisme
Excessiva admiració pel propi país, que desfigura la realitat nacional i
crea desinterès o fins menyspreu per altres cultures i països. Aquesta actitud es
relaciona amb la del francès Nicolas Chauvin, entusiasta de Napoleó i de les seves
guerres.
Xunta de Galiza
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert
el 1981 per l'Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981. La seu és a Santiago de
Compostel·la. Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament de Galícia
(71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75), des de les primeres eleccions (20
d'octubre) ha estat gairebé sempre integrada per partits de centre-dreta d'àmbit
estatal: en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l'aliancista
Xerardo Fernández Albor com a president. De les eleccions del 1985 sorgí un govern
format per membres de Coalición Popular, que integrava sobretot membres d'AP. El 1987 les
dissensions a l'interior d'AP donaren lloc a diverses defeccions que foren aprofitades pel
PSOE per a fer caure el govern de Fernández Albor en una moció de censura. Després
d'aquesta hom formà un govern de coalició integrat pel PSOE, Coalicion Galega (antics
membres d'UCD) i el Partido Nacionalista Galego, i presidit pel socialista Fernando
González Laxe. Posteriorment (1989, 1993 i 1997) el Partido Popular ha dominat
íntegrament la Xunta, que ha presidit ininterrompudament Manuel Fraga Iribarne, el qual
el 1989 n'eliminà el càrrec de vice-president.
Pàgina principal
© BUXAWEB - 1998
- Julià Buxadera i Vilà
|
